VOLTA AL MACIS DE CURA, Sbt 15 des

Una salus victis, nullam sperare Salutem
Els vençuts sols tenen una esperança, no esperar ninguna salvació.

Eneida, 2, 354. Virgili.

Com cada dissabte partirem cap a la guerra, perquè així son les sortides dels dissabtes, una petita guerra contra nosaltres mateixos per veure si aguantarem o no tota la volta.
14 mercenaris, 10 de Palma: salvador, frenando,ff, moyos,pietro, fran, bigel, jonander,vp i mapes i 4 del raiguer: yerar, micot, anton i largo.

Sortida clàssica per son macia, son veri, sa cabaneta, cami de sa cimentera, i Portol, segon lloc de trobada on arribaren tard els del raiguer ja que en micot havia punxat. D’allà ens anàrem cap a la garriga de son Pelat per on en Largo ens volia mostrar una baixada nova que va cap el prat de sant Jordi. La veritat es que el camí va estar molt be i a mes a mes, tenia unes vistes impressionants sobre la badia que avui estava entre boires, així quan entre les brumes ens van aparèixer els camps verds i el llac del golf de puntiro ens va semblar que anàvem cap a la “tierra media”.

En arribar a la carretera vella de Sineu la remuntarem una mica passant per davant el vergonyós abocador d’escombraries que es el camí de sant Jordi. Passat el golf travessarem per un camí que va arran de Xorrigo i que ens deixà a la carretera de Manacor que la pujarem fins el pas soterrat del hostal del plà i entrarem dins mordor, ja que la garriga cremada d’aquesta finca es pareixia molt a aquella terra devastada. D’allà ens ficarem cap el barranc de son gual que també ens oferí unes imatges bastant hobbitanes.

En arribar a dalt, desprès de les nombroses ziga zagues que fa el torrent, en moyos i en frenando decidiren anar via directa cap el punt de  berenada, mentre la resta  anàrem per camins i caminois cap a la posada del pony pisador , es a dir, el celler de Randa, on a la vora del foc ens menjarem un bon pa amb oli.

Panxa contenta reiniciarem la travessia pujant pel tirany que du cap a Gracia, que a la seva part baixa estava totalment destroçat, no se si per l’aigua o per qualque ma malvada. Devallada per les trialeres de Gracia i abaix el grup es dividi en dos, en moyos i en frenando que decidiren acursar una mica i la resta que continuarem cap a Montuiri pel cami vell.

En aquest cami, com a molts  altres  recons de Mallorca, tornarem a recordar en Cecilio, ja que allà  de manera bastant  inesplicable va caure i va tenir una de les seves multiples fractures. Després d’agafar el cami vell de Porreres girarem cap a Castellitx, sempre a un bon ritme que poc a poc anava minvant les poques forces que ens quedaven a alguns, pero hi havia que continuar i no deixar veure als altres que estavem cremant els darrers cartutxos. Castellitx i d’allà cap Algaida.

“Vint anys fent de putes i encara no saben remenar es cul” Han passat mil vegades per dins els boscos de Castellitx i encara es perden, així que una vegada replegats tots els descarrilats, arribarem a Algaida per continuar cap a Santa Eugenia, en aquest tram  com que les llebres  no tenien track als seus Gps i despres de les perdues de Castellitx el grup va anar mes o menys compacte.
 Al final en arribar a Santa Eugènia, “la Compañia” es va dissoldre. Ja era tard, així que varem decidir anar via directa per carretera fins es Caulls per entrar a ciutat per Son Macia. Com que tots es coneixien perfectament el recorregut, ja no hi hagué pietat.
“Una salus victis, nullam sperare Salutem” . L’única esperança que teníem els vençuts era que ningú ens esperaria, ni ningú ens vendria a cercar, així que aquest narrador va atornar a casa agonitzant tot sol, tira a tira,  al igual que els cosins ff&salvator que es veu que també quedaren despenjats. 98 km i 1134 i una batalla mes de la "sexta"