COMUNA DE FORNALUTX o la Maledicció de Sóller. Dsbt 29 des

Érem 16 i nomes 3 completarem totalment la proposta de sortida, les raons foren varies però possiblement totes foren causa d’una estranya maledicció. En Biel que es un ser visceral i segueix els seus instints primaris, pressentia que qualque cosa no aniria be i es negava a passar per dins les entranyes de la serra ja que considerava que això era una profanació de la muntanya i possiblement per això passà el que passà.

8,00 a on sempre: bigel, pere, miky, fran, vp, andreu, joangalera, jonander, sergi mediavuelta i un amic seu, en joan, i mapes patirem cap a can Penasso segon lloc de trobada on ens esperaven els del Raiguer:tia, yerar, micot, raul i anton. Per arribar allà hi anaren pels clàssics camins del rafalot i caubet, on ja tingueren la primera pèrdua quan en biel, que tenia un mal dia, va decidir anar per dins el torrent en lloc d’anar arran de vies com sempre fem ara. A can penasso ja tots junts i desprès que en raul ens informes que enguany la seva temporada serà de mes de dues carreres, partirem via directa per carretera fins les porxeres on ens prepararem per agafar el Soller expres, que nomes passa aquests mesos en que es talla el servei de trens per obres a les vies. Com hem dit abans en Bigel es va negar a anar per la via directa i decidí fer tot el coll.

Al crit de “insensatos corred” es posa en marxa la locomotora i en 15 minuts érem a la vall de Sóller.Una estoneta mes de “traquele” i començarem la pujadeta del pujol d’en banya per després baixar pel camí de Rocafort que al principi estava molt be però que a la seva part baixa es convertí en una pista de patinatge. Re agrupats varem anar cap a plaça, però per culpa d’una cridada del discordant que havia anat pel coll, ens varem separar i uns acabarem  a la plaça de l’estació i altres a la plaça de l’ajuntament. Una vegada acabat el berenr ens ajuntarem de nou i travessarem Sóller pel clàssic caminoi dels rentadors per desprès començar la pujada del camí de la capelleta.

Aviat les llebres es posaren a tirar i els mes fluixos, es a dir, un servidor, quedarem despenjats. En arribar a la barrera del camí que du cap a Moncaire ens arreplegarem tots, moment en que en yerar, que tenia presa, decidí que tornava cap a casa, cosa que aprofità immediatament en Sergimediavuelta, per fer honor al seu nom i escaquejar-se. Així els dos desferen el camí fet i tornaren cap a ciutat pel coll, segons ells per fer una mica mes d’entreno tot i que segurament fos perquè no tenien molt clar per on enganxar el Sóller expres. Durant la pujada en Sergi, que ja no tenia que fer-se el gallet davant en Jon Ander, va reconèixer que anava una mica fet pols. La resta de grup en lloc de continuar pel camí de Balitx o pel camí de Moncaire, agafarem el vell camí de ferradura que ens dugué cap el mirador de ses barques, tot i que no hi arribarem ja que anàrem a la carretera per la pista que surt una mica mes dalt. Desprès d’uns 800 mt d’asfalt anàrem a cercar l’objectiu del dia, un magnífic camí que per dins la comuna de Fornalutx ens encolomà fins el pla de sa bassa. Obrirem la barrera, que suposo que els caçadors s’han encarregat d’omplir de cartells dissuasoris per evitar que la gent entri dins la comuna per allà i començarem la magnifica pujada per dins l’alzinar, tots quedaren sorpresos, quan desprès d’un pas bastant espectacular, ens plantarem a un lloc amb unes vistes impressionants de la vall i del puig major.

Començarem la baixada i passarem el desvio que ens hagués dut directes al camí de l’alzina fumadora per així continuar una mica mes per dins la comuna i sortir per l’àrea recreativa. En plena baixada en JonAnder enganxà el canvi amb unes branques i el destroçà. La patilla aguantà intacte, però el XTR es xapà per dues bandes. Crec que encara mai havíem vist en JonAnder tan serio i curtcircuitat, es veu que així com estan les coses ara, li va afectar bastant el destrossar una petita joia com son aquets canvis. L’esperit de tramuntana clamava venjança i ara s’havia cobrat la seva primera víctima. No hi havia possible reparació així que l’únic que es podia fer era cursar cadena i tirar per avall a pinyó fitxa. Però l’esperit volia mes víctimes i sembrà la discòrdia entre el grup, i així  començaren les preses i  com que la cosa no tenia remei, aparegué la famosa frase “ barrita y pistola “ tot i això, en Joan amic d’en Sergi, decidí quedar amb en Jon Ander mentre la resta partia. L’esperit ja n’havia eliminat a quatre però això no era suficient, així que quan el grup desprès de baixar un poc per carretera anà a agafar el camí de l’alzina fumadora tornà a actuar punxant la roda d’en Vp. Nova aturada i de nou aparegué la frissor, així que decidirem dividir-nos en dos, els que no teníem pressa i els que si.

Així ens quedarem amb en Vp en pere, en Bigel, n’andreu i aquest narrador. La resta es tiraren escales per avall i com que el camí era tècnicament molt dur aviat el grup es va anar disgregant. En franc que es ressentia del seu dit es va quedar despenjat i ningú se n’adona que havia desaparegut. Es veu que els que anaven per davant no eren molt conscients de qui anava amb ells i qui no. El grup de frissosos desprès de travessar Sóller també perdé en miky que va ser incapaç de trobar on s’agafava el Sóllerexpress. Al final en Miky, en Fran i en Joan ,que s’havia quedat amb en Jon Ander, es varen trobar i decidiren tornar pel coll cap a ciutat.
La resta dels que tenien presa travessaren la serra pel cami ràpid i quan arribaren a s’alqueria els 4 dels raiguer tombaren cap a bunyola aixi que en Joan tingué que tornar tot sol fins ciutat, això si, arribà a les dues a Palma tal com ell volia tot i que per aconseguir-ho deixà un munt de gent agonitzant pel camí.
Per altre banda, els que no teníem pressa desprès de posar càmera a la roda d’en Vp iniciarem la baixada i poguérem comprovar que realment aquesta era molt pestossa, nomes apta per descenders com en Rol, així que quan toparem amb el primer camí de carro decidirem agafar-lo i baixar com a senyors fins la carretera de Fornalutx, allà  tornarem a reengantxar  el camí empedrat que en aquest tram tornava a ser bo de dur.

Travessarem el poble per dins carrerons i anàrem a cercar el camí de binibassi que el seguirem fins  el desviament de Biniaraix, cap on tombarem tal com va dir n’Andreu, perquè així quedava millor en el track. Endoiarem un poc pel poblet i desprès, ja el mes directe possible, travessarem Sóller per enfilar cap a ciutat. A la sortida del poble  denou en bigel es negà a voler anar amb el Sóller express i aquesta vegada arrossegà en pere que decidí acompanyar-lo. Així, a la fi,  nomes quedarem en Vp, n’andreu i aquest narrador, que enfilarem el camí de ciutat per enfonyar-nos de nou cap a les entranyes de la serra. Quinze minuts de suplici i a la fi arribarem a la cara sud d’Alfabia. En sortir a la carretera ens sentíem totalment apallissats, entre escalons i travesses, pareixia com si ens haguessin donat amb un garrot per tot el cos, tot i això, decidirem ser fidels al recorregut plantejat i tornarem cap a Palma per Raixa i passatemps acabant la volta en la que possiblement el grup va quedar mes disgregat que mai i en que cada un, tirà per on pogué i com pogué.
 Intentarem no tornar fer enfadar l’esperit de la serra, esperem que l’any que be pugem acabar tots junts totes les voltes.

Així es la sexta. 73 km i 1230 de desnivell.