malalts de btt, dijous 11M

Si, estic segur que tots el que avui estaven trescant per les muntanyes amb les seves btt, amb el temps que feia nomes se’ls pot diagnosticar de malalts. Nosaltres nomes erm tres, en fran, en joan i en mapes, però quina ha estat la nostra sorpresa, quan per muntanya de son Forteza ens hem trobat a mes malalts, en bini, en jeroni, n’aldo i un bon grapat mes de gent que feien el mateix recorregut que nosaltres però a l’inversa. Ha estat be al final amb els peus i mans gelades, però ha valgut la pena. 51 km 700 de desnivell i molta neu

cronica by joan alas budoll/galera

Mentider! l'únic malalt que hi havia avui era jo, els demés eren uns "locos". Feia més d'un any per no dir dos que no trepitjava neu amb sa bici. Ha merescut la pena fer aquesta ruta, surten quilómetres, és bastant ciclable, no com el Teix i està a prop de Ciutat per qualssevol emergència. Eren tres els sectaris convocats, en Mapes, Fran i jo mateix. 3, 2, 1,"despegue" cap a Puigpunyent, molta aigua per la carretera i neu bruta a les voreres, ritme fraternal amb xerradeta inclosa. Una vegada a la vila ens desviem cap a Son Net a on es nota el fred: 4 graus i la neu blanca comença a fer-nos companyia. Agafem a la dreta cap a la paret de Son Fortesa- Sa muntanya; ara si bque comença a haver-hi bastanta ja rodam damunt , 3 graus i baixant ¡glups!

Passem darrera Sa muntanya que te un capell ben blanc i seguim en direcció al Coll d'Estellencs, trobam uns pins caiguts (no aguanten res damunt) amb un renover al darrera : cony que putes és aixó , i ens surt entre les branques un maillot del Astanà amb el caparrot d'en Bini Vicens: - ueeeep! esteis locos- eren una bona tropa d'homes "carrera" feien la mateixa ruta a la inversa, xerrem un poc, viatges-curses, bunyoles xtrems, bla bla bla i cadascú damunt la emprenta de l'altre. A partir del portell ja dins l'aucinar ens toca el que l'agrada més a en Mapes: caminar damunt la neu fins que els dits tornen negres i cauen, però ell ja és un ca vell i duu bosses de plàstic als peus, així fins al desviament del Coll el qual nestà petadíssim de neu.

Baixem un poc disfrutant com a beneits direcció a sa Campaneta per la pista opcional al empedrat, tot està petat de neu i feim "snow-bike" de bon de veres. Està tot preciós. Sa pista de baixada cap a la carretera va perdent neu a mida que baixa però ja no hi ha sol i esteim a 0 graus. Amb els "warnings" per congelació encessos agafem rumb cap a ca nostra per sa carretera. Neu i bon rotllo.

pero si hay un malalt o loco ese es cecilio que salio por la mañana del miercoles.