A la rotonda pocs, molt pocs, en Miky en Mapes i en Joan de Maria, un amic d’en Moyos que de tan en tan be. Era dijous i no hi havia que matxacar-se massa, tocava “estirar cames”, per altre banda teníem unes feinetes que fer de cara el dissabte, ja que teníem que anar a Cura per assistir a l’homenatge que feien a en tolito calafat. Així primer de tot anam cap el torrent petit o de na bàrbara per veure si estava brut i el podrem emprar el dissabte, perfecte, accés fàcil i la llera del torrent estaa neta, travessem tota ciutat i sortim per son güells, agafem carretera vella de Sineu fins el camí de son coll vell i d’allà lateral de la carretera de Manacor fins xorrigo, segona feina, tal vegada com que dissabte anirem molts just de temps, per anar mes rapits podríem pujar pel camí de la garriga de xorrigo, trobem forat per entrar, i comencem a pujar, desprès d’anar tanta estona vora la carretera a la fi la pau i la tranquil·litat, el camí es magnífic, ens trobem uns caçadors i ens saludem, no passa res, però està clar que el dissabte ni haurà mes, així que tot i que sigui mes ràpid segurament per tal d’evitar problemes, anirem per son Binissalom son mandivia.
Arribem a ses maioles que passem per anar a cercar el camí de son lluc, uns dels pocs que romanen sense asfaltar de tots el paral·lels a la carretera de Manacor, el seguim fins la cra de santa Eugènia que la seguim per anar a cercar el camí de ses pedreres, que ens fa arribar a la cra de Sencelles, la seguim mentre cridem en cecilio perquè ens doni les explicacions d’un altre camí per anar cap a santa Eugènia i no fer tant asfalt, no se com es diu però el trobem i ens serveix per anar fins el camí orat, d’allà anem travessant els distints camins, els perpendiculars a la cra de Sineu estan asfaltats els paral·lels no, així mes o manco arribem a santa eugènia pel camí de muntanya fins el cementeri, agafem un bocinet de les antigues vies de tren fins el camp de futbol i com que ja es tard i avui tenim sopar agafem carretera directa cap a Palma entrant pel pont d’inca. No està malament a les 7 a casa amb 60 km “per estirar cames”.
20,30 A la fi sopar final de temporada. He tingut temps d’arribar a casa dutxar- me i agafar cotxe fins a la cabaneta i començar a parar taula. A les vuit arriben en moyos, en bihel i en Joan per ajudar-me a acabar de muntar les taules, desprès poc a poc van arribant tots, en sencilio amb en micot i en raul que ve amb la família, en torner, pietro, frenando, miky i en jeroni, rol i tia, i mes tard quan ja ens estem acabant el menjar, enguany una mica just, (però es que estava cansat dels altres anys de tirar-ho en es fens) arriben en Sergi i en Jon Ander que supos que desprès de donar classe de spining acaben amb totes les existències que quedaven.
Mentre anem passant les fotos, primer un poti poti de totes les de l’any, surten totes aquelles escabroses que no han sortit per el bloc, i desprès de visonar el cd famós de la secta que va fer en bihel, els pases oficials dels viatges de la ruta de l’ermità i el tour del mont blanc. Per acabar com es ja clàssic els hi ensenyem els videos de quant en rol era jove, als inicis del mountain bike, rodat amb super vuit, les meravelles que feia per Cuenca i el video de “al filo de lo impossible” amb els seus moviments estrambòtics que de tan en tan imitem quan ens peguen atacs de locura.
Molt bon sopar i molt bon rotllo, que ho puguem celebrar almenys un any mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario