sectamtb: PORT DES CANONGE- PLANICIA dissabte 2 octubre

Cronica by mapes.
Avui la sortida la podríem definir com la Sortida dels no competitius, ja que el gran tema de debat ha estat SI bunyola xtrm o NO.
Era evident que els que avui sortíem, érem els que no hi anàvem, el perquè? uns deien perquè els hi agrada mes una bona volta amb els companys, perquè es perd tot el dematí per nomes rodar tres o quatre hores, perquè no els hi agrada anar a sofrir, per no gastar 25 €, perquè no els hi ve de gust anar a donar dues voltes a la comuna.
Tothom a la fi coincidia, senzillament, no els hi venia de gust anar a fer una carrera, perquè al cap i a la fi, això es la Bunyola xtrm, una carrera de llarg recorregut, en el recorregut inicial en el que es rodava per tota el terme municipal, un podia considerar-ho com una gran volta, però amb el seu recorregut acursat i tenint que fer dues voltes , s’havia decantat clarament pel la vesant mes competitiva. Ens diran que ens anem a Catalunya a fer transcats o pedals non stop, però això no te res a veure, aquestes probes, encara que tenen un caire competitiu, la lluita no es per guanyar als altres, la lluita es per guanyar a un mateix, per aconseguir acabar, son curses d’aventura, de saber orientar-se, de saber respondre davant les incidències. En el que estar fort es important per poder aguantar tota la proba. Es a dir, son curses en que l'aventura, la resistencia i la consciencia de grup estan per sobre de tot, al igual que a cada una de les nostres sortides.
Tot i això, una mica de remordiments si que alguns els teníem, perquè ho hem de reconèixer, sempre ens queixem de que aquí a Mallorca no es fa res i ara que qualcú organitza una cosa, tots sabem l’esforç brutal que això representa i les hores de temps invertit, no ens hi apuntem. Be com que hi anirà una representació del grup (Rol, joan, tia i VP) no quedem tan malament. Al cap i a la fi, el que ens batià ,una mica de rao tendria, som una mica especials.

Be i desprès de la parrafada anem al que ha estat el dia d’avui, sortida com sempre a les 8, 00 en bihel, miky, pietro, moyos, en pedro excuerpo, en frenando i en mapes. Partim via directa cap a Esporles, es un dir, camí de la real, son espanyol, coll den portell i trialereta del poliesportiu, a Esporles ens esperaven en cecilio i en micot que s’havien trobat amb en pep gomila que anava amb la de carretera.

Camí dels pescadors, on en cecilio de cop i volta i sense motiu, ha ensopegat per enterra. Mirant de mar, allà ens ha aparegut en Marc, un cosí menorquí d’en frenando. Magnífic single track cap a la carretera del port i d’allà anem a cercar una de les millors baixadetes que tenim a Mallorca, la anomenada Branson, també motiu de controvèrsia, la veritat es que batiar aquesta baixada amb el nom d’un especulador que per poc va estar a punt d’urbanitzar tot aquell sector i que ens volia tancar fins i tot la volta del general, te nassos, així que a partir d’ara, i a falta de conèixer si te qualque altre nom, li direm la baixada o trialera de son Valentí. Arribem a son Coll i d’allà al port, ens aturem a berenar i allà s’enceta el debat de si competicio o no.

A les 10,30 aconseguim partir, volta des general. Si vols enganxar a qualcú a fer MTB dul a fer aquest camí, es faciló i es impressionant. Ens agrupem i cap el camp de futbol per anar a cercar el camí des correu, a son Sanutges, en micot, que com sempre te preses, se’n va, arrossegant en moyos que no li va massa be el pedal i en pietro que avui tenia que anar a la cursa de muntanya del castell d’Alaró, que tants d’anys va organitzar amb en Tolito.

Continuem, fins aquí tot havia anat mes o manco be. Tenim que anar a cercar el camí bord de Planícia,
(Avui en els diaris surt que pel proper dia 17 hi ha una nova marxa reivindicativa. Ens consta que segurament en el proper ple ordinari del Consell en compliment de la llei 10/2010, s’aprovaran els usos provisionals dels camins d’accés a Planícia, però, serà això suficient perquè qualcú s’atreveixi a obrir les barreres?, qui ho farà?. El govern que te que redactar el pla definitiu i es el propietari de la finca, el consell que ha aprovat els usos provisionals, o els ajuntaments que realment son els titulars i competents amb aquests camins i que fins ara no han fet res. Ja tenim la seu plena d’ous ...)

Retornant a la crònica, en frenando va per davant, i tira cap al camí de la mola, en marc que suposadament anava darrera seu, seguiex recta i els altres ens quedem al desviament, a la fi ens reagrupem el que havia tirat per endavant i el que havia anat per on no tocava. Continuem, les rampes del principi son terribles i un crac es sent al darrera, en frenando ha travat la cadena entre els pinyons i els radis, desprès d’una bona estona jugant, en bihel aconsegueix alliberar-la. Reiniciem, ara ja sense entrebancs, la veritat es que el camí pot ser bord, però es preciós, arribem a les cases de Planícia, ja nomes queda pujar fins el coll, tira a tira, anem superant les fortes rampes pel laberint de pistes, tornant a les toponimies rares, si hi ha un "bosque encantado" a Mallorca, aquest hauria de ser el de planicia i no un boci de la comuna. Be continuam i a la fi coll d’Estellencs, passam el botador i en frenando ens ensenya que la meitat dels pinyons no li funcionen.

PER FAVOR, TIRA AL FENS AQUESTA PUTA BICICLETA. Ja ho varem dir als ALPS però no li ha bastat, cada parell de sortides te una incidència. El mes net, que ell i en Marc, que te el cotxe a la granja es tirin cap a la campaneta, els altres estem ja una mica desmotivats despres de tants incidents i volem arribar a casa, aixi que tiram directes cap a Puigpunyent, be quasi, ja que com que no som marulleros, no ens volem trobar al senyor de son Fortessa i sortim per son Net. Cocascola al forn de Puigpunyent on trovam en velo com sempre feliç. I cap a ciutat amb 68 km i 1500mt de desnivell.

Si em demanassin quina volta es la que mes m'agrada de Mallorca, segurament, posaria aquesta.