TRANSMALLORCA II. dissabte 16 octubre.

Com que en Miky insistia de que volia tornar fer una trans mallorca, ens posarem a dissenyar una nova versió, es tractava de anar de badia a badia de l’illa.
Si a la que férem abans de l'estiu resseguíem mes o manco l’eix Manacor en aquesta volíem seguir mes l’eix Inca. Una vegada definit el recorregut, aquest dissabte pareixia el indicat, havia plogut, però encara els camps no estan enfangats. A les vuit partim de on sempre, en Sergi, Jeroni, Rol, Bihel, Pietro, Joan i Mapes, mes tard a Santa Maria sens afegiran els raiguers boys, en Micot, Tia, Raul i en Sencilio.

Com sempre son Macià, es caulls, marratxinet, jardi den ferrer i cami d’olessa- son segui, per arribar a ses coves. Com que el recorregut avui era molt planer ens encolomem fins el monument de Santa Eugènia.

D’allà ens tirem per avall cap a son mascaro, com sempre amb el seu punt baix embassiotat. Biniali i el camí de morelló per arribar a Sencelles. Avui tocava anar a berenar al bar de la germana d’en Joan, ca s’escolà. Bon berenar i bon preu, hi tornarem.

Sortim del poble i ens tirem cap el torrent de Sencelles que el seguirem en aquells bocins que te camí al costat, fins arribar sense tocar asfalt fins a Jornets. Esperem que aquests camps es mantinguin tal com ara i no es faci ni la variant de Sencelles ni el camp de golf.Feia temps que no passàvem per aquest magnífic llogaret (BIC) vestigi d’una Mallorca que poc a poc anem perdent.

Agafem cap a les vinyes de son Bordils, aquí si que una mica enfangades i arribem a la carretera de Sineu, que travessem per agafar el camí de “l’empalme” , recentment asfaltat, de l’estació fantasma anem direcció a Llubi resseguint les vies fins que travessem de nou el torrent, sempre es el mateix, encara que abans era de Sencelles, desprès ha passat a ser de son Bordils i a Llubi es digui de vinagrella.

Impressionant pont del tren i mes pistes que ens duen al “rompe piernas” dels comellarets de Llubi. Passem per una camada que esta bastant bruta de vegetació, arran d’un nou xalet, d’aquets que estan emapstifant tot el nostre camp, saludem als orgullosos nous propietaris amb un bon dia, i ens responen serà per voltros, mentre que la jove propietària ens observa vora la paret amb una bona reixeta i en cara fastiguejada ens diu, passeu aviat si no vos sap greu. Pesem com porem ja que el camí entre paret i paret deu fer 3 mt, però ara nomes es un tirany que aviat desapareixerà i això, supos que es el que volen els neo-pagesos. Desprès es quan un reacciona i pensa, anem malament, molt malament, fa ganes tornar arrere i dir-li, pues ara com que això es un camí públic, hem decidit aturar-nos una estona aquí a cagar i veure com esteu matxcant el camp amb el vostre horrible xalet pseudo mallorquí.

En Rol que te pressa ens abandona per anar a cercar el tren.Una mica escarrintxats agafem els camins del que un dia serà el GR Lluc- Arta , magnífic enllaç de camins que van per la carena d’aquesta serraladeta que hi ha entre llubí i santa Margalida, trams ràpids i una mica tècnics molt entretinguts, a la fi arribem plans a Santa Margalida, d’allà ja deixem el GR que s’afica per mont blanc i encara no es accessible.

En Tia ens abandona ja que ha d’anar cap a Manacor, poc a poc la gent va caiguent, aixo es el que li agrada a en Miky continuar fins veure que nomes en queda un.Anem per la carretera d’Artà fins a son Real, ens equivoquem dues vegades fins encertar el portell correcte, ara si, travessem la garriga, ara protegida, però que va estar a punt de ser el golf de son Real amb un complex hoteler brutal. Cases de son Real i arribem a la mar. Objectiu aconseguit.

Ara hem de tornar, per això decidim anar arran de costa fins a Can Picafort, el camí es bastant ciclable però sempre hi ha qualque tros que es impossible seguir rodant, arribem a la població que l’atravessam i celebrem conclave.

Son les dues, hi ha un tren a les tres a sa pobla, però per arribar hi be, hi ha que anar per carretera via directe, els que tenen presa ho tenen clar, en pietro i en Jeroni tenen lios perquè dema tenen la marató de TUI, en Joan te desfilada de la beateta. Així que quedem els de sempre, en bihel, en sencilio en raul i jo. Estam a les casetes des capellans si volem continuar hem de mejar qualque cosa, a la fi, aquesta cosa acaba sent una magnifica paella. En bihel es posa les botes i els altres no quedem curts.

Panxa plena, fa mal arrencar però no queda mes remei, anem pel pinar fins que travessem per anar al camí de son Bosc, allà ens trobem que ens han posat tanques d'obra per tot arreu, ja que volen començar les obres del golf, trobem un tirany que les esquiva i l’anem reseguint, fins que ens trovem que el cami esta envaït per un fang viscós i mal olent, per dir-ho clar, està ple de merda de la depuradora de can Picafort, que segurament amb les plogudes no va donar abast i va abocar directament a l’albufera tot el que li sobrava.

Les bicicletes queden ben batiades, arribem al portell d’entrada al Parc Natural, hi vem com els gestors d’aquest, han decidit tancar tots els accessos al parc que no siguin el del pont dels anglesos i el del pont d’en Franco. ES UNA VERGONYA, que en una finca pública es tanquin accessos i mes, si ho fa una conselleria amb arguments mediambientals però que no te reparos amb abocar merda directament a la albufera, si fos un particular el que hagués fet els abocaments, segur que li cauria una multa impressionant.

Continuem el nostre recorregut, emprenyats però gaudint d’aquest ecosistema únic a l’illa , evidentment per l’hora i època que es, poques aus es deixen veure, ens aturem a contemplar un ratolí al mig del camí, i els bous que pasten tranquil·lament en el camí del canal dels polls, pont de ferro i ja ens dirigim cap a sa Pobla per l’ombrívol camí del torrent de muro per anar pel que fins ara era l’únic camí que quedava sense asfaltar de l´horta de saPobla ara Asfaltat i ple de barraques il·legals al mig de les veles que van dessecant les marismes, camí des gorrions i Sa Pobla. Quasi son les 4, 30, es hora d’agafar un tren cap a ciutat.

98 km i 617 mt de desnivell i moltes hores de bicicleta.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1244237

El tren es fa llarg i entre bromes un va pensant, encara es possible travessar tota la illa per camins de terra, però no esta clar que això ho pugem fer d’aquí uns anys, algunes amenaces s’han aturat, però moltes altres romanen aturades a l’espera de millors temps. Son Macià a Palma esta amenaçat per la macro urbanització de son creuer sinó s’aconsegueix aprovar la modificació del pla territorial que l’elimina i pel segon cinturó, que no sabem si preservarà el traçat del camí d’aquesta finca. Es caulls gracies a una recent sentencia pareix que l’hem salvat. A Sencelles el camp de golf roman aparcat a mediambient, així com la variant de la carretera. A son Bordils, ara per ara, pareix que no hi volen fer el hipòdrom, però si que la conselleria de mediambient i mobilitat vol fer les cotxeres del tren en aquest indret, un dels mes ben conservats del camp de Mallorca. El comellarets del voltant de LLubi sofriran la variant d’aquest poble. Son Real gracies a Deu esta salvat del camp de Golf amb oferta complementaria i a Son Bosc veurem qui guanya el “tour de force” els hotelers o el Gob. A vegades segur, que val mes viure en la ignorància.
Qui estima Mallorca no la destrueix.