Avui uns quants teniem lliure, teniem que cremar una mica per poder aguantar els propers dies amb un poc de dignitat. Bigel, Miky, Cecil, es becari i en mapes. Aprofitant que era divendres i feiner, era un bon dia per fer es pas des ventall, ja que se suposa que no hi hauria d'haber caçadors per na Bauçana. Així, partim d’on sempre cap a Bunyoli. Bona pujada per escalfar cames, quan som dalt, decidim baixar per el Bike park, però aquest no es el nostre terreny, al principi esta molt be, però quan venen els bots i el pendent fort acabem baixant a peu. En bigel que li agrada provar el terra ho aconsegueix. Arribem al tirany que puja cap a son Roca, magnífic com sempre, desprès decidim sortir cap a la carretera perquè pensem que la resta estarà molt patinosa, fins que escoltam un cotxe que baixa, l’Amo, evidentment ens reprèn. En bigel no es pot aguantar i comença a respondrer-li amb el mateix to agressiu. Intentem suavitzar l’enfrontament i acabam com sempre amb "tables". Baixada per l’antic camí de vistes impressionants. Carretera fins a Puigpunyent, allà, berenem un bon pa amb oli, afora fa fred i a dintre vora l’estufa de llenya s’està beníssim, així que la teulada dura quasi una hora. A la fi, decidim sortir i comencem les pujades per anar a cercar la drecera de conques, però em deix guiar per en cecilio i el que es una pujadeta d’uns minuts es converteix amb una enmerdada pel mig de la muntanya.
Arribem a Conques i anem a cercar la pista del bosc fins l’aljupet, d’allà bici al coll fins el pas, que el superem fent una cadena i cap a na bauçana. Arribem a les pistes i anem a cercar la baixada cap es burotell. Aquest tram es el que inicialment empràvem quan varem fer net el camí, però era massa exposat ja que anàvem de cap als caçadors, així que quan varem descobrir que el mes planer sortia mes cap a son Font, també el varem fer net. La veritat es que per mi es de les millors baixades que tenim i pensar que fa uns anys no sortia enlloc¡, ni en Mascaro Passarius, ni l’IGN ni els militars el reconeixien, ens va costar molts de dies de trescar per anar identificant el traçat que ara es tan evident.
Avui recordàvem l’emprenyo que agafà en Tolito Calafat, la primera vegada que el duguérem per allà i encara no havíem descobert els revolts que ens treuen del llit del torrent i pujàvem a la bruta per dins la torrentera fins els camins de dalt. Ens agrupem avall i decidim no anar cap el coll de sa creu per anar per el des tords i així passar per bòxers, ja que la meva roda de darrera, tot i que gracies a la garantia es nova, perd aire. Anem fins a Bimont i li feim les dents llargues a en Joan, així es la secta, ens agrada la tortura psicològica amb els que no poren sortir. Arreglada la roda fem la xerradeta i ens donam els molts d’anys. 54 km i 1100 mt de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario