BALITX. S23jl.

QUE TOTHOM HO SÀPIGA, EN JOAN “GALERA” ESTÀ FORTÍSSIM.
Volia donar canya i així ho ha fet coronant totes les pujades. Ja diuen que qui sembra recull i ell cada dematí ha anat sembrant llavors amb els seus “entrenos” secrets amb en Santi. Des de que està per Bimont ha tornat a renàixer.

Però anem als fets. Prest, ja que la etapa era dura, 7,00 del mati JOAN GALERA, pietro, bigel, frenando, dani, jeroni, mapes i en Moyos que ens acompanyarà nomes fins al coll ja que te feines, partim cap a Sóller.
La intenció era primer anar cap a Bunyola sempre per la banda dreta de la carretera per així tornar per la banda esquerra. Sortia una volta amb dos recorreguts circulars un de Palma Bunyola, que s’ajunta pel coll de Sóller amb una altre circular per les valls de Sóller i Balitx.

El primer tram comença pels polígons i brutícies de Palma i va millorant a mesura que ens acostem a Bunyola per es Rafalot i Caubet. A partir de Can Penasso comença el tram asfaltat i la primera gran pujada. A la primeres rampa en JOAN GALERA ja ens ensenya que el vol manar i comença a marcar un ritme que no varia tot i que augmenti el pendent, això romp el grup i uns quans els seguim, però fora de guio apareix un atac d’en frenando que ens deixa descol·locats, en Joan el segueix i els altres pensant que serà de metxa curta continuem a un ritme mes normal. Però l’atac dura mes del previst i veiem com es comencen a allunyar massa, així que aquest narrador quan veu que afluixen intenta agafar-los cosa que aconsegueix deixant-hi mitja vida, així en JOAN GALERA quan un arriba, agafa i fuig còmodament. El dubte, seguir amb en Frenando o seguir a la llebre escapada, sense aturar a recuperar continua la persecució i així acaba la primera batalla amb en JOAN GALERA arribant al coll seguit per aquest narrador i en frenando desprès. La resta pugen al seu ritme, dalt en moyos gira cap a ciutat, deixem en pietro, que es el cap de protocol, perquè es despedeixi.

Cami de ciutat, magnífic empedrat i connexió amb el camí del rost, una curiosa manera de baixar a Sóller pujant fins el desviament del camí de rocafort. Aquest camí no l’emprem mai i la veritat es que es molt divertit, desprès del camí del barranc possiblement sigui el segon mes ben conservat de tanta longitud de tota l’illa. El pontet que travessa les vies ens recorda els poblets dels Alps, ja queda menys per la nostre visita anual.

Sóller, anem directes al forn de Campos pel carreró de darrera i així evitar el mercat, peguem una mossegada i ens apareix en Rol, tot seguint els horaris establerts. Travessem el poble i pel bellíssim caminoi dels rentadors creuem els horts i tarongers.

Cami nou de Balitx, bon rotllo fins la capelleta i augment del ritme passada la carretera, JOAN GALERA, rol i mapes ens separem del grup i arribem amb aquest ordre a Balitx de dalt. Passades les cases la intenció era agafar la variant que passa per dalt les cases, però en Rol amb el seu ímpetu ens arrossega pel primer camí, ens estranyava no recordar tanta pujada, fins que el camí acaba i ens donem que ens hem errat.

Reculada i agafem el camí bo que ens du passat les cases, d’allà ja anem a cercar el camí vell de carro de balitx que ens ofereix unes perspectives magnifiques de la vall i les cases on arribem pel darrera. Anem a la carrera i ens prenem el suc de taronja de rigor, son 2 € que paguem amb gust. Que magnifica seria aquesta illa si totes les possessions seguissin el model de Balitx que conserva la autenticitat de la Mallorca rural amb les portes obertes i treu un rendiment dels visitants amb la venda dels seus productes.

Pujada per la pista principal on els mateixos d’abans mes en dani van al davant, aquest puja a un bon ritme fins que el ritme que ha posat ja no li va be i queda penjat al darrera de tots per lo que s’equivoca i en arribar a balitx d’en mig vol anar per on abans hem baixat quan els demes hem seguit per anar a cercar el camí que ens du cap a la font de balitx de dalt. Agrupats acabem la tercera pujada del dia i a la font repostam aigua.

Cami des bernats, sa figuera i baixadeta pel camí vell del port, on com ja es habitual, suposo que en rol arrossega el grup i es passen els tiranys que ens duen cap a la rodona de la carretera del Port. Allà ens agrupem de nou i ens dirigim cap al camí de can ai que ens durà carretera amunt per enllaçar amb el camí de cas Xorc i desprès amb el del rost. Arribem al creuament amb el camí de barona, en Rol continua pel del rost per baixar despres pel camí que nosaltres hores abans hem fet, mentre els altres comencem la penitencia de la pujada al racó de barona. A partir d’aquí el indicador de pendents ja no davallarà del 15%, passant el 20% en molts de trams.

Es el moment bigel que fins ara s’havia reservat. Juntament amb en JOAN GALERA fan un cero a la pujada. Ja amb les forces bastant al límit aconseguim arribar al camí de metro, les darreres pujades que haurien de ser divertides amb el desnivell que ja portam acumulat es fan feixugues i tots pensam que a mes ames, la baixada que ens queda no es cap regal.

Iniciem la baixada en grup, les cames descansen i comencen a fer feina els braços. El grup baixa compacte i amb silenci, un recorda els peregrins del tanhuasser retornant cansats i satisfets a casa. A poc a poc el grup s’estirà i els que anem amb dobles aguantem millor els impactes que no vull pensar com deuen esser amb la doble rígida d’en JOAN GALERA que per molt de 29’ va rebent de per tot.

Arribem a la caseta de la font de la reina i ens disposem a fer els pocs metres que ens queden per pujar al coll. En frenando s’havia quedat en ganes de coronar-lo i fa de nou un atac seguit d’en JOAN GALERA que crec que li deixa arribar. Mentre els altres arribem mes o manco en grup. Baixada fins a can penasso, amb aturada a la benzinera per repostar. Comencem la tornada per l’altre costat de la carretera es a dir per Raixa. Sempre ens queixem de lo malament que estan els camins, que els tanquen o que apareixen destrossats, en canvi avui podem dir que aquest mai havia estat tan net i ciclable com ara. Arribem a Palmanyola i anem a cercar el camí de passatemps, allà per rematar la jugada posem marxa rapida tot i que tot el camí sigui una via 20 nosaltres el fem tant a la part de terra com a la asfaltada a mes de 30. Arribant a Palma passades les tres i mitja amb la feina feta i contents d’haver complit el recorregut proposat amb una de les voltes mes exigents que hem fet darrerament.

101 km i 2190 de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1876618