Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 31 de julio de 2011

PA TORRAT AMB OLI. S30jl

Generalment posem com a títol el lloc on hem anat ja que es el mes important de la volta, però com que avui aquesta ha estat una mica “fiasco”, hem posat el títol del que hem après avui. A partir d’ara el pa torrat amb oli i una barreta de pate de fruites seran el berenar oficial dels membres sectaris ja que hem vist que aquest es l’aliment dels que guanyen per la transpyr.
Avui teníem dos convidats en David de “Fox”, el representant d’Espanya i Portugal d’aquesta prestigiosa marca de suspensions que estava de “turne” per les illes i es Bini, baixat des de Bunyola. Amb aquests dos convidats no importa indicar qui ha coronat a les pujades i qui hagués arribat primer a les baixades...
La proposta de volta del dia no volia allunyar-se molt de Palma ja que les previsions del temps no eren gaire bones i, ames a mes, volíem anar per algunes de les millors baixades que tenim per aquí amb un fons de paisatge de mar, cosa que sol agradar molt als de terra ferma, en aquest cas d’Osca.


A les 8,00 els dos esmentats mes un grup de pobres mortals sectaris: Joan Galera (que tots sabem que esta fortíssim, però que com que ara entrena pujant tot el coll des tords i Galilea amb el plat gros devia estar una mica tocat), Yerar ( que també esta fortíssim però no tant), Jeroni, Frenando, Bigel i Mapes. Quan partirem s’havia aturat de ploure però la humitat es podia quasi mastegar. El primer objectiu ermita de Maristella via directe per Sarria i son Malferit, deixant per Establiments en Bigel que te la suspensió “Fox“ avariada i anava amb la rígida Trek que te Trek. Arribem al cor de Jesús i foto ( foto con la madre , foto con la hija, foto con los dos...).


Des del monument expiatori iniciem la baixada per dins el bosc, avui el descens no era cap regal ja que tot estava molt llenegadís. Quan arribem al desviament que permet anar cap a son Tries, no continuem per avall i anem a cercar el safareig de Bellavista, per aixi baixar una mica mes dignament fins el camí des correu. Acabem de davallar fins Esporles i mentre travessem el poble sentim un “xof” acompanyat d’una forta pudor. No direm que era el “xof” ni qui va ser l’agraciat que rebé el premi per així no perjudicar la seva imatge.


Mentre deixem a l’afectat rentant-se als abeuradors, els altres iniciem la pujada pel camí des pescadors. A dalt, on per cert en Pietro ha coronat el tercer, veiem les portes de Mordor per la mola de Planícia. Tot i així, com valents hobits continuem la nostra marxa. L’enllaç i la baixada de son Valenti, tot i estar xopes segueixen essent fantàstiques. Al seu tram final ja no nomes son les mates les que ens estan banyant, ara ja ens cau aigua directament del cel per lo que ens dirigim ràpidament al bar. Allà els mortals berenem de pa amb oli “mixto” i els bons de la dieta ja esmentada abans. Com que no atura de ploure la tertúlia s’allarga, primer amb els cafès, desprès amb les herbes i desprès... com que ja no sabem que mes demanar decidim partir.


No hi ha res que fer, iniciem la retirada via directa per l’asfalt. Aquest narrador com que te pànic a l’aigua es posa el xubasquero, ja se sap: “ prefiero morir hervido en mi sudor que no helado” i així amb el termòstat en vermell ha pujat agonitzant mentre els altres prenien les aigües de juliol. Refèiem el camí fet abans i baixem per les pistes de son Dameto fins Esporles. En el poliesportiu ens acomiadem del Bunyolí i la resta pugem el coll d’en Portell acompanyats per un ca policia extraviat que no ens vol deixar de cap de les maneres. En es muntant ja ha aturat de ploure, així que anem per son Espanyol i el camí del Secar per acabar a l’elefant blau on netegem les bicicletes. Esperem que la propera vegada que vengui en David faci mes bon temps . En fet el que hem pogut i així mateix ens han sortit 56 km y 1200 mt de desnivell.

4 comentarios:

galera vacacional dijo...

Eh! que sapigues que estic fortisssssim. A mes hi ha una cosa que es diu amabilitat i hospitalitat amb els convidats. Esperar a uns i deixar guanyar als altres.
Ja saps si vols marxar un poc ''Ande o no ande plato grande''.
En Suiza no llueve?

mapes dijo...

ayer subi el coll de honor con el plato grande y merende tostadas con aceite al igual que hoy. Seguro que en Suiza esto dara su fruto.

Anónimo dijo...

fruto es cuando siembras esperas y recoges.
tu recoges antes de sembrar

Miki dijo...

Que pasa bastardos os escribo desde carloforte con el ipad del jefe,bueno cuando vuelva os podreis vengar de mi ya que llevare dos meses sin tocar la bici,bueno que sigais disfrutando,memorias a todos desde cerdena