Consideració Prèvia. De tota la vida les pujades desprès de berenar o nedar no es consideren.
Avui era el dia de la sortida de la calorxtrm i nomes 4 valents s’han atrevit a sortir a les 16,00: moyos, becari, vp i mapes. En moyos tenia ganes de donar canya, no sabia a qui, però volia donar canya (tots ho sabem perfectament ...). Sortim via directa cap a Esporles amb un recorregut que ja comença a fer-se avorrit, es adir camí de la real, son espanyol, es muntant i coll d’en portell. En aquest, hem arribat sense fer cap “sprint”, perquè el senyor moyos no en fa. Des de el coll uns pel tirany i un altre per la pista hem arribat a Esporles (els tiranys de davallada tampoc compten) .
Avui era el dia de la sortida de la calorxtrm i nomes 4 valents s’han atrevit a sortir a les 16,00: moyos, becari, vp i mapes. En moyos tenia ganes de donar canya, no sabia a qui, però volia donar canya (tots ho sabem perfectament ...). Sortim via directa cap a Esporles amb un recorregut que ja comença a fer-se avorrit, es adir camí de la real, son espanyol, es muntant i coll d’en portell. En aquest, hem arribat sense fer cap “sprint”, perquè el senyor moyos no en fa. Des de el coll uns pel tirany i un altre per la pista hem arribat a Esporles (els tiranys de davallada tampoc compten) .
Pujada pel camí dels pescadors, tot i que hi havia qui havia intentat dissuadir-nos de que era millor pujar per carretera i baixada pel magnífic tirany de son Valentí ( branson). Hem de reconèixer que mai havia estat tan net i tan ciclable. Arribem als vials de la urbanització i ens desviem crec que pel carrer pagell per acabar de baixar fins la mar per terra, ara han netejat tot aquest boci i es una manera molt elegant d’arribar a arran de mar. Creuem els torrentons i anem directes a pegar-nos el “capfico”. Justament triem la zona en mes pedrolots, i ens rocem una mica els baixos. Eixugadets, uns en tovallola i altres amb el sol, partim.
En moyos no va d’històries, pareix que es el que te presa, ja que comença a tirar i desapareix, mentre els altres gaudim de l’esplèndid camí de la volta des general. Arribant al camp de futbol el protagonista del dia, veu que un se li acosta i sense augmentar ritme, segons ell, corona i torna a davallar per demostrar que està fortíssim. Son les 18, 30 i aquest narrador tenia temes familiars i decideix que ha de retallar ( llàstima, perquè el motor tornava a estar calent, tot i que n’hi ha que diuen que era una excusa per evitar la darrera gran pujada). Així les coses a les 19,30 jo arribava a cases i ales 20, 30 arribaven la resta, acomplint el trajecte proposat: son sanutges, pista de planícia fins a la carretera, Cami des correu i enllaç per bellavista amb son tries, Son Malferit, Sarrià i establiments. 50km i 1000 de desnivell.
4 comentarios:
Hola, camins avorrits? On són els camins avorrits, el que passa que en sortir cada dia pot ser que el que abans era un plaer de camins ara sigui una obligació?
Tot el que els mals estudiants no fan durant l'any escolar difícilment ho recuperen a l'estiu.
Jo faig els esprints que puc no m'amago, això si, per sortir tant no et vaig veure molt fi.
Gaudim de la vista? tu de l'únic que gaudeixes és d'anar recollint "Cadaveres" pel camí, jo pujada a ritmet fins que vaig veure una Bubota que es desriñonaba per la carretera i hem pitjat una mica
Se m'oblidava, la volta fantàstica, la veritat que tenia ganes de donar canya, no se a qui però tenia ganes de donar canya.
14 de julio de 2011 08:14
Las personas petadas son más simpáticas.
Que te tengo que contar Bihhel que tu no sepas, hoy me ha tocado recibir a mi.
Bueno, ya está bien de tonterias.
este tour en el que participamos, se está intentando no dejar renacer al ave fenix de sus cenizas a base de escobazos. No respetais ni sus pseudo leyes ni sus momentos de pedaleo recreacional-vacancioso. Su madre paga y no hay nada más que decir, bueno si, que empiece a currar y dejar de hacer tonterias.
Publicar un comentario