CAMI DE SA COVA / SES ERMITES VELLES. Sb12nov

Desprès d’una setmana amb tractament de “sineucuol cinfa 650 mg” un creia que ja estaria totalment recuperat dels efectes post volta Mallorca així que era hora de començar a redimir els pecats comesos durant aquella odissea.

 Es a dir, anar per tots els llocs on varem retallar el track inicial i treure conclusions de si era factible o no. El primer tram que varem obviar va esser la baixada de son valentí fins a son coll en es port des canonge i la pujada pel camí de sa cova ( pujada a George Sand).

Desprès per acabar d’omplir la volta s’ha proposat fer un passeig fins les ermites velles, una assignatura pendent que mai ens queia dins ruta.A les vuit un munt de gent, crec que hem arribat a ser uns setze, hi erm tots menys els del raiguer que han aparegut mes tard per la granja i la parella “Binomio” miky-jerony que avui anaven a fer sa fosca amb en yerar. (Sembla que el torrent avui pareixia el Born de tanta gent que hi havia. Mes tard ens hem assabentat que en Jerony ha sofert una petita lesió a un dit del peu. Esperem que es recuperi aviat¡). A destacar la reaparició amb escena del Senyor Torner, que feia segles que no venia i d’un nou convidat amic d’en frenando anomenat Joseba i dels satèl•lits Sergi i F.Fortuny. Caminois per Establiments fins enfilar cap a Sarrià, que aquesta setmana esta de moda gracies al assalt de la casa dels Garcia-Ruiz i posterior detenció dels “scream” en el “globo rojo”. Nosaltres no hem topat amb cap fantasma sinó amb una guarda de xots que venien de son malferit.

Son tries i baixada ben genegosa cap a Bellavista. Cami des correu, esplèndid ara que està sortint tot l’antic empedrat i baixada pel camí que nosaltres anomenem dels solcs per anar a cercar el començament de la pista de s’arboçar o planícia. Allà, desprès d’una breu confusió en que uns esperaven a qui ja havia partit, iniciem la baixada de son Valentí, aquesta i es burotell possiblement siguin les millors baixades de l’illa. Arribem al port des canonge a berenar a can Madó, que ara s’ha traslladat una casa mes abaix, hi ha guanyat una terrassa amb unes vistes impressionants. Bona teca, això si, una mica cara. El tema dels cafes, que ens tenia seriosament preocupats des del inici de la volta l’hem resolt mes o manco bé, tot i que n’Andreu hi ha posat de la seva part tot el que ha pogut, ha quedat palesa la professionalitat del becari que malauradament avui no ens acompanyava. Bromes a part, n’Andreu ha estat una gran incorporació al grup i avui ens ha resolt un dels grans enigmes sectaris: realment en els albors del mountainbike a Mallorca es podia baixar des de les antenes del puig de ses creus cap a Calvià per son pieres. Resulta que part de la muntanya es de la seva família i ens ha contat que quan era al•lot pujaven per allà fins que amb els incendis, les avionetes descarregant tones d’aigua feren desaparèixer tot el tirany. Així que fem un reconeixement públic, encara que sigui desprès de mes de quinze anys de incrèdulabilitat i reconeixem: ES CERT QUE EN YERAR VA BAIXAR COLCANT AMB BICI DESDE LES ANTENES DE NA BURGUESA FINS A CALVIÀ.

Pujada del camí de sa cova, dura i impressionant. Tots ens hem adonat de que la baixada de Son Valenti es molt divertida però no compensa la pujada que s’ha de fer i mes amb el “tute” que ja dúiem aquell dia . A poc a poc hem anat arribant tots a Gerge Sand, un pic reagrupats, els satèl•lits han fugit i hem quedat els autèntics sectaris que hem anat via directe cap el hotel de ca madò Pilla o “las encinas”. Pujada cap el mirador des tudons i per amunt plat petit, fins el misteriós i inquietant bosc de les ermites velles. Un pensava que aquell seria un magnífic escenari per una versió mallorquina del “ proyecto de la bruja de blair” un bosc espès i tenebrós en que de sobta tallant el camí apareix una tanca de mes de dos metres d’alt. Si el bosc de fora es misteriós el del interior del recinte es inquietant.

 Deixem que la imaginació voli mentre desfruitem de la baixada cap a l’ermita nova, nova tot i que sigui del segle XVII. Visita cultural fins el mirador i per asfalt arribem fins a Valldemosa. Allà, anem fins a la font de na llanvies i desprès ja baixem pel tirany de l’hort de la cartoixa que ens enllaça amb el camí vell de ciutat per son brondo. A l’estret ens deixem dur per la gravetat fins a s’Esglaieta on els del raiguer se’n van cap a casa, mentre els “palmesanos” iniciem la pujadeta de ses rotgetes per així tornar per terra per son maiol i son espanyol . Cami de la real i ciutat amb 70 km y 1500 de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2211334

Post scriptum. El nostre guru particular em comunica que aquest narrador ha de seguir durant una setmana mes el tractament prescrit ja que ni el seu estat físic ni la seva prosa assoleixen el nivell sectari demandat. Mai arribaré a ser un “PRO”.