Per Lluchmajor o de com es munta una sortida. Sb19nov.

7,00. Plou, plou molt i pareix que no te intencions d’aturar, així que comencen les cridades, els missatges i els washaps. Sortim?, que fem?, per aquí diluvia, per aquí pareix que clareja, internet diu que això es un front compacte...

8,00. Amb en moyos que es l’únic que sap que es moure un grup gran, acordem posposar la sortida fins a les nou, si segueix ploguent es pot intentar anar a fer net algun camí.

Bona l’hem dita. Clar com que vosaltres heu sortit entre setmana...jo si me puc banyar per fer net un camí també me puc banyar colcant...
8,20 atura de ploure. Perquè no partim a les 8,30?. No hi ha que perdre mes temps. No se’ls hi acudeix que hi ha gent per badies, per consell etc que en 10 minuts no poden arribar. Però esta clar com que ells no han organitzat res no saben qui vendrà. A la fi els del raiguer quedaren fora de joc.
Però anem una mica enrere, com es comença a muntar una sortida?

Uns pensarien, molt fàcil, el divendres es proposa un recorregut i es posa en el foro i ja està. Però la cosa no es tan senzilla.

Dissabte passat: S’havia parlat de fer la propera sortida per Manacor però en Joan no sabia si aquest dissabte podria i va demanar si es podia posposar.

Dimarts comentem possibles recorreguts alternatius amb en moyos y en miky i els hi pareix be.
Dimecres cridada a en Joan que confirma que no pot venir, així es posa en marxa el pla b, el mateix dia es comenta el recorregut també amb en cecilio i també li sembla be. Així amb l’acord d’uns quants podem confirmar la ruta.
Dijous sortida light per verificar que si anem cap a s’arenal per son Macià- puntiro arribarem molt tard allà. Es decideix anar per primera línea de mar. El següent problema es com travessar tota ciutat d’una manera rapida i digna.

Divendres en una horeta un s’escapa i sen va fins el torrent de na barbara i veu que no esta anegat, condiciona una mica l’entrada llevant herbes que tapen el pas i la sortida que tenia una basa d’aigua gran fent una passera per sortejar-la, desprès es trasllada fins el coll per veure com travessar-lo sense enredar molt i de manera mes o manco elegant. Queda pendent aclarir que han de fer els del raiguer. Es miren horaris de tren i es comprova que el tren que els dissabtes arribava a les vuit ha estat suprimit. Desprès de mes de 3 cridades pel matí i varis missatges en cecilio respon a les vuit del vespre, que li pareix be baixar amb el tren de les set i partir mes prest. Però a les vuit del vespre ja no es hora de modificar l’hora de trobada així que fins que en largo no crida i diu que baixaran rodant cap a s’arenal el tema no queda tancat.

Perquè desprès un vagi i digui “basta poner a las nueve se sale y ya esta”...

Tornem al dissabte. Aconseguim partir a les nou i poc: fernando y fernando, Vp, ANDREU, dani, bigel, pere, fran, moyos i mapes. Amb les plogudes evidentment el recorregut pel torrent se’n va en orri, però també estava pensada l’alternativa per carrers i funciona be, així que amb un moment estam pel que queda del prat de sant jordi prop de son gallard. Es coll, es carnatge i a la fi torrent de son verí. La depuradora de l’arenal com sempre vessa i el terra està una mica enfanguilonat. Vies del tren , las palmeres i desprès passeig per les zones verdes de totes les urbanitzacions (algú diria pels pipicans d’aquestes urbanitzacions) Així evitem el tram perillos de la carretera de cap blanc, que al final hem d’agafar fins el desviament del far.

Aquí ve el segon drama del dia, l’organitzador de la volta sabia que l’entrada a la finca de cap blanc era una mica conflictiva ja que el terreny arran de mar esta copat per la zona militar, per això ens havíem assegurat que el nostre representant de l’exercit vingués, si hi havia algú a les instal•lacions segur que ell ens hagués franquejat el pas, però la gent va considerar que era mes fàcil entrar pel portellet de la reixa de la finca privada. Amb tan mala sort que en aquell moment passà en Màxim, el guarda mal lletat de la finca i ja varem tenir brou i mes quan alguns dels nostres varen començar a aixecar el to de veu. “Tants d’anys fent de puta i encara no saben remenar el cul”. Res que l’home agafa el cotxe i s’en va fins el far que hi havia la parella de la guàrdia civil. No passa res, ja que, a mes a mes els coneixíem, però ja amargats varem decidir anar per asfalt. Es a dir, férem un munt d’asfalt, per fer el tram que donava sentit a la volta per asfalt i desprès llevat d’un bocinet de terra un altre munt d’asfalt fins Lluchmajor. Això si, berenarem en es talaiot per ofegar les penes.

A Llucmajor arribarem al punt on el dia de la volta aplicarem les tisores i ens dirigirem cap a Gracia un poc per terra un poc per asfalt. A les voltes a en Fernando f, se li encengueren els pilots i arribà una mica perjudicat. A partir d’aquí n’ ANDREU ens anà guiant per les dreceres per tal d’evitar els punts menys ciclables. A dalt iniciarem la davallada per la baixada del Randino.

Al principi espectacular, al mig infernal i al final de bon rotllo. Arribarem a Randa on repostarem aigua, uns a la fonda i un altre a casa del Randinaire agraint-li la feina que feren. Ja via directa pel camí vell d’Algaida, carretera vella de ciutat, marina i el devertit torrent de son gual que ens deixà ja al prat de sant Jordi i Palma amb 100km i 850 mt de desnivell i un cert mal estar en el cos, ja que el que ens agrada es anar a colcar tranquil•lament sense tenir mal rotllos amb la gent.