El dia 14 acabava el termini perquè els propietaris de finques que confronten amb el camí vell de Lluc a Pollença retiressin totes les barreres que impedeixen el pas. Així que aquest dissabte toca anar a comprovar-ho. I aquest ha estat el resultat.
http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2012/05/31/consell-ordena-retirada-barreras-cami-vell-pollenca-lluc/769607.html
Com que l’objectiu estava molt lluny de ciutat es proposa com a punt de inici Lloseta, tot i així, en moyos i en bigel decideixen partir rodant des de Palma. La resta, tal com havíem quedat, ha arribat a les 8, 40 hora en que també ho feia el tren. Presents : moyos, bigel, yerar, raul, anton, predro, fran, frenando, mapes i el desaparegut MIKY, que feia setmanes que es trobava cansat... (Encara estam esperant la sortida de 200km o la volta Mallorca non stop... )
Iniciem la volta i pugem cap el palau d’Ayamans per bordejar els seus jardins i anar a cercar el camí que ens du fins a Biniamar. Creuem el poble i anem cap a la comuna, avui un autèntic reco de frescor. Passem Mancor i ja per asfalt ens dirigim cap a Caimari, mentre en yerar sospira perquè vol pujar per massanella. Pujada pel camí vell de lluc, sense major incidents llevat el de topar-nos amb un caçador cap de fava que es passejava per allà tot orgullós amb els seus calçons mimetitzats, camiseta d’Espanya amb toro inclòs i escopeta de bales en ma sense desarmar, desprès d’haver pujat amb el seu tot terreny, amb ferratina de “amo la legion española”, fins la bretxa nova i malmenar tots els escopidors de l’empedrat.
Coll de sa batalla a on ens hem trobat en ppferoz que ens explica que avui volen pujar fins es pas d’en bisquerra. (Aquests al•lots els hi agrada passejar la bici per llocs inciclables . Una cosa es portetjar una mica perquè no hi ha mes remei per anar a un lloc i l’altre cercar-ho aposta. Cas gallet i com sempre bon berenar i bona xerrada. Tot i que avui no hi havia molta gana ja que la majoria dúiem pocs kilòmetres i a mes ames, uns quans encara no havíem acabat de digerir el menjar del sopar de Sparrings del divendres vespre. Panxa plena partim cap el coll pelat i d’allà cap a binifaldo, uns seguint el Gr i altres per la pista que tot i que impliqui baixar per tornar a pujar es una variant que val la pena ja que els alzinars d’aquell indret son magnífics.
Ens agrupem al coll des prdregaret on arriba en miky una mica perjudicat, ja que avui l’hi ha tocat caure a ell. Tiram per avall, avui baixant per dins l’alzinar fins arribar a la famosa barrera i tal com ja havíem avançat la trobem tancada. Així queda demostrat el respecte que tenen els propietaris per les autoritats... Botam la barrera i amb senyal de rebel•lia fem unes fotos, cosa que no ens agrada fotografiar però que avui està plenament justificat pel seu valor reivindicatiu. Continuem cap a Pollença sense saber massa be quins son els trams que val la pena agafar i quins no, ja que no tenim el guia natiu d’en Pietro, que tal com indica el seu llinatge, es originari de son Marc.
Travessem Pollença,amb en Hoyos remugant, ja que com sempre, es posa nerviós per dins els pobles, tot i que així ens hem evitat donar una voltera d’1,5 km. Anem a cercar el camí des Pontó, “ese camino xungo que nos enseño pere” (miky dixit), per rodejar “u” Puig i així tocar el menys asfalt possible. A son Brull sortim un moment a la carretera fins el camí que surt vora el golf per així evitar la fastigosa i bastant perillosa carretera. Però quan hem anat a voltar, s’ha generat un sub grup de MONYAS MTB (raul dixit) format per en Yerar, Miky, Fran i Predro que han decidit que volien continuar recte i menjar asfalt tot i que encara eren les dotze i pico. Segurament trobaven que feia massa calor..., Rampetes de can Puig per arribar desprès als entretinguts tiranys de can Melià. Pareix a ser que en Raul no els coneixia i els ha trobat de lo milloret del dia.
Sortim al camí vell d’Alcudia a lluch que el seguim fins la carretera general que agafam durant uns 400 mt per anar a cercar la carretereta del cami vell de Pollença a Campanet. Aquí irremediablement hem de fer un grapat de kilometres d’asfalt fins que ens podem desviar cap els camins d’establidors des fangar. Aquests, al estar mes aferrats a la muntanya i vora l’alzinar estaven en sombra i per tant eren mes fresquets. Voltegem el puig de sant Miquel i en arribar al desvio del camí del sant crist que ens ha de pujar fins a Campanet n’Hoyos i en bigel, que en aquell moment encara volien anar rodant fins a Palma, decideixen que ja no volen enredar mes així que decideixen anar directes arrossegant a n’Anton. Mentre, aquest narrador convens en frenando amb la promesa d’un frigo pie al Bar del Poble. Així juntament amb en Raul que avui volia completar tota la volta hem pujat fins el poble, però com que el centre ens quedava una mica a esquerra ma, l’hem passat tot i no hem trobat cap lloc on aturar-nos.
Continuem amb la idea de que segur que a Moscari hi haurà qualque lloc, però tampoc ha estat així. Per el que hem continuat pels caminois d’auxella i ja pel camí dels rentadors, a la fi, hem arribat com a senyors a Selva. Ens aturem al bar i desprès d’unes bones cocascolas , uns bons gelats i una mica d’aigua fem els darrers 5 km. Deixant en raul que encara tenia que arribar a Consell. Mentre es veu que en moyos esperava el tren i en Bigel el valent del dia continuava rodant cap a ciutat. 72 km i 1350 mt de desnivell per els que hem partit de lloseta, uns 102 km per els que han partit de Palma i han tornat amb tren i suposo que uns 132 per en bigel. “Viva el mountainbike” (Jeroni es taxista dixi)
1 comentario:
Sa veritat és que sortir muntat de palma no ha generat més problema que el de l'horari, es va dir de sortir a les 7h 30 ', temps insuficient, el que ens va fer arribar amb presses, la volta va estar bé, el berenar un poc prest , després sa barrera del camí vell, com esperavem segueix tancada i seguirà aixi per molt de temps, espero equivocar-me, al final varem quedar els més valents, els "moñas-mtb" varen escampar.
Publicar un comentario