RAIGUER 2, O SON SEGUI, FONT GARROVER, ALCADENA CAS SECRETARI, sabado 22 mayo

Proposta de volta llarga rodadora, Variacions amb repetició d’alguns elements de la volta al Raiguer, es a dir, primer anar per les lleus estivacions que el delimiten pel sud, Puig de Son Segui i tornada per les primeres serralades de tramuntana, puig de sa creu (font garrover), alcadena i cas secretari.
Érem bastants, en Sergi, que avui no l’hem perdut i que, a mes a mes, ha estat pare, però que ha pogut venir, en Vp, en fdo, en bihel, en Joan, en MOYOS, en mapes i en Pietro, que avui estranava maquina (be la va estrenar la setmana pasada, però no ho haviem comentat)
La resta, fins a ser dotze, han anat pareguent pel camí.

Clasica sortida pels camins de Son Macia, ha costat, però, ara per ara, els hem salvat. La noticia de la setmana, despareixen les ART, i per tant, no es podra urbanitzar son Macia i els Crevers. Allà ens esperaven els al·lots del raiguer, en Cecilio, en Raul i en Micot. Despres, ens desviem cap a son Ametler, i per fer una nova variació, avui decidim anar per la divisòria de Palma / Marratxi per dins garriga, amb un petit tram emerdolat, ja que no hi ha camí entre son Orlandis i son Pelat. Vistes fantastiques sobre el prat de Sant Jordi, que supos es d’on venien els milers de moscards que ens atacaven si ens aturàvem.

A la fi, Puntiro, allà ens esperava en Tia, que volia ensenyar-nos el seu "prototipo" de porta road book, una fiambrera d’uns 15x20 x10 per posar damunt el manillar, aquest narrador no l`ha vist, però m´han dit que s´ho ha currat, no se si es mes sencill dur una posteta amb dues brides, pero....

Des d’allà hem entrat a Son Segui, pujada cap a l’ermita i primera baixadeta, tialera rapida i senzilla però d’un parell de km, molt divertida i que ens du cap a les cases però nosaltres les evitem i sortim cap a les Covetes, des de on anem cap a son Mascaro, Ses Alqueries i desprès per la vinya taujatana/ binissalamera arribem a can Pietro, saludam a la familia, i com que na Constança no vol que en Pere torni tard, ja que hi ha moltes feines que fer, partim ben aviat.

Biniagual, paseillo, i cap a Inca. Ritme carrera, pel que ens passam el desvio del camí de Son Gual i tenim que tornar enrere, travessem autopista i carretera, i cap a ses vinyes d’Inca, Cristo Rei, per on travessem el tren i ara ja enfilam cap a tramuntana, son Marimon i Biniamar. La maquinaria suiza balear Chopinard & Krainsmaier ha arribat perfecte, a les 11,00, tal com estava previst, i perquè no diguin que mengem a llocs “cutres” ens hem aturat al bar del poble, davant l’església inacabada, un bon pa amb oli, ben salat i formatge mahones, ben sec, be, tant que es desfeia. Això ha implicat 40 minuts, i uns 7 € per els que hem fet ració completa.

Comuna de Biniamar amb qualque variant i d’estrangis i sigil·losament empalmam cap al camí de la font garrover. Can Macip i comença la davallada també molt divertida de s’Estorell.

Visita cultural a aquestes imponents cases, en Sergi, que l’hem estat vigilant a cada creuament perquè no es torni despistar, ha decidit fugir i complir amb les seves noves obligacions paternals.

La resta ens hem desviat per sortir cap al torrent d’Aumadra i es Filicomis, per on comença pujada cap a Alcadena, sortida silenciosa, pel que pugui ser i arribada a Alaro, els raiguer bois es retiren, els homes valents continuem desprès d’abrevar al forn, comença nova pujada, los d’amunt i cap a Cas Secretari, baixadeta de nou molt devertida. Sempre estarem agraïts als Santamariers d'en Torrelleta, que la varen fer neta, i especialment en Bernat es carnicer, que no posa problemes per pasar per casa seva, tot i que l’administració nomes el puteja.

Coanegra, i tombem per son Torrella, en Pietro ens deixa, per anar cap a Biniali. Es cabas, allà ens perdem i no trobem el camí de sortida. Evidentment, no el trobem, perquè es pagès ha llaurat, be, nomes ha llaurat el camí, està clar que el vol fer desaparèixer, ja que hi ha clars indicis que aquest es un camí públic, l’antic camí de Bunyola a Alaro, però com que l’ajuntament de Santa Maria, això de les tramitacions burocràtiques que permetrien recobrar el pas, els hi ve gros, el camí desapareixerà.
Per acabar el nostre furtivisme i reivindicar silenciosament el dret de pas, continuem cap a s’estremera, fins a sortir a la carretera de Bunyola, allà en Vp ens deixa.

Haurà anat directe a ca seva o haurà allargat pujant sa comuna? La resta , be, ara nomes som 4 anem cap a son Piza, Planera, i son Macià que tanca la volta. 97 km 1.276 de desnivell i a les 4 a cases.