Així les coses a les vuit ens trobàvem a la benzinera els 2 tonis, en bihel, en joan,en Rol, en mapes, en Vp i dos convidats seus en Carlos i en Miquel.
Sabíem que tocava tramuntana sud, ens quedava pendent tornar per el coll des carniceret i jo trobava que feia temps que no anàvem per l’antic camí d’Estellencs a Andratx. Ja està, partim cap a Puigpunyent però per no anar per asfalt decidim pujar per bunyoli, can manent, sobremunt.
Tot i que lo lògic hagués estat sortir cap es grau per can fava avui ens hem tirat cap a Puigpunyent per es coll des cards i desprès de passar per la font den vic baixar per el camí del delme, amb el seu impressionant talaiot.
Mosegada al forn de puigpunyent, allà els dos jovenets, racings i molt esportistes han decidit nomes prendre un cafetó, mentre els ja vells sectaris ens atiborravem encara que no tinguéssim gaire gana de menjar, sabíem que ja no hi hauria mes oportunitats i les hores es fan llargues. Parcel·lació de son Net, amb el magnífics caminois, tialeres per l’alzinar ( no se si tenen nom) fins arribar al collet des ratxo des de on agafem els carrers mal asfaltats fins la font des pi, i pujada cap el coll des carniceret, reagrupament baix la torre del vigilant i baixada cap a son fortuny
Al principi bastant chunga i desprès millor, fins arribar ala zona del cataclisme dels pins caiguts, com que els davalladors anaven tirant per davant ens hem enmerdolat per allà, donant una trista imatge als nouvinguts de desconeixement de l’itinerari, desprès de trescar, a la fi hem trobat el bon camí, ara si magnifica davallada ,en Joan i en Rol han girat cap al coll d'estellencs ja que tenien pressa,despres sabrem que s'han trobat amb en ppfz i els tois.
Els altres hem anat cap a l'area recreativa per baixar a la carretera per el caminoi de terra que ens acosta mes a la sortida del camí vell d’Andratx en aquest boci de can pruoaga, com era de suposar els que anaven per davant s’han passat el desviament que ens tenia que tornar a la carretera, anaven disposts a baixar fins la mar, reagrupament i pujada cap a la carretera, allà en Carlos ja agonitzava, tot i que abans ja li havia donat un cremadillo que m’havia guardat del forn, i que l’havia devorat, ara començava a saber que les nostres sortides no son de dues horetes i que al ritme que anem s’ha de menjar i mes, els cosos que no tenen reserves de greix.
No era capaç ni de pujar la bicicleta per el terraplè de la carretera que va tallar l’antic camí. Carretera passant es grau fins el desviament de l’altre tros que queda del vell camí, aquí anomenat de sa torre nova, vistes increïbles de la costa i de nou a la carretera per fer les darreres pujades fins el pla de n’evengelica, desprès hem arribat al tram de l’esllavissada de la carretera i cap el coll de sa gramola.
Baixadeta per terra fins el desviament cap el coll des coloms, ara asfaltat encara que de tan estret que es no hi passen els cotxes ( surrealista) i coma calenta fins sa coma, cami de ses guixeries( en carlos i jo hem anat per carretera) i mes asfalt fins agafar el caminoi vell de baixada des capdellà, allà els mes pro ja estaven nerviososos hi han partit cap a ciutat, en mapes i els dos joves ens hem quedat a rehidratar al pobre Carles que ames ames, ja s´havia begut els tres litres d’aigua i des de feia estona anava sense aigua. Ara si ja tira tira i per carretera hem anat cap el coll des tords i cap a ciutat.
86 km 1.884 km 6, 29 h de rodar i aquest narrador ha consumit 4.212 calories.
Segur que en Calafati que ens està veient des d’allà dalt li hagués semblat poc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario