TRANSMALLORCA: DEPALMA A SON SERRA DE MARINA sab 8 maig

Antecedents:
Un mes just abans d’anar a la transcat, hem decidit fer una sortida llargueta, altres anys la fèiem de dos dies, aquest ens hem conformat amb estar colcant tot lo dia fins l’horabaixa.
L’altre dia, en mapes, estava firant per Bimont quan va aparèixer es Bini i li demanà si pensàvem fer qualque sortida llarga pròximament, ell li va contestar quines eren les nostres intencions per aquest cap de setmana. Varem quedar que a lo millor, alguns dels seus vindrien amb nosaltres.
Així les coses, al foro sectari, enunciarem la propera sortida, per guanyar temps, sortiríem mes prest, a les 7, 30. La intenció inicial era arribar fins a Artà i tornar per la costa nord cap a sa Pobla o Inca i agafar el tren.

Els fets:
7,30 benzinera cra Soller els sectaris: joan galera, moyos, bihel, fran, pietro, VP i mapes, els satèl·lits, jon ander i sergi i un bon grapat de bunyolins des de el veterà d’en Bini, en miquel peres, en galde petit etc, etc, etc
Sortida cap el polígon per poder travessar tota Palma i anar cap a llevant. Les sortides cap a Manacor son sempre difícils i aquest dissabte no podíem emprar el torrent petit ja que anava ple d’aigua, aixi les coses, son anglada, son rullan , es pinaret i son ferriol, primer caminoi de terra per son coll vell i enfilem ja cra manacor, camí de son binissalom i la primera pujada, el grup s’estira i els homes bimont, comencen a estirar al grup, son mandivia “es darrer beneit”, arribem al desvio cap al camí de sa comuna d’Algaida i primera aturada, en bihel ha espanyat la cadena, reagrupament i cap a punxuat, sol i mosques i al sortir cap el camí de son roig, incident amb l’amo d’un dels terenys, “per allà no es pot passar”, intervenció des Bini i acaba llevant la cadena del camí, seguim i travessem la cra de Randa per entrar a Castellitx,amb les seves magnifiques pistes i camins. Allà s'ens incopora en Tete cecilio, en Micot i en Largo o Tià.

A l’ermita de Catellitx dela Pauens ens reagrupam però es veu que en Jon Ander i en Sergi tenen gana i es posen a berenar i quan passa el grup queden penjats, ja no en sabrem res mes, primeres baixes.

Son Coll i mes camins cap a Montuiri, a una baixada voltant un sembrat nova averia d’en Fran, espenya el passador que aguanta el canvi, no te remei, “cap allà esta Montuiri” li donam una barreta i que tinguis sort.
Seguim, ara ja de ple, dins el laberint dels pinarets prop de vilafranca, nova averia, ara d’un bunyoli, ho intentem arreglar, però no hi ha bones eines per molt bon mecànic que duguem, “surt al camí principal, puja un turonet i cap all’a esta el poble” l’acompanyen 2 bunyolins mes.

Reiniciem la marxa i a la fi benzinera de Villafranca, repostam combustible i pujadeta cap a Bonany, aquí un bunyolí comença a quedar ja una mica penjat, a la fi, l’ermita, els bunyolins volen tornar a casa, així que allà ens despedim, esperem coincidir un altre dia.

Ara, ja sols els sectaris, continuem cap a Manacor, per dins la vall, o torrent de na borges, ens queda molt per arribar a Arta i son quasi l’una, així que canvi de recorregut, l’important es arribar a la costa nord i com que sabem que el torrent de Manacor ja tira l’aigua cap allà, “pues” a seguir el recorregut de l’aigua, moli paperer seguint les sèquies de rec d’aquest petit paradís , fins que el camí s’apropa massa al torrent fins que ens toca pedalejar per dins l’aigua, que ja sobrepassa l’eix del pedalier.

Sortida del torrent cap a son Serra de Marina, allà, a les cases, ens aturem a menjar una mica i a fer relacions socials amb la cambrera, que ja la coneixem d’altres vegades.

Lleu baixada per les pistes que ens duen fins la mar. Objectiu acomplint. Ara ja nomes queda tornar i anar a cercar qualque tren, decidim anar per la costa fins a son Real.

Practicant la nostra versió local de la titan desert, realment es molt dur pedalejar per damunt arena, però el pitjor es quan arribem a la sortida del torrent de montblanc, no esta clar per on passar, en cecilio ho intenta per la banda de l’arena, poc a poc l’aigua comença a pujar, fins que li arriba a la cintura, però ell mai torna enrrera, així que el passa, els altres optem per anar arran de mar, per allà ho aconseguim nomes hi ha un 40 cm.

A la fi son Real, pistes magnifiques cap al interior, passem les cases i travessem la carretera direcció santa Margalida, on arribem per una carretera desprès d’uns kms d’asfalt.
A partir de santa Margalida, agafarem els camins del que serà el GR d’Artà a Lluc, lo que amb tanta aigua, els camins estan envaïts d’herba i es fa difícil rodar entre cards, ortigués, fonollars i demes males herbes.

Llubi i de nou un torrent, ara el de vinagrella, ja no ve d’un, aigua una altre vegada, a la fi l’alzinar de son Catiu, pujadeta tècnica i suau, però els km recorreguts son molts, pel que molts acabem anant a peu qualque tros, ja es veu Inca.
En Tete cecilio i en Pere March decideixen anar rodant l’un cap a Consell i l’altre a Biniali, en joan, en moyos en bihel i en mapes decidim agafar el tren i en vp continua cap a cases rodant fins establiments.
Una bona sortida amb molts d’incidents i moltes hores, però que ens deixa bon gust de boca.
Amb grups tan nombrosos, érem mes de vint, es difícil agafar ritme, però el cap i al fi, el mes important es pasar-ho be.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=891426