VOLTA PEL PLA O DEL CAMI VELL DE... LA REFUNDACIO

Desprès de dues setmanes de sortides erràtiques i aïllades dels distints membres sectaris, avui ens tornàvem a reunir tots, o així semblava que tenia que ser. En Joan traslladà el suggeriment que havien fet en miky i en cecilio de que feia temps que no anàvem pel pla, i que els hi feia ganes berenar a Llorito. Ok. Muntem ruta rodadora, ja ens va be fer una ruta llarga, en dues setmanes fem la darrera escapada de l’any, la ruta de l'ermità (http://www.rutaermita.com/) i com que el segon dia farem una etapa de 88 km que acaba amb una pujada de 24 km i 700mt de desnivell, propós fer un recorregut amb traca final de pujada quan les cames ja estiguin cansades.
Quedem a les vuit com sempre a la cra de Sóller. Miky, frenando,fran, bihel, pietro, joan, moyos i jo en mapes, en Tia crida que ja apareixerà per Portol, li dic que a les 9,00 estigui pel carrer principal. En cecilio i la seva comparsa no donen senyals de vida, ja diran coses. Partim, cap a son Macià. Criden els del raiguer, estan per sollerich i volen anar per es camí des barranc, “ yo no digo mi canción sino a quien conmigo va “ a mes a mes, que no venen amb el grup, volen que els hi expliqui per on anar i si els veuen per allà sense permís ens fastidiaran una de les sortides estrelles que farem aviat.

Continuem avui amb una variant per anar cap a son Segui, anem camí de muntanya i camí de s´hort de son Veri, arribem fins a sant Marçal. travessem la cabaneta i per el camí de la cimentera anem cap a Portol, passem per allà a les 9,00 en tia no hi es, el grup no espera, continuem pel camí d’olessa i entrem a son Segui, instaurem el “modo” silenci, ja estam en temporada de caça, així que no hi ha que fer renou i evitem passar per cas garriguer i l’ermita, anem pel tirany que bordeja la muntanya, per on anaven els portolans i taujatons per anar d’un poble a l’altre. Arribem a ses coves i d’allà per un altre tirany que segueix donant la volta el puig arribem a ses olleries, d’allà a santa Eugènia d’on anem a cercar el camí de s’esquena llarga o vell de sencelles, fins que arribem a Morellò, d’allà seguim un d’aquets trams surrealistes marcat com a ruta ciloturistica per camí de terra fins es canar, a la fi apareix en largo o Tià. Mentre l’esperàvem amb biel també espera que arribi el seu nou quadre canyoncon abans que la fisura el deixi tirat.

Continuem per anar agafar els camins de can quiam que ens deixen a la cra de Sineu prop del desvio cap a Lloret, entrem a la comuna voltegem una mica per allà i berenar en es pou. 5€ i beguda a rompre.. duim mitja hora de retràs però el ritme es bastant alt. Avui el grup es compacte i no hi ha fractures grans ni pèrdues.

De nou comuna per altres caminois arribem fins a ruberts d’on agafem el camí vell de montuiri, el seguim fins desviar-nos pel camí de la fita, per evitar trams asfaltats despres d'una petita perdua, ja veiem el nostre objectiu Cura.

Travessem la cra de Manacor i mes camins per anar a cercar el camí vell de montuiri- lluchmajor, l’agafem llàstima que a Lluchmajor estigui asfaltat. Arribem a la creu que ens indica la pujada de Gracia, en Tià ens abandona, sen va cap a Palma.

Les temperatures han pujat i queda la pujadeta que no es cap regal. Cada un va com pot, coronant en Joan seguit den Miky i desprès en Mapes , en pedro arriba amb totes les alarmes posades, així que decidim no pujar fins dalt i ens tirem cap a Randa, hi ha que posar aigua als radiadors si no volem que els vehicles s’escalfin massa. Bones cocascolas mentre llegim als diaris com l’honorable també fa MTB amb els algaidadimonis. Partim per el camí vell d’Algaida que ressegueix la carretera, fins al poble d’on anem a cercar el camí vell de ciutat que ens dura fins a son Gual, d’on agafem els fantàstic cami del barranc, avui una mica forn, arribem al golf i fem les pujadetes per bordejar-lo i no molestar a ningú.

En Moyos per que li perdonem la perdua que ha tingut al sortir de montuiri ens ensenya un camí arran de son gual vell que ens permet arribar de manera elegant fins es control, ara ja nomes queda sofrir amb el vent en contra per el lateral de la cra de Manacor, en Joan posa el seu ritme galera, jo que si hi ha qualque cosa que hem mati es això, aguant fins que not que l’esquena es comença a carregar, basta, no val la pena sofrir, deix que el grup fugi , mentre en frenando es queda en mi, fins arribar a Palma a les 14,30 amb 103 km i 957 mt de desnivell. En el berenar hi ha hagut unanimitat, hi ha que refundar el grup, ens volem llevar aquest nom de secta que no ens agrada a cap, canviarem de nom i intentarem fer una nova equipacio. En el sopar de dissabte que ve a can Pietro, farem el llistat de tots els que han sortit durant el dia i el que mes vots tengui aquest serà.Tanmateix els que defensaven aquest nom ja no venen amb el grup.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1143475