ALFABIA o AIXO ES MALLORCA. sabat 21

Passada l’eufòria del viatge, i ja tornant a la normalitat, el desànim es fa present, no hi havia objectius clars, in extremis, decidim fer un experiment, ja fa anys que s’Arrom va esser blindat, potser, com ens ha passat altres vegades, el intent de posar portes al camp, cau, es com intentar aturar un corrent d’aigua, si no es fa molt a consciència, la insistència de la gent fa que es tornin a obrir els passos.
Dit i fet, podria sortir una excursió brillant, camins fins a bunyola, pujar cap a les antenes, sa serra, s’arrom, cornadors, l’ofre, cuber, comassema, sollerich, Alaro i cap a cases. Tot be, massa be, fins a les cases de sa Serra, ens sentíem com als Alps.

Però feia tants anys que no anàvem a s’arrom, que no trobàvem el pas, el laberint de pistes allà dalt es molt gran i no hi ha plànol que les grafii. Varis intents, a la fi trobem un pas, no es el clàssic, però esta totalment blindat, reixeta de ferro gruixada, fil ferro de pues fins ben dalt. Impossible. Seguim cercant, a la fi trobem el pas, igual que l’anterior està blindat, es impossible, be, tot es possible, però d’allà vèiem que malgrat estar en ple agost i fer molta calor, hi ha gent a les cases, si entram segurament serem detectats i desprès hi haurà que tornar a botar. Ho han aconseguit. Ens tornem arrere, decebuts. comencem a davallar, anem a berenar a qualque lloc, a Bunyola o en es coll de Sóller?. Es Bini, li ha dit a en Joan, que Can Topa torna estar obert i vol fer com un gallet en es coll de Sóller, dit i fet, anem cap allà. Be això pareix mes un chil-out, que es gallet, demanem, els clàssics pa amb oli i Coca-Cola. L’espera es eterna, a la fi ens duen una baguet calenta i pots de Coca-Cola i per san Pere, que havia demanat un Nestea, un bon te, ben calent. El pobre es desespera. Reim una estona de les seves desventures, paguem evidentment, no a preu de gallet sinó de chil-out i ens anem cap a cases via directa. Pensant en que Mallorca podria ser un paradís, tenim muntanyes, tenim camins, tenim bon temps, però també tenim Mallorquins i a dins ca nostre no hi volem ningú.