Dimarts aquest narrador no va poder sortir però pel vespre el cap li va a començar a donar voltes, el dijous era festa i en principi tenia tot el dia lliure. Cridada al Ceciclio i en Biel, amb una proposició deshonesta. Fer una escapada d’un dia a Menorca. Anar i tornar a Ciutadella, el mateix dia, surt per 27 euros. Dit i fet.
El recorregut ja veurem, volíem veure una mica de camí de cavalls, ho posem en es foro, en frenando està indecís i en Raül indignat perquè no l’han convidat. Li comprem el bitllet també. Dijous a les 8 a Alcúdia. Els germans Navarro parteixen des de Consell i aquest narrador i en bigel des de Palma. Amb les preses no havíem mirat quin temps feria i com era d'esperar el pronostic no era massa bo. Arribem a Alcúdia mentre a la radio sona el “dies irae” den Verdi. Així serà la travessia. Tres hores d’andanades i vaivens, jo no m’entém massa de que passa perquè quan puc m’ajec a un banc i intent tancar els ulls, desprès me diran que en Biel ha tret tot es berenar un parell de vegades i els altres no han arribat a tant però...
Ciutadella, agraïm que el terra no es mogui, els quatre i en frenando que a les cinc de sa matinada s’ha despertat, ha comprat un bitllet i a les vuit també estava a Alcúdia. Com que no teníem massa clar que fer, en Fernando que te una cama menorquina, ens proposa anar primer cap el Nord. Agafem carretereta i algun camí cap a cala Morell que passem per anar cap a cala Algaiarens a on tenim el nostre primer contacte amb el camí de cavalls.
Impressionant, això es el paradís: senyalitica perfecte, camins i tiranys impol·luts, cales paradisíaques. Anem bavejant fins els Alocs. Ara toca anar cap a l’interior, jo havia sentit parlar molt be del barranc d’Algendar i del camí reial. Ens dirigim cap allà travessant per unes quantes finques. Quan comença el barranc entrem ja en èxtasis, un camí empedrat marcat com a ruta cicloturística que s’enfonsa dins un verger.
Poc a poc, anem tirant cap a Ferreries en arribar allà es hora de menjar qualque cosa. Ens aturem a un bar i alimentem una mica els nostres remoguts estomacs. Partim cap a cala Galdana, ara toca camí de cavalls sud. A vegades un no sap si plorar o cridar d’enveja i ràbia, es tot tan perfecte. El tirany es perfecta, no hi ha branques mal tallades, la pujades i baixades son continues a vegades fàcils i a vegades molt tècniques, però sempre amb una sorpresa nova a cada revolt.
Cala en Turqueta i son Saura on decidim començar a tornar cap a Ciutadella passant per son Vivó, possiblement de qualque abans passat del nostre “frenando” Truyols i Vivó, un molt bon guia en aquesta magnifica terra. Arribem a Ciutadella per on passegem una mica amb calma, prenem un refrigeri i comprem biodraminas. En biel en pren una dosis doble i partim cap a casa. La tornada no es cap regal però com que estam cansats i les pastilletes ens adormeixen es fa mes bona de dur.
A les dotze a cases amb una idea ben clara: Hi ha que anar afer tot el camí de cavalls amb una escapadeta de tres dies. 73 km i 1030 de desnivell
si clicais os saldra el video oficial,LA TRAICION SE PAGA CARA EN ESTE GRUPO....
2 comentarios:
Me ha encantado la cronica,mas que nada por los detalles
cara, cara hijo mio.
Publicar un comentario