Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 5 de agosto de 2012

SA FORADADA. Sbt 4 agost.

Darrera sortida amb les btt abans del viatge als Alps, tot i que possiblement com nosaltres diem “ el pescado ya esta vendido” encara hi havia possibilitat de rescabalar qualque peixet per fer brou o qualque raspeta amb un poc de tita, així que es proposà una volta que permetia als que tinguessin ganes de tornar a les 12, girar cap a Palma i pels mals estudiants com aquest narrador, intentar fer els deures que no ha fet fins ara en el darrer moment. Tanmateix el que volia banyito i tornar prest a casa al final no ha vingut, es veu que ara te activitats que requereixen conservar tota l’energia.

8,00 Rol, jeroni, frenando, bigel, pietro, fran, mapes i a partir de s’estret, yerar.
Tot i que l’hora de partida eren les 8,00 avui ha esta una mica mes tard ja que hem tingut que esperar en Pietro que es veu que desprès de sortir de casa seva, s`ha trobat que el pedal se l’hi havia espanyat. Denou, en lloc d’emprenyar-nos, donem gracies a que hagi estat aquí i no per Itàlia. Així, aquest,  ha tornat a casa com ha pogut i ha agafat la 29’. Mentre els altres ens dedicavem a revisar el nou el nou pepino d'en Rol tot i que ja l'havia duit la setmana passada.
Cami de la real, son espanyol i ses rotges on ja es habitual que cada vegada que passem per allà, qualcú caigui perquè se li enganxa el manillar a la reixeta que bordeja el camí. S’esglaieta i a poc a poc, anem pujant per fer temps perquè en yerar ens pugi agafar. S’estret,on  ens aturem vora una cabra morta que encara no ha començat a fer pudor i esperem 5 minutets perquè arribi en yerar.
Tots junts enfilem cap a son Brondo/ Son Salvat, on com ja es habitual topem amb la furgoneta dels picapedrers taponant el camí. Avui ens ofereixen que entrem pel portal del costat i sortiguem pel de darrera, però al final no ha fet falta i hem aconseguit passar per poder arribar com sempre diem,” d’una manera molt elegant” a Valldemosa. Ja per asfalt enfilem fins l’ermita per anar per camins de terra vorejant el macis del teix fins a Son Rullan, de on sortim en mode silenci, sense majors entrebancs i sense haver molestat a ningú. Fem uns 500 mt escassos d’asfalt i tornem deixar la carretera per anar cap a son Marroig i d’allà anar al objectiu del dia, “ sa Foradada”. Anem baixant i fent fotos d’aquest indret únic a Mallorca.
En arribar a baix, primer ens donem un banyito, una mica escàs ja que com que hi ha qualque grumer anem una mica alerta i desprès, berenem prenent una cocascola al bareto, autèntic lloc d’anunci “genuïnament mediterrani”.
Paguem les pepsi, una mica caretes (2,75 €) però no mes que el que pagàrem l’any passat a Suïssa i agafem el telèfon perquè a tots ens fa ganes qualque dia venir amb la família a fer una paelleta ( 14 € xp) en aquest lloc únic. ( per si qualcú mes ho vol el telf es 616 087 499)
A partir d’ara comença el patiment, primer hi ha que pujar tot el baixat, però em de reconèixer que realment se’ns ha fet curt, ja que encara no pegava el sol i al estar el ferm en tan bon estat es feia molt fàcil rodar.
Arribem a la carretera i ja via directa ens tirem fins a Deia deixant per un altre dia la baixada de sa pedrissa. Recarreguem aigua al forn i iniciem el retorn pel camí del rost. Com sempre el primer tram es bastant “pestos” ja que les escales fan que tinguis que anar bastant de trams a peu, però desprès ja agafes el ritme i com qui no vol la cosa, arribem al camí vell de ciutat que ens deixa als peus del túnel. Aquí, tots enyorem una mica les sortides que férem per gener, en que no hi havia trens i que amb 15 minuts ens plantàvem a la boca sud.
Comencem la pujada despres de que en yerar hagui posat càmera, ja que ha fet un xap a les meravelloses cobertes ultralight (aquelles que en bigel ja  fa temps va decidir enviar a porgar fum ). Pin pan, pin pena, pugem el coll de Sóller, evidentment sense enganxar en Fran i en Rol que com que tenien presa havien partit quan ens hem aturat a reparar l’averia. A dalt, sense enredar mes tirem per avall ja que es tard. A s’Alqueria ens acomiadem dels que van cap el raiguer: Yerar i Pere mentre els pocs que quedem anem per Raixa i passatemps fins a Ciutat, completant una bona volta de 77km i 1.666 mt
PS: Que n’és de difícil acumular desnivell en aquesta terra, esperem que pels Alps sigui mes fàcil.

No hay comentarios: