GIANT FOR EVER, dmt 20 nov

Des del primer moment vaig notar bones vibracions, no era la primera, però segur que ha estat la millor, amb ella vaig anar a llocs increïbles,amb ella vaig fer els millors viatges, varem tenir com tota parella algunes crisis, però sempre les superarem, amb ella segurament vaig passar els millors anys de la meva vida. Però tot te un final, jo no volia que la nostra relació acabes i va ser ella que conscient de que el seu cicle vital no es el mateix que el nostre, m’anava donat avisos de que ja no aguantava i que cada vegada necessitava mes manteniment. A la fi, un dia decidirem que em cercaria una altre, vaig intentar oblidar-la , però al poc temps la vaig tornar a cercar. Ara ja no anava tan mudada com abans pero mantenia la dignitat. Acordarem que ella em seguiria acompanyant de tan en tan fins que aguantés, jo li vaig prometre que mai l’abandonaria. Així ella sempre està apunt i se que quan tinc problemes, ella està allà per donar-me una ma.

Desprès del desastrós dissabte passat vaig tornar a cercar-la, feia poc li havia regalat unes rodes noves, no eren gran cosa, però eren bastant mes dignes que les de segona mà que duia darrerament, així em vaig presentar a la rodona de la carretera d’Establiments.
Allà érem un munt, Vp, bigel, fran, frenando i torner tots amb la seva parella, curiosament la majoria fruit de aquestes relacions que ara estan tant de moda mitjançant internet, evidenment la d’en Vp no ho es, però tots sabem el poc que li duren, ja que es incapaç de mantenir una relació una mica estable, li agraden les jovenetes molt primes i sempre esta canviant cercant noves sensacions.
Decidirem anar cap Puigpunyent, son Net i son Forteça. Mentre rodàvem, ella reia i recordava el dia que decidirem que com que la gent estava començant a compartir les rutes que coneixien a traves d’Internet i que els nostres secrets fruits de tantes hores de feina a la llarga serien gravats i compartits, el millor era donar-los nosaltres directament i així almenys tenir el plaer de ensenyar-los. Va ser una decisió criticada, però tots dos sabíem que era el millor. Es cert que amb la proliferació dels Gps tothom es capaç de anar per tot, però sabem que quan es presenta un problema el Gps de poc serveix i que el que realment et pot ajudar es conèixer el lloc i això ningú ens ho llevarà.

En arribar al botador que hi ha entre els vial de son Net i son Fotessa ens trobarem que han posat una reixa nova i una barrera damunt la paret difícilment franquejable, a mes a mes hi havia un tot terreny a l’altre banda, així ens varem trobar que no podíem seguir el recorregut establert. Evidentment el caparrut d’en Franc volia aplicar les seves teories que tots sabem ja com acaben i cercava una alternativa mirant el gps, però els que coneixem el lloc sabíem que l’única possibilitat era tornar cap a Puigpunyent o canviar la ruta fent encara mes asfalt del que ja havíem fet.
Ella amb xiuxiuejà.
- Te’n recordes del caminoi aquell que fa molts d’anys empràvem per pujar cap a Galilea i que partia passat el moli paperer,
- Si me’n record.
Així ens traguérem un as de la manega (com deia en Cecilio) i els hi proposarem nova ruta: agafaríem un caminoi que molts no coneixien, pujaríem fins a Galilea i baixaríem per es burotell. Així ho férem, tots ens seguirem ja que no coneixien el camí i aquest no surt a cap plànol ni ningu tenia el track. Al final sortí una bona volta, potser amb una baixada una mica genegosa i difícil per fer-la en fosca negre, però divertida i molt digna per un horabaixa d’hivern.

Ja rodant per la carretera del colls des tords, ella em deia:
- Ho veus els hi varem ensenyar que les sortides no consisteixen simplement en rodar sempre pel mateix lloc, ara volen que cada sortida sigui una mica distinta, que fèiem combinacions de distints traçats i això difícilment es pot aconseguir amb 20 o 30 rutes predefinides i estàtiques. Fa falta coneixement del territori i això no s’aconsegueix en el mon virtual, està tranquil. Es cert que cada vegada es mes difícil trobar nous camins, però per això hem ampliat el nostre territori, primer sortirem de Tramuntana cap a la resta de l’illa, ara darrerament hem fet escapades a les illes veïnes i com que fa tants d’anys que rodam pels Pirineus i els Alps i desprès del que hem après del darrer experiment d'aquest estiu, segur que podem disenyar nosaltres mateixos nous reptes per aquelles muntanyes.
Ara a veure si resols els teus problemes amb l’Americana que ara et fa de companya i pensa que amb ella no tens cap compromís i que a lo millor ja es hora de cercar-ne una altre.
51 km 772 mt de desnivell

PS. El nou repte d’en VP i en Tofolet per aquest febrer, segons ens ha dit ja estan inscrits.