PRE-TRAMUNTANA. Dsb 24 nov.

En aquesta època de l’any les nostres muntanyes sofreixen la màxima pressió humana, pareix que tothom hi vol anar i això fa que es generin conflictes, sobre tot per la gent mes novella que no sap que s’han d’evitar els grans vedats de caça com ara na burguesa, monnaber, es teix etc. Els nostres recorreguts en aquestes dates   intenten transcorre per camins clarament públics o per zones no conflictives.

De la mateixa manera que els Pirineus tenen un prepirinenu, la nostra serra també te una pre-tramuntana. Aquesta esta formada per un seguit de petites serralades d'altura inferior: na burguesa pel sud, el conjunt de la comuna- castell d’alaro- alcadena, a la zona central i sant miquel, son mascord i crestatx al nordd. Avui hem fet feina al nucli central, que l’hem travessat i bordejat un munt de pics per: s’estorell, aumadra, solleric, Alaro, pas de s’escaleta, pas de s’estalo, es freu, coll des pico comuna i coma gran.
Això son els aspectes geogràfics del dia, però com que a la gent el que l’interessa son les xafarderies, els titulars del dia podrien ser :

- Èxit de convocatòria  amb uns 16 participants.

Avui en una sortida en que no s’havia plantejat res extraordinari, potser per les bones previsions del temps hem arribat a ser 16, des de Palma hem partit 13: frenando, bigel, vp, tofolet, andreu, miquel (b), yono, pere, fran, jonander, torner, moyos i mapes i des del raiguer, micot, anton i yerar.

A l’hora de berenar tambe ens ha acompanyat en Jeroni que encara no ha solucionat els seus problemes de disfuncio de caderes.

- Reapareix en Jon Ander desprès d’uns quants mesos sense venir i en Tofolet, que ha baixat expressament des de cala d’or per acompanyar-nos.

Hem de destacar que desprès de bastants de mesos en Jon Ander, el membre mes internacional del grup, ha pogut venir. Es veu que el final de temporada de raids s’ha ajuntat amb el naixement del seu nou fill i ha estat molt engrescat. Per altre banda hem de destacar les ganes den Tofol de tornar a colcar amb nosaltres , ja que ha tingut que matinar per davallar des de Porto Colom. Es veu que es vol preparar i compenetrar amb el seu company d’equip en Vp per anar, tal com ja varem informar, a la Andalucia Bike Race.

- Absències d’en Joan Galera amb problemes de sinusitis i del “piquito de oro” del grup amb una nova frase “yo tengo una familia y no puedo perder el tiempo con la secta”

Sempre es un motiu de tristor l’absència de un dels nostres pares fundadors: en Joan, que com cada any els constipats se li compliquen una mica. Es veu que ha passat una setmana bastant dolenta i al final s’ha estimat mes intentar recuperar-se. Esperem que la setmana que ve ja estigui a tope.
Per altre banda el “piquito de oro” del grup  ens ha sorprès amb una altre perla “yo tengo una familia y no puedo perder el tiempo con la secta”. Es veu que ara vol fer punts amb el “equipo”.

- Presentació en societat de la nova “Scott spark 29 “ d’en Yerar.

Desprès de que la setmana passada superes el període de proves amb un batiament de foc pel coll de ses cases de neu, avui ha estat presentada en societat el nou “pepino” d’en yerar, amb aquesta dins el grup hi haura 5 Scott Spark: la que avui es presentava, la d’en Vp, la d’en Pere, la d’en Felix i la que està en camí d’en Salvador. Qualque cosa deuen tenir que tenen tants de partidaris.

- Petit incident d’en Fran sense conseqüències. Pensàvem s’hauria romput un dit però al final nomes ha estat una dislocació.

La volta ha transcorregut sense incidències, en el primer tram amb molt bon ritme i acomplint estrictament els horaris establerts. En el pas de s’escaleta, avui hem descobert un nou cami ja que en Fran (no podia ser altre) i en Jonander ens han arrossegat cap allà i en lloc de baixar colcant pel camí de carro hem baixat majoritàriament a peu per un camí de ferradura, molt llenegadís amb una magnifica font que ens ha deixat a la carretera d’Orient.

A la baixada de la comuna per la coma gran, en Fran, que pel que es comentava baixava una mica descontrolat,  en una de les barreres ha fet una estranya maniobra i per evitar caure ha ficat un dit dins la barrera i tal com ell deia “se lo ha “tronchado”. A part del mal que li feia, desprès de baixar a peu la part difícil que quedava del camí,  ha aconseguit tornar rodant a ciutat. A la Planas, on ja l’esperaven, l’hi han fet una radiografia i veient que el dit no estava espatllat, li han tornat a posar al seu lloc.

Bona volta, bon Ritme i molt bona companyia. 84 km i 1480 mt de desnivell

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3650006