PANCARITAT, PER L’ERMITA DE MANACOR, SAN SALVADOR I MONTISION

cronica by mapes

Setmana intensa, el dimecres 7 sectaris ens inscrivíem a la transcatalunya, a dins els nostres caps ja nomes hi son presents els 190 km i els 4.000 mt de desnivell que haurem de fer, així que avui tocava el primer test, una etapa llarga per el pla, que com ja saben el que s’hi han passejat per allà, te poc de pla. Així les coses convocatòria a les 9,00 a l’estació de tren de Manacor. Teníem que ser uns 10 i això, a vegades, segons amb quin revisor te toca ens crea problemes, (aquesta es la política del TIB de foment del transport públic, posar pegues a les bicicletes encara que el tren vagi buit), per lo tant, per a ser menys al tren de les 8,00 en moyos , en torner i en mapes hem decidit partir amb el de les 7,00, baixar a Petra fer uns kilometrets de mes i berenar tranquil·lament mentre esperàvem a la resta. Però per posar una mica nerviós en Joan, ahir li vaig comunicar els nostres plans. Be tal com aviem previst així ho hem fet, perfecta, feia un freté i hi havia tanta boira que no es veia mes enllà de 10 mt, però molt be.

Un bon cafè amb llet i una pasta i amb això que apareix en Randino, no l’esperàvem ni sabíem res d’ell de feia temps, però es veu que ens segueix cyberneticament, venia de l’estanyol, així que ja duia un bon grapat de km, amb això que arriben en Joan i en Pietro, ells no podien esser menys, ni fer menys km, així que ahir vespre varen maquinar partir de ciutat amb bici, així que ja duien 55 km, ho reconec, m’han guanyat. Al final arriba el tren i baixen la resta, fran, Vp, bihel i en tete cecilio. Nomes faltava en Tia, sempre complicat, crida que esta arribant a Manacor, no podem esperar mes i li diem que ens veiem a son coletes.

Ara si, avinguda de l’alameda, sense cap alameda, ( així es Manacor), camí d’albocasser per girar cap a llodrà vell, primeres pistes de terra i pujadeta cap a l’ermita, primers peus per els poc hàbils i impressionants vistes del pla.

Reagrupament i baixada per els tiranys del “ decenso” de s’ermita. Uns ho fan sencer i els “cagaos” ho fèiem algun boci a peu.

Reagrupament i cap a son coletes, tan tenebrós com sempre, amb els seus murs aterradors que ens recorden tots els innocents que hi deixaren la vida. Graveres i carretera de cales, per desviar-nos per son perdut, avui hem encertat tots els desviaments i segon collet per tornar travessar la serra de llodrà.

Baixada rapida i gravosa fins son Macià, i de nou pujadeta per entrar a Fangar. Ara si, amb totes les barreres obertes, gracies a la feina feta per els de “camins públics i oberts” va valer la pena venir a qualque manifestació de les que feren.

Vp abandona, les pastilles de freno han mort, pistola barreta i cap allà esta Felanitx, desprès ens cridarà, no n’ha trobades ni a Felanitx ni a Campos, així que desisteix.

Sortim a la carretera de Portocolom i la travessem per anar cap als camins de san Salvador, pujada empinada, però ciclable llevat de 10 minutes a peu

i baixada per el camí vell cap a Felanitx.

els mes ràpids agafen la directa i es passen el desvio cap el calvari, així que la resta pugem fins aquest turonet, amb el camí ara restaurat i baixem per les escalinates per anar a trobar els descarrilats que ja estaven berenant.

Pistejant seguint el cami vell de Campos, una estona a la esquerra una estona a la dreta i cap es camí de sa tortuga, en radinaire ens deixa, ja ha vist com estem i ens ha demostrat que esta molt fort ( ja el coneixem i sabem que nomes apareix quan està be)

Camí de sa pedrera, es mercadal fins al carretera de Campos Porreres que la travessem per anar a pujar cap a Montision, un descender quasi ens menja, estan fent una cronometrada, així que desistim i pugem per asfalt i baixem per alguns tiranys que no empren. En Fran ens abandona ha d'arribar prest a casa aixi que anirà per carretera, despres ens enterarem que segurament passa per calvia, ja que va arribar nomes mitjora abans que nosaltres.Nou collet cap el polvorí militar.

Entram als camins del Tast o son frigola, kms per dins el pinar i la garriga fins arribar a la carretera de Porreres Lluchmajor, que ara gracies a les obres nomes es apta per mtb i ala fi Lluchmajor, carretera d’Algaida per agafar l’humit camí de son saleta, travessem la serra de Galdent , son Roig. En Tete i en Tia ens abandonen cap al Raiguer

Camins cap a la magnifica vall de Punxuat, ara ja anem baixant cap a ciutat, tot i que sempre hi ha qualque pujadeta “puta”, enllaça’m amb son Mandivia i a la fi camí de son Binissalom, fins la carretera de sa síquia, laterals de la carretera de Manacor fins a Ciutat, aturant-mos un moment a can Rigan per rehidratà una mica en pietro, que pareixia rebossat amb el salnitre del seu cos.

Total 114 km i uns 1400 de desnivell, quan aprengui a menjar el meu GPS intentare posar els tracks, ara per ara, no em se, com a molt se baixar el recorregut al meu ordinador i posar-lo damunt el google earth. (tambe he de dir que no vaig pensar a posar el gps en martxa entre manacor i la carretera de portocolom per aixo falta un boci)

cronica by cencilio tete

Salida de Manacor a las 9h25min 22seg. aprox, el frío se va rápido con las primeras rampas que nos dan acceso a la primera ermita del día, impresionantes vistas, los chulitos que vinieron rodando desde Palma empiezan acusar la kilometrada, primera ermita y primera penitencia, me arrodillo para rezar aunque no me acuerde del papa nuestro, bajada por una trialera descenso mas o menos fácil, los frenos de V.P. con su bici FIRA DEL RAM le empiezan a dar problemas, hoy nos brinda con su presencia el RANDINAIRE, que es un animal en fase de extinción, que se mueve en un hábitat muy reducido por la zona de Randa-Cura-Gracia y poco mas. Recogemos a otro futuro papa por 3ª vez ya...es que hay quien tiene suerte, ya me entendéis, (es que no puedo poner según que palabras porque el DICTADOR se cabrea y luego no puede enseñarle la web a sus amiguitos con camisas de rallas azules y jersey de cuello de pico) con unos 10 km aprox V.P. abandona...otra vez...problemas con las pastillas de freno, tanta ligereza no puede ser buena, nos metemos por la impresionante finca del Fangar, que lujo y el día acompaña, vamos pisteando hasta la carretera de Felanitx-Porto Colom-enlazando pistas empezamos la ascensión al puig de San Salvatore, por la cara sur-este mas menos, arriba excursión del inserso muy simpáticas las abuelitas, comentarios :” aquest joves no es cansan mai, home son joves que vols i amb aquestes cames...”

Bajada por casi todas las trialerillas dirección Felanitx para subir al calvari,donde solo subimos 6 sectarios, los otros se pasaron el desvío y ya hacían cola en el forn de Campos, en el calvari fotos de rodillas rezando y pidiendo perdón por los pecados...merienda en el citado forn, y nos dirigimos dilección Porreras, pisteando lo maximo posible, enfilamos la subida a Montision por la carretera, ya que están haciendo carreras de descenso por los singels track, arriba mas fotos y mas rezos ya casi estoy purificado, lo noto en mi interior.

Tony Racing Mollos se queda por abajo, dice que se queda a buscar espárragos, será porque se ha gastado toda la pasta que ha ganado en Cataluña reparando la red eléctrica del país, en un hotel por calas de Mallorca con spa, yacuzi, buffet libre, masajes y guardería pa ses nines. Seguimos pisteando hasta Llucmajor, ya no hay tiempo para signar en ninguna ermita mas, es tarde alguno lleva mas de 130km y los teléfonos no paran de sonar, yo me voy con Tia hacia Algaida, donde nos cruzamos con dos globeros antipáticos que los pasamos y nos pasan y nos volvemos a repasar hasta que decidimos poner ritmo SECTARIO, carretera de Sineu Tia aun le queda PUNTIROOOO, yo me escabullo como rata asustada hacia st. Eugenia, en definitiva impresionante ruta, por algún caminito nuevo que el MAPES tenia guardada en la manga, unos 110km 1400mtd. y con las piernas cogiendo color de veranito, gracies a tots.