Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

jueves, 11 de noviembre de 2010

MAMMOTH O EL PUIG DE BENDINAT dijous 11 nov

Desprès de dues setmanes de fer l’onso per casa, ja tocava sortir, la bicicleta estava arreglada, nou basculant al darrera amb garantia i nou desviador de darrera ara amb una R de menys, es la crisis, o exactament que es el segon xtr, que espeny per la pletineta de carboni que quasi val tant ella tota sola com el canvi sencer. Be sigui com sigui avui no hi havia excusa.
A les 16,00 moyos , torner, en joan de Maria i jo en mapes a la rodona d’establiments, ara les sortides d’horabaixa es limiten a Na burguesa i aixi hem anat a fer la clàssica entre les clàssiques pujar Mammoth, aquest topònim l’acceptem perquè l’arrosseguem des de fa molts d’anys, no m’enrecord quan el varem instaurar, però ja es un clàssic.
Així tiram pel carril bici del camí dels Reis, amb el sol ja be de cara, hi dic això, perquè quasi no hi veiem i aquesta ha esta la causa per la que no hem vist un cotxe que sortia del camp del Mallorca sense mirar i sense respectar el carril bici, pel que aquest narrador s’ha estampat contra ell, nomes ha esta un “susto” be el cotxe ha rebut una mica mes, ja que jo he colisionat amb ell, però res d’importància. Hem continuat fins els collegis i cap son muntaner i denou el carril bici del camí dels reis fins el cementeri de Gènova, allà hem començat a rememorar les famoses llegendes que circulen “ en Kike ha arribat a pujar tota la rampa de la tuberia” o l’altre “ baixant per la pista, en Kike, arriba a anar a 80km/h”. Nosaltres pobres mortals hem pujat la rampa empenyent les bicis i desprès ens hem dirigit cap a la font de Bendinat i la caseta de caçadors. Dic caseta de caçadors, perquè una sala amb una xemeneia i un altre habitacle no son un habitatge, tal com ha dictaminat una sentencia recent, per la que si es perd el recurs en contra que ha presentat el Consell, el senyor Maties K, hi podrà fer un bon xalet hi ja ens podem tots despedir de Mammoth. Així que ja ho sabeu disfrutau d’aquest camí mentre pugeu.
Tornant al que ens interessa, com animes en pena hem començat l’ascensió, be en torner i en moyos no han petit tant, la resta si. En Joan de Maria tenia problemes amb els pedals i ha aterrat un parell de vegades per terra, però res important. Dalt ja començava a fosquejar, que en son de trists aquets dies de tardor. Decidim baixar per el talla focs de la “Base”, quan som avall volíem continuar pel camí vell de son suredeta, aixi que hem anat cap a les cases, però abans d’arribar hem vist que l’exèrcit havia ocupat les cases, estaven de maniobres, així que discretament hem reculat i hem baixat per la pista principal, a les sis ja estàvem a ciutat, ens hem acomiadat i cada un, cap a casa. 31,5 km y 680 mt de desnivel

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Pobre cotxe, agredit per un ciclista imbesil.

mapes dijo...

imbessil tu