PERIURBANA NA BURGUESA, dimar 16Nov

El dia cada vegada es mes curt, es impensable ja sortir sense llums, i no fa ganes anar-se’n molt enfora, aixi avui es proposava fer una volta per les parts baixes de na burguesa, descrivint tot l’arc des de sa riera fins la mar. A les 16,00 com sempre en Torner, en Bigel i en Miky a la rodona d’establiments i cinc minuts mes tard, ja que no em donava temps a arribar colcant, a Bimont ha aparegut aquest narrador. Saludam en Joan, per fer-li una mica ses dents grans i ell ens ensenya el seu nou prototipus una bicicleta de ciclocròs.
Això de fer feina a BIMONT l’està trastocant, perquè un li demana si es que pensa anar a les carreres de ciclocross i ens contesta que enguany no, ales hores perque la vol?. Ja ens ho explicarà. Serà perquè els Bisontes i els bunyolins ara també en fan...

Ens despedim i ja tenim de que parlar durant la volta, anem cap a la zona verda de son Roca que la reseguim per empalmar amb els camins del cementeri de la vileta cap a Pinar Park, travessem el golf de son xigala i son muntaner i per dins empalmem fins son Vida, pugem les dures rampes del carrer Mortitx (18%) i d’allà cap al PT3, tirany del PT5 i ens enfilem cap el PT2, be tota aquesta terminologia nomes la segueix en Miky com a bon ex-COE que es, coneix pam a pam la base. Jo també la vaig conèixer però com a vulgar soldat d’infanteria. Ens dirigim cap el coll cota 264, que així era com es definia el collet que dona accés a Baiana en els escrits que hem tocava fer des de la meva oficina. D’allà cap el torrent a les males, la veritat es que no val la pena ficar-si, esta fatal i brut i l’antic polvorí pareix mes un abocador de fens i brutor, no de gent que hi passa, sinó del que suposadament ho cuida. Com sempre el meu esperit torturat pateix, esperem que tampoc prosperi la demanda del senyor Maties. L’antic quarter, tot i que tingui unes dependencies per el capità, no es un habitatge, es un quarter i en un ANEI com es allò, nomes es poden fer obres per fer un centre destinat a la protecció i educació ambiental. Sortim esquivant i botant faramalla i cans en condicions deplorables, arribem a Gènova, d’allà ens dirigim cap el cementeri de genova, en miky en abandona, no du llums i diu que te que preparar els “entrenos” d’en Jeroni.

Els altres ens dirigim al túnel de l’autopista per anar a quest boci que ha quedat sense urbanitzar, pugem cap els restes del antic camí de la font de Bendinat i anem resseguint el caminoi de partió entre Calvià i Palma fins acabar davallant les escales de fustes que ens deixen al carrer Joan Miro, ja hem arribat a la mar, ara hem de tornar, anem per aquest carrer fins a porto pi i d’allà fins can Barbarà, volem pujar pel torrent del mal pas, ara ja es fosca negra, el seguim ara ben net gracies a les obres del pont de la Bonanova entrem dins Bellver i sortim per son Dureta, carril bici de nou fins a Bimont. 30km i 675 mt de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1307958