Arriba l’estiu i cada grup, te algunes cites clàssiques, així si hi ha qui te el memorial gomantes- jurajuria, nosaltres tenim el memorial VP, o el cala d’or extrem, i es real, que es xtrem, perquè es un recorregut bastant exigent per tots els camins i tiranys de terra que hi ha entre cala d’or i cala figuera baix un sol de justícia. No es una volta clàssica com les que solem fer, es mes un recorregut tipus carrera , això si, de 70 km, en que el mes important es anar per terra i anar fent km , amb tiranys tècnics o pistes gravoses i polsoses, seguint un traçat entrincollat, que fuig de qualsevol lògica d’una excursió clàssica, ja que els bucles i les repeticions son bastant freqüents. Seguint-lo un arriba a tenir aquella sensació d’esquizofrènia que pateix en una carrera en que ja no importa on es el nord o el sud, l’únic, es seguir al de davant i anar superant els obstacles mes o menys tècnics del recorregut.
Així les coses quedarem a les 7,00 els de Palma per pujar les bicis amb el vehicle d’empresa que li deixaren al nostre mecànic alfa. La sorpresa del dia, una “fermosa” niner blanca per provar, be, nomes els que donen una certa talla. Les impressions damunt aquesta bicicleta les deixarem per els experts, jo, com amb el vi, se si un m’agrada o no, però no se massa be perquè.
Així les coses quedarem a les 7,00 els de Palma per pujar les bicis amb el vehicle d’empresa que li deixaren al nostre mecànic alfa. La sorpresa del dia, una “fermosa” niner blanca per provar, be, nomes els que donen una certa talla. Les impressions damunt aquesta bicicleta les deixarem per els experts, jo, com amb el vi, se si un m’agrada o no, però no se massa be perquè.
A les vuit passades érem a cala d’or tots preparats, la convocatòria havia tingut èxit, al final érem: Rol, tia, cecilio, raul, pietro, tibu, miky, fran, bihel, joan, mapes i per suposat l’organitzador i amfitrió del event don VP. Mes tard a l'hora de dinar vindra en Moyos que encara no s'ha recuperat de l'esclafit de Soller.
Partirem cap a l’interior, a cercar la capçalera del torrent de porto petro, baixada molt entretinguda per aquest, sortejant les dues preses, d’allà de nou cap a dintre per pujar cap a consolació, baixadeta gravosa i entrem cap a mondrago nombrosos bucles per cada comellar, amb passeig per el llunàtic paisatge de l’albufera, ara seca i amb el terra salinitzat.
S’amarador i un altre bucle, a la fi aconseguim sortir d’allà i ens dirigim cap a cala figuera, denou baixem i pujam tos els comellarets que aquesta bella cala te, ala fi totalment a deshora i ja desganats, ens duen a un supermercat ales 12, 30 per menjar una mica, i d’allà cap a cala Santanyi, que travessem per el mig entre banyista i banysta que no entenen que fan aquests tipos per allà, sortim de la cala per les escales d’un hotel quasi atravesant les cuines i fins el mirador des pontas.
Ara ja si ha acabat el periple son ben passades l’una i encara hi ha que tornar, ara ja per camins mig asfaltats, mig de terra, alguns que ja havíem fet una o dues vegades i a la fi cala d’or i can VP.
Allà un bon bany a les roques de davant ca seva i un magnífic dinar de tonyina a la planxa, acompanyada amb moltes mes coses, xerradeta, postres i a mirar el tour, una vagada acabat aquest, recollim i a partir, que els mòbils comencen a fer fum, ja son mes de les cinc. Així les coses ens despedim agraïts desprès d’un dia fantàstic amb els amics. Esperant una nova edició del memorial VP.
73,71 km i 700 mt de desnivell
No hay comentarios:
Publicar un comentario