Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

sábado, 31 de julio de 2010

CASTELL D’ALARÓ –SA COMUNA. dissabte 31 juliol.

cronica ( avui una mica massa personal) by mapes:
“ Es ist vollbracht “ Tot s’ha complit. A vegades quan s’acaba una temporada, encara que tot haguí anat com un esperava, li entra una alegria melancòlica, avui quan pegava les darreres pedalades abans d’arribar, ja sol a cassa, de manera inconscient m’he posat a canturrejar la meravellosa ària de Bach “ Es ist vollbracht “ . Avui tal com estava planejat s’han complit escrupolosament els horaris, la partida, la segona convocatòria a Alaro, el berenar, i l’arribada. Tot s’ha complit, així com el programa anual, el cap de setmana que ve, ens anem als Alps i per aquest narrador, es tanca la temporada, amb l’objectiu complit, no estic també com quan un era mes jove, però si es el moment en que estic millor d’enguany.

Per si voleu escoltar un poc de musica clàssica mentre llegiu la crònica del dia. “ Es ist vollbracht“
http://www.youtube.com/watch?v=K_QAoanXntw

A les vuit partíem un bon grapat, hem arribat a ser 14 amb la notable absència d’en AMORT2 (nou mal nom que ha posat es Bini a Joan, que avui ens ha abandonant per anar amb els bunyolins). Aldo ( que feia anys que no venia), Sergi, Pedro (el cuerpo), torner, moyos, bihel, miky, pietro, fernando i en mapes que duia sa bandera amb tots els sectaris darrera.
Son Macià, es Caulls, camí de sa bomba, camí des raiguer, per on han aparegut en Cecilio, en yerard ( recent arribat de Chamonix) i en Micot. Qualque punyideta i arribem a Alaró allà tenia que aparèixer en Tibu, però com que ens hem adalantat 15 minuts per damunt l`horari encara no hi era, hem decidit anar tirant, “ja ens agafarà en es verger a on ens aturarem a berenar”.



Així ha estat, tal com estava previst a les deu començàvem a berenar, aquest ha estat una mica car, ja que l’Amo ens ha tret mes pa amb oli del que havíem demanat, però ha estat be, amb unes bones tallades que pareixien tallades mes que amb guinavetó amb un xorrac.
Partim i per amunt a bon ritme fins es pla des pouet, davallada cap a Orient, reagrupament a les barreres de cal rei i pujada cap es pas de s’estalò.

Magnifica davallada cap es camí de coanegra, i d’aquest cap a son Pou, amb averia d’en torner que ha espenyat sa patilla des canvi, la causa, la mateixa que em va passar a mi per cantabria ara farà un any, l’aleta que aguanta la cadena del canvi se l’hi ha espanyat, i per tant la cadena se sortia contínuament, posant en perill constant la patilla, així que a son Pou ens ha deixat. Així com en pedro i en yerard. Els homes carrera sergi i aldo ja ho havien fet a Orient. Els mes valents hem començat l’experiment, pujar a sa comuna, per una de les baixades clàssiques, era un bon entreno per els tiranys que ens trobarem pel mont blanc, on el plat petit sol treure fum i quan ja no pots mes , a peu. Així ha estat, trams rodant (si un te el bon dia segur que poren ser molts) i trams a peu. Al final hem arribat a la pista de la comuna amb notables diferencies de temps entre uns i altres.

Avui en pietro no tornava a tenir el seu dia, no n’aprendrà mai, els divendres toca descans, no anar a córrer un parell d’hores per na burguesa. Cas Garriguer, on hem recarregat d’aigua, tal com estava previst, i baixadeta per sa coma gran o es cucons. Tal com estava previst en moyos s’ha començat a ressentir de la seva caiguda, però porem dir que “progresa adecuadamente” . Carretereta des cucons, carretera de santa maria on ens han deixat els raiguerboys i el supervivents cap a Palma per son Pisà, camí de muntanya i son Macià. Aturada a llevar la pols de les bicis al polígon i a les 14,30 entrava a casa, tal com estava previst. “ Es ist vollbracht “.
65 km 1300 de desnivell

1 comentario:

hoyos56 dijo...

Molt bona crònica. veig que l'episodi de l'abella ho hem passat per alt.