INFIDELITAT. Dijous 15 de juliol.

Si, hem estat infidels als nostres principis, avui dia de sortida oficial, hem sortit amb la bici de carretera, una hora mes tard i a un lloc diferent. Molts han estat els motius i les coincidències que ens han dut a rompre els nostres principis. Però potser el principal, ha estat el de poder anar amb en Joan, ara que te un bon horari, contracte digne i renovades il·lusions. Està florint com feia anys que no el veiem, ha passat de ser com aquelles plantes que s’anaven mustiant dins una cova i els treuen afora i amb un poc d’aigua i aire fresc esclaten de bell nou.
Però basta de poesia sentimental, això es una crònica sectaria i aquí sempre es parla d’atacs, d’escapades i de “petades” . Avui n’hem tingut de tot tipus. Moyos, miky, joan i mapes, partíem a les 5 de Bimont, ruta clàssica rutera: Puigpunyent, coll des grau, sa granja, coll d’en claret, Valldemosa i cap a Palma.
A la sortida de ciutat a les costetes de la carretera en moyos anava fent punyidetes, i ens deixava per tornar desprès al grup, així ha estat fins les primeres pujades des Grau, en mapes, anava sempre renquejant per darrera, amb això que he posat directa i com ja sol esser clàssic he començat a agafar primer en miky, desprès en moyos i desprès en Joan que ja se les sap totes, hi havia anat marcant distancia de manera elegant des del principi, al final coronem junts es grau, crec que els dos, sense anar molt sobrats i tement un atac del contrari, baixada i reagrupament, en miky s’estorva una mica, avui no es el seu dia. Pujada de nou cap es coll d’en claret, la mateixa historia, moyos puny al principi, poc a poc en Joan es va distanciant i jo quedo el darrer, incapaç de seguir un ritme. Arrancada de nou, i anar recuperant posicions, passant en Joan a una pujada en que no control massa les pendents de les corbes, no hi ha manera de deixar-lo , aferrat darrera, a cent metres de coronar, esclafit, no puc mes , les pulsacions estan al meus límits, com qui no s’immuta, en Joan corona, baixada cap a Valldemosa, en miky avui definitivament esta fatal, cocascola per tots i coqueta per en mapes, com sempre ben embetunat de la pols blanca del sucre. I baixada cap a ciutat. Aquí fins s’esglaieta no aconsegueix agafar-los, tot i que anaven esperant-me, ara ja junts, però a bon ritme arribem a Palma amb 57 km i 903 mt de desnivell.