UN DIA FELIÇ, dijous 1 juliol

Un dia feliç, així ho podríem definir, desprès d’un mati intens de feina, tenir el temps i la possibilitat d’agafar la bicicleta, sortint de casa i anar fins una cala verge sense ningú, nedar una estona i desprès, per llevar-se la sal, dutxar-se davall una cascada d’aigua gelada que cau arran de mar, es tot un luxe.
Quan tornem de la península moltes vegades pensem que som uns desgraciats, que les nostres muntanyes son minses, que quasi no tenim camins o pistes, que tot son problemes, però no considerem aquests privilegis que ben segur, son la enveja de molta gent. Això es el que jo definiria com qualitat de vida.
Sortida a les 16,00 amb un bon sol, els 3 històrics que sempre hem anat plegats, en moyos, en bihel i en mapes. Quan fa aquesta calor, el que fem, es fer primer una mica d’asfalt, per evitar les “encerronas”, així via directa cap a Valldemossa pel camí de la Real fins l’Uib i carretera per l’estret fins a George Sand.

A les cinc ja estàvem davallant per la pedregosa pista però amb vistes fabuloses de sa font de sa cova. Arribem a la mar, un paradís i a una hora amb bici de casa. Platja d’aigües transparents i cascada d’aigua dolça tota per nosaltres.

“Banyito” refrescant, dutxa, una barreta i per amunt, això si que no arreglarem mai, l’aigua sempre la tenim a cota zero i per tornar a casa, sempre hi ha que pujar. Xalet de can sales, carretera des port, i aprofitant la fresqueta del bosc de plàtans de la carretera d’Esporles ens tirem directes fins aquest poble a fer una “cocascola”, bon rotllo, 4 histories i tornada a ciutat per son Malferit i Sarria. Allà els xots impertèrrits ni s’immuten i ens miren pensant, un altre ciclista mes, fins que un boc, que primer notem per l’olor, ens surt com un loco al mig del camí, està una mica fora corda, vol sortir del camí i es troba reixa als voltants, en el nostre currículum només ens falta rebre una cornada de cabra, a la fi, troba forat i s’escapa aterrat, aquest no està avesat a veure gent.

Ara ja només queda deixar-nos dur cap avall, fins a Palma. A les 7 i busques a casa, hi ha que dutxar-se, avui hem quedat amb els altres per anar a sopar una mica i planificar si ens anem uns dies amb les bicis per els Alps, ja veurem que ens surt, si la volta al Mont blanc o la volta al Ortles. Ara a les dotze del vespre i mentre el “compex” em relaxa les cames, primer amb una tanda de recuperació activa i desprès una altre de capilarització, aprofit per escriure aquesta crònica i pens que avui ha esta un dia feliç.

56km i 1002 mt de desnivell