PALMA -ESTELLENCS-PALMA sabat 10 juliol

Desprès del pedals (doble sentit: dur un bon pedal i colcada amb bici èpica), pareixia que havien quedat per fer una volta rutera, en Joan tenia moltes ganes de demostrar els seus ritmes galera. Però la cosa es va complicar, elements sectaris no tenien bici de carretera i ames, ames, no els hi feia ganes, com que feia temps que no coincidíem, vàrem decidir ser fidels a les nostres montures. El problema va ésser quant els tres que ens varen fer cambiar els plans, varen acabar desapareixent. Un totalment justificat, ja que estava amb febres i fet pols, l’altre perquè tenia que arribar prest i l’altre, ja ni tan sols es va presentar ( la noche lo confunde).
Be, a les 8,00 en moyos que ens visitava, ja que anava amb la de ruta, per prescripció medica, ja era a la benzinera, els altres amb la mtb Joan, miky, bihel, fernando, caecilius, rol i jo en mapes partirem tal com havíem previst, direcció bunyoli. Bona proposta, pujar quan les temperatures eren fresques, allà, en Cecili ja manifestava el seu mal estar, amb un continu de renous intestinals.
Ca na Lluïsa i desprès isortida una mica enredosa per can xemeneia.
Pujada a sa campaneta i per anar fins a son Forteza, vàrem decidir pujar per la pista, ara mitja llaurada mitja destrossada per les pluges, al final reagrupament al coll d’Estellencs.

En caecilius decideix abandonar, esta fet pols, els altres, partim, avui per variar, ni cap a planícia ni cap a l’àrea recreativa de son Fortuny, avui via directe, per el vell camí d’Estellencs, tal com feu l’arxiduc i els nostres abans passats, a mitjan baixada ens apareixen els primers desviaments, seguim el camí afitat, que es el camí vell, però que esta destrossat, hagués esta molt millor agafar les pistes de la dreta, al final arribem a prop de les cases, allà ens desviem cap a la dreta per cercar la sortida i no passar per aquestes i no molestar, el tirany està una mica brut però el trobem, així arribem com a senyors a Estellencs.

Bon berenar, doble ració de cocascolas, i partim ara agafant el GR direcció a planícia. La pujada de son serralta es dura, però recompensa, seguim els fantàstics tiranys que ens deixen a mitja carretera de planícia, allà deixem el GR, que ja no es ciclable i pujam fins el desviament del camí de carro que ens du fins la font de l’obi,(per a nosaltres, sempre havia estat la font de la menta). D’allà de nou al GR, arribem a la partió amb el Rafal, passem per un forat fet a la reixeta, esperant que s’aprovi d’una vegada el pla especial de la ruta de pedra en sec , (confiem que modificat, llevant algunes de les restriccions absurdes que ens impedien rodar per bona part d’ell), i que així es pugui expropiar el dret de pas per aquesta finca.

Botam la barrera de sortida i ja per la pista de s’arbossar arribem al creuament amb el camí des correu, en Joan volia anar per allà, però sense deixar-lo opinar massa, tirem pel que es mes lògic, son les dues, fa quasi 40 graus de temperatura i no son hores d’emerdolar-se amb una pujada, que ens retardaria mes. Així via directa fins a la carretera, que seguim fins a la granja, ara si que val la pena deixar-la per no perdre cota i passar per la font de sa turbina, allà ens refresquem com a desesperats.

Ja fresquets, fem les darreres rampes cap a son tries i directes cap a son malferit i Sarrià, allà de nou el boc despistat ens torna a parèixer en mig del camí, tornà estar fora de lloc i no sap com sortir, al final s’arracona aterrat a una marjada i el deixem. A les tres a Palma amb uns 60 Km i 1300 de desnivell. Avui no podem adjuntar ni perfil ni mapa del recorregut, l’informatica em supera i he perdut el recorregut al baixar-lo al ordinador.