PER GALATZO, sab 25feb

Tot te una explicació, i el fet de que la setmana passada no hi hagués crònica també. La primera i obvia es que els altres cronistes d’aquest blog no varen estar per la feina, un perquè no va fer la volta i l’altre perquè nomes sol fer crònica de les sortides de entre setmana. Així que nomes quedava aquest narrador, però aquests dies passats, ames de tenir que fer altres escrits no em va fer ganes contar res i la causa, tot i que en un principi no volia dir-ho, va esser un comentari fet en el blog per un propietari d’una finca per la que passarem. Em sentia culpable. Suposo que de la mateixa manera que a alguns ens inculcaren en el subconscient el concepte de pecat, també tinc molt arrelat el de la propietat privada. Però amb el temps i te n’adones que tot es molt relatiu i que quan passarem per allà, passarem ben lluny de qualsevol casa, no varem fer cap mal, no molestarem a cap caçador ni a ningú, no deixarem cap rastre ni cap marca, ningú hagués sabut que havíem passat per allà sinó ho haguéssim contat. Està clar, que sempre que podem, demanem permís, però com es evident no coneixem tots els propietaris i com he dit abans no férem cap mal, sabem quan i per on no hem de passar per no molestar. I aquell dia, l’únic que férem va ser gaudir, conèixer i mostrar als que mai havien estat allà un reco mes de Mallorca, i tal com diuen, qui coneix estima, i qui estima Mallorca no la destrueix.
Així que desprès de la filosofada del dia i haver-me alliberat de la mala consciencia contaré el que me’n recordo de fa una setmana. Perque com deia el meu padrí, qui no fa mal a ningú no te res que amagar.Sortida a les 8, de on sempre, la intenció, rodar una mica, per la zona ponent, i perquè no, passar pel camí que netejarem a Galatzó, es camí d’en Cecilio, berenar a Capdellà i pujar pel camí de Calvià a Puigpunyent per desprès davallar pel que devia ser la via de connexió Palma Galilea per es Burotell.
La volta anà sense incidències, Bunyoli de bon rotllo amb el pagès que ens saludà com sempre, donant-nos ànims. ( un dia d’aquets li hauríem de fer un bon regal, es tot un luxe tenir devora Palma tan bona gent en un lloc tan privilegiat) . La pujada per sa campaneta com sempre “pestosa” i ja en el camí vell d’Estellencs, l’únic incident de la jornada. En Jon Ander, espenya la patilla de canvi, i com no, no en duia. Segons ell, l’havia perdut. Així que poc podíem fer, tal com diem en la nostra “jerga”, “ barrita y pistola”.
El deixem que baixi a peu cap el poble. Desprès ens contà que es va trobar el pagès de son Forteza i que li va ficar la bronca. Ja ho hem dit aquí mil vegades, el camí de Puigpunyent a Estellencs es Públic, i els seus usos estan regulats per una ordenança municipal que no diu res de la prohibició de anar amb bicicleta. La resta continuarem fins a la urbanització de son Net i d’allà al nostre camí, només es un kilòmetre que salva un desnivell d’uns cent metres, però ens serveix per no tenir que passar per es ratxo i així no molestem a ningú.
Galatzó i d’allà seguim el caminoi que fa anys netejà l’ajuntament arran del torrent de santa Ponça, però que ara entre les torrentades i la tancada que va fer abans de vendre son Claret En Maties Kunh, està bastant difícil. Pareix esser que el nou propietari, ara per ara, es conforma amb fer un hotel rural i no vol el camp de golf.
Bon berenar en es Capdellà on ens agrupem tots i de nou partim cap a Calvià i son Font. Tal com ens via dit en VP i el senyor de can bon dia, la baixada cap es burotell estava impossible d’arbres caiguts desprès de les nevades, però per això està la secta, pim pam, pim pena, ara ja es pot passar la mar de be de nou.

Ja.era tard i tots estàvem cansats així que uns pocs valents pujaren fins el coll de sa creu i uns mes covards anàrem pel dels tords. 70km i 1555de desnivell.

VIDEO DE SA NEU- PEL MASSANELLA I CUBER

Com diu es becari, si una sortida te neu, es redona i te vídeo, que mes podem demanar?.

Neu 3. MASSANELLA-CUBER. Dsb18feb

Déu els cria i ells s’ajunten.
Dissabte horabaixa, ja està tot fet: bici, sabates, escarpins i roba d’aigua passades per la “manguera”, la roba dins la rentadora, la panxa plena. Es hora de descansar. Sent el cos apallisat, ajagut al llit, a poc a poc, les pulsacions baixen, ja no escolt el meu alenar, no estic dormit però not que m’he alliberat del cos, mentre en el cap comença un bombardeig d’imatges, de sons, d’olors. Això es el que record d’avui. Fragments de felicitat, de sentir-me viu oblidant que el mon que coneixíem s’està enfonsant
8,30 de nou estació del tren de Lloseta, un munt de gent. Miky, Jeroni, Andreu, Vp, Frenado, FF i un amic seu, Yerar, Raul, Anton, Micot, Torner, Bigel, Pietro, Rol i jo en Mapes.
Nirvis, sempre que pugem el Massanella, hi ha nirvis, no se perquè però es així, ningú vol quedar el darrer, ningú vol ser el primer en posar qualque peu a terra. Però avui aquest fet arriba aviat, ja que uns quans revolts mes amunt de les cases del bosc la neu es tan abundant que ens fa davallar de la bici.
Cansament. La pujada es fa lenta i dura. Cada passa costa un munt i mentre anem pujant un es demana que fa aquí passant fred i sofrint.

Records. Pel cap venen records, tenim una ferida que encara no està curada que ens refresca les velles. Ara ja fa dos anys que en Tolo també ens deixà, suposo que ell també devia pensar el mateix que nosaltres. Que feim aquí, sofrint damunt la neu. Nosaltres amb dos pams de neu al Massanella ell amb metres al Everest. No sabem perquè però la muntanya ens crida.
Malalts. Ahir mentre planificàvem el recorregut, alguns varen dir que trobaríem massa neu i ho deien perquè entre setmana s’havien escapat per allà. En Miky a peu, i en Frenando i en Marc en bici. No els hi podem dir que estan malalts, perquè tots haguéssim fet el mateix si haguéssim tingut alguna estona lliure.
Satisfacció. Arribem al coll dels pilons o de sa línea. Ens sentim contents, el primer objectiu s’ha complit , enrere queda el sofriment.

Surrealisme. Allà ens creuem amb un grup que puja amb taules de snow. O ells, o nosaltres, no estem en el lloc correcte.
Tensió. Comença la baixada, o mes ben dit la patinada, perquè allò era un autèntica pista de patinatge.
Frustració. En Torner i en Vp tenen averia irreparable i ens abandonen dirigint-se directes cap a Caimari.
Supervivència. A mitja baixada en pietro punxa i ha de canviar, no importa que tots ens quedem allà gelant-nos de fred quan la cosa està ja mig engirgolada, així que continuem i decidim agrupar-nos en es Gallet.
Calor. En entrar allà, ens sentim com quan arribem als refugis dels Alps desprès d’alguna jornada èpica. Afora potser sigui un infern però qualsevol aixopluc es converteix en casa nostre.
Orgull. Mentre berenem, veiem arribar en Joan. Es nostre galera que acaba d’arribar de Xina amb el petit Joan Quianxin. L’aplaudim al entrar, estam orgullosos d’ell. Si tothom fes el que na Laura i ell han fet i faran segur que el mon seria una mica millor.

Adició. Els ulls li espiregen, desprès de tants de dies sense tocar la bici també necessitava rodar, necessitava estar entre nosaltres, necessitava veure com les nostres muntanyes en aquestes setmanes son mes muntanya que mai.
Caràcter. Es hora de partir i es presenta el dilema: si anem cap a Cuber hi haurà massa neu i no rodarem gaire. Si tirem per avall cap a ses figueroles, serà mes mountainbiker però s’acabarà la neu i perdrem l’oportunitat de veure el cor de tramuntana nevat. Es Becari, tot i que fa nomes dos anys que roda amb nosaltres entén mes que ningú l’essència del grup. Això es la Secta, no volem tirar ja cap avall, encara que tinguem que fer un munt d’asfalt hi ha que gaudir del paisatge i si desprès per davallar hi ha que anar a peu “pues” s’hi va.

Grandiositat. El Puig major s’amaga darrera els núvols grisos mentre la serra des teixos i tossals totalment nevats es reflecteixen a les aigües fosques del Gorg Blau. No ens aturem de dir que tot i que ens paregui que estam als Alps, estem a la serra de Tramuntana.
Equilibri. Arribem a Cuber i desprès d’uns pocs metres en bici i ja estem caminant sobre la pista de gel que es la carretera nova de l’Ofre. No es veu la terra ja que aquesta deu estar uns 20 cm avall de la neu compactada. Ens agrupem sobre la presa a l’únic lloc on podem tenir els peus fora de la neu i comencem la baixada. Si un es surt de la traçada el peu s’enfonsa mes de 25 cm.

Pudor. Primer túnel, aquest darrerament tornava a ser ciclable, però avui està inundant i acabem ficant els peu dins les aigües pudentes de merda de xot dissolta. Es igual, al sortir la neu ho torna a fer tot net.
Humitat . Poc a poc, anem davallant i la neu es va fonent i l’aigua ho inunda tot. Aigua per les canonades dels embassaments, aigua que corre muntanya avall pel torrent o s’estanca dins els tunels. Aigua que regalima i goteja de per totes les parets. Després del darrer túnel, deixem definitivament la neu.

Velocitat. Ara ja tot es davallada. En el desviament de Solleric ens acomiadem dels del raiguer que tiren cap a Alaró mentre els Palmesanos anem cap a Lloseta.
Plenitud. Avui hem fet pocs kilòmetres però el cos està cansat, el fred i la neu han fet bona feina.Ens sentim be.
Obro els ulls, torn anotar el meu cos adolorit , el meu alenar, vull intentar adormir però no puc, vull a tornar recordar tot el que avui hem viscut així que em poso a escriure aquesta crònica.

video de neu per es teix

Amb una mica de retras, el video d'una sortida entre setmana. i es que la secta mai atura.Aquest fet per en Bigel, te un altre estil.

JA ESTÀ BÉ DE NEU!!! dm14feb

by moyos:
Avui dia dels enamorats, sembla que tothom te excuses per no sortir, uns que prefereixen l'entrenament calentets en el "OLIMPIC de los dioses", altres que munten bicis??? de 6,5 kg, altres a classe d'idiomes (francès, grec, 69 .. .), altres que si em fa mal..., quina puta comedia!!!
A la rotonda en Bigel, en Toni T,i en ToniH. Avui tenia una etapa prevista per veure per última vegada la neu, però avui tenim una mica de pressa, i decidim canviar la ruta, després de demanar opinió i fer-se el silenci( S I L E N C I I I I I ), decidim modificar una mica la ruta, Bunyolí, sa granja, Son Malferit.

Sortim de nou cap a Bunyolí, com dic sempre és d'agrair en aquests temps la facilitat que tenim per sortir de Palma per qualsevol de les tres grans finques: Bunyolí, Son Malferit i Sarrià, els altres senyors haurien de prendre exemple d'ells i no posar tants d’emperons per passar per les seves terres, tot i tenir devegades dret de pas,
Bé tornem a la sortida, començam a pujar per Bunyolí, en arribar a ca na Lluïsa per a sorpresa nostra tornem ha trobar neu, ens desviem per anar cap a Can Fava ara la neu ja comença a ocupar tot el camí fins i tot abans d'arribar a la primera barrera ja costa no patinar, avui en ser el dia dels enamorats no podia faltar la història d'amor, avui versió ca lladrador,emprenyador, aquest Bigel els enamora a tots,, seguim i la neu ja és abundant, els últims metres de pujada els hem de fer a peu.

Començam la baixada pel bosc de can fava, en el primer tram trobem alguns arbres caiguts que els hem de botar, avui baixem via directa cap a les cases, arribem a la carretera, amb neu als costats, baixem ja amb bastant de fred i en el desviament de la granja saltem per anar per terra, font de sa turbina i Son tries, on la neu a fet que les mates variïn de monent la traçada des camí, a la font de són Trias veiem els darrers trossos de neu, ja de nit arribem a Son Malferit i d'aquesta finca entrem a la finca de Sarrià, passem per davant de casa d'en VP, ens volem aturar a prendre unes koskaskolas però anem plens de fang (aquests parafangs ...)decidim no aturar, ja, ja, ja .
36km i 686 m. de desnivell.
P.D les fotos són dolentes,però no hi ha res més!!!.

NEU 2. nou video

Aquest frenando ha errat la carrera. Nou video de la sortida del dissabte.

NEU2. LLUC- ALCANELLA. Dsb10feb.

Les previsions tornaven indicar que feria neu, així que ahir, mes d’un passà per BIMONT a comprar jaquetes GoreTex i tothom avui anava mes abrigat que el dissabte passat. Però la realitat ha estat que ha fet un dia bastant bo, fred, però bo.
Estació tren de lloseta, 15 bikers: Miky, Jeroni, Largo,Pietro, Torner, Moyos, Bigel, Anton, Yerar, Vp, Marc, Joandemaria, Andreu (que ja està mig recuperat) i es darrers amb arribar Frenando i Mapes.
En Marc que ha arribat devers les vuit deia que nevava, però quan hem partit, havia sortit una mica de sol i no queia res, així que hem partit cap el camí vell de Selva per girar cap el camí del cos per arribar per l’església inacabada de Biniamar. Travessem el poble i ens dirigim cap a la comuna, allà ja apareixen les primeres clapetes de neu espolvorejant els arbres i els recons mes humits. Arribem a Mancor que el travessem per anar a cercar el camí de son Penya i pujar fins l’ermita de Crist Rei. D’allà es suposava que teniem que veure una vista esplendida de tota la part nord de l’illa nevada, però entre la boira i la poca neu poc hem vist. Hem fet l’aturadeta mentre tots demanaven quina era la historia d’aquestes runes.
Com que el narrador no la sabia ha quedat amb misteri que evidentment internet ha resolt en arribar a casa.
Ermita construïda els anys 20 desprès de que Mancor es segregues de Selva. Amb la segregació els selvatgins es quedaren sense ermita i per això decidiren construir-ne una dins els seu terme. L’església es desmoronà els anys 60 a causa d’uns esllavissaments de terra produïts per les mines de Selva. Posteriorment la seva manposteria va ser expoliada.
Desprès de la visita cultural i petit homenatge a en Cecilio, que tenia encomanat anar a trescar per allà si hi havia nous camins que incorporar als nostres recorreguts, davallem cap a Selva, passem pel seu cementiri i d’allà Caimari i pujada pel camí vell de Lluc.

Des de el principi petites clapes de neu ens acompanyaven, però aquesta no ha aparegut realment fins el salt de la bella dona, a la fi. La neu estava en el seu punt, reomplint les pedres i encletxes fent que els camins siguin molt mes ciclables.
Arribarem tots a cas Gallet amb taula parada ja que en Miky, que avui estava motivat, havia arribat abans i ha comanat. Bon berenar , hi hauria de haver mes gallets per tota Mallorca. Allò es com un punt de reunió de bikers. gent de sa pobla, d’inca i com no palmesanos ( de Mallorca)
Acabat el berenar, panxa contenta, ve el moment difícil de sortir a fora amb unes temperatures que devien estar prop dels 2 graus. Abrigats, però no massa ja que haviat be pujada, ens tirem cap a l’entrada del camí del coll pelat.

Averia, en miky ha espanyat la patilla de canvi, amb el fred que fa, pocs són els que es volen treure els guants per posar-se a donar una mà. Repara i continuem. El paisatge es fantàstic i la neu esta també en el seu punt. Arribem a la paret de menut i ens agrupem amb els que havien partit abans. En miky aprofita per demanar a en moyos que li torni a deixar de nou un altre cable de canvi ja que el seu també s’havia espatllat. Repara de nou amb un fred que pelava i iniciem la baixada cap Alcanella. Els que van davant disfruten obrint camí sobre la neu verge. Alguna caiguda tonta per sobre la neu i arribem al tot terreny aparcat d’Alcanella. Mostra de lo il•lògica que es la justícia, quan s’aplica de manera asèptica sense entendre a raons, això en aquesta setmana en que els ciutadans normals cada vegada hi creiem menys en ella. Com potser que els propietaris d’una finca que te una pista que els hi arriba des de Campanet, es quedin incomunicat sense poder entrar ni treure cap vehicle rodat, perquè un jutge va donar la raó als propietaris de les finques d'avall sentenciant que el veí de dalt no tenia cap dret de pas.

Sortegem els tancats de les finques en qüestió i iniciem la davallada pel magnífic camí . Per aquest narrador, aquest camí i el del racó de barona, són els camins de carro mes espectaculars de l’illa, autentiques obres d’enginyeria popular. A mitja baixada en Jeroni sofreix un espectacular caiguda, ja que la roda es desllanta, aterrant amb el pit contra les parets. Una mica recuperat, continuem i arribem avall del tot i anem a cercar la sortida cap a gabelli. La pista que es va emprar per fer la presa del torrent, ara, ha desaparegut totalment, ja que com es habitual en aquesta illa, han llaurat tot el camí.

Sortegem la presa fent una cadena humana i desprès de voltejar una mica pel laberint de tiranys de les fonts ufanes arribem a Sant Miquel. Es molt tard, així que decidim anar via directa cap a Lloseta. Els que tenien mes presa parteixen a tota i no esperen a que els hi aconsellem quin es el bon camí, així que des de Campanet tiren via directa seguint les indicacions de Moscari - Selva. No saben que això els hi implica fer un parell de bones pujades. Els altres decidim anar pel camí de can tabou, que tot i que sigui una mica mes llarg es pla, així que quan arribem a Lloseta i desprès d’acomiadar-nos, arriben, tot acalorats, els que tenien pressa.
Bona volta, poca neu, molt de fred i gran suades . 52 km i 1230 de desnivell.