Dissabte 23 de gener. Cecilio day.

Ens trobam ja en el quart aniversari, quatre anys ja des de que ens va deixar l’estimat Cecilio, i com és costum, el recordam amb una sortida homenatge de caràcter festiu. Aquesta inclou la visita a un dels punts de referència a la seva persona com és el Castell d’Alaró, i com a fi de festa una torrada amb una bona “pitanza”.

Enguany, per no caure en el mateix error de l’any passat, on preteniem, amb tota la bona intenció del món, pegar del camí d’en Cecilio a Galtazó al Castell amb tota la dificultat técnica que suposa enllaçar els dos llocs, optàrem per un recorregut menys ambiciós a la fi de no patir nervis i poder dinar a una bona hora. Així doncs, fariem un recorregut per la comuna de Bunyola, Orient i Alaró.

Vuit i mitja de dissabte ens trobam al cantó de sempre, Vp, Fran, Sergi, Andreu, Pere, Biel, Antón i Torné. Ens falten en Miki i en Rol que no poden venir. Partim cap a Bunyola per Passatemps, Son termens i Caubet. A n’es Garrigó ens esperen en Micot i en Tià. El que no hi és es en Gerard, que com sempre ens desconcerta. Resulta que ha decidit pujar per cas Bergantet. Així que, després de que en Sergi hagi buidat a la paret mitjera de la casa (no hi ha altre lloc) començam la pujada que es troba molt concorrida. Es nota que sortim mitja hora més tard, et trobes més trànsit i més gent per tot. A la barrera ens desviam per fer la drecera, més técnica però més entretinguda que la pista. Avui, la part difícil es troba en condicións ideals, i llevat dels més torpes, tothom s’ho passa. Sortim de nou a la pista i arribam a cas Garriguer on ens espera entre la brossa, un Gerard escanyat i mocós. Haviem de fer el tram del lavacoches però, com sempre, anam malament de temps i hem de retallar-ho per anar directament cap el tram de la cabra com el va batiar en Fran. Després pujam pels coll des Picó, bocí molt tècnic tant de pujada com de baixada i que a més està humit. 

Per aquí en Micot es troba com peix dins l’aigua, i és que hi mig viu, ja que és una de les seves zones d’entreno habituals. Sense sortir a la carretera enllaçam cap a ses Clavegueres. Per aquí tothom disfruta, i és que aquest lloc reuneix les condicions ideals per a la diversió, llàstima que es faci tant curt. Botam la barrera de son Perot i enfilam cap Orient per la finca de Son Palou, amb la sorpresa de que a l’hora de sortir trobam tancat. Poc després sabrem que en Jeroni ens ho havia avisat per whatsapp. Per tant hem de botar de la manera més discreta, menys uns quants caperruts que sense fer cas a les indicacions fan tot el contrari. Al bar ens esperen ja fa un rato en Jeroni que ha vingut amb moto, en Raúl que ho ha fet amb la ciclocross, i en Mapes que ho ha fet amb cotxe ja que s’ha enredat matant cuques.

Berenam, bé però un poc car, i això sí, sempre tardant quasi un hora. Reprenem la marxa cap el Castell i ens toca pateo, però no es fa massa llarg. Un cop a dalt començam a baixar fins el balcó d’en Cecilio, on ja hi ha en Mapes, ara si amb la bici, en Jeroni, i en Fernando, que de colcar poc però de festa no s’en perd una. Ben fet.  

Foto de grup i rialles que és la millor manera de recordar el nostre amic, juntament amb la companyia del seu germà. Mentre tornam a les bicis en Fran ens mostra la seva nova adquisició per estalviar uns tristos grams a la seva montura per un no tant trist preu, cosa que ens confirma la necessitat de tractament psicològic urgent. Ens despedim d’en Jeroni que no pot venir al dinar, i enfilam cap a Pòrtol per Bànyols, camí des Raiguer, Santa Maria, i Jardí den ferreret fins can Mapes. Aquí ja ens espera la grata companyia del Tibu i familia i en Joan i fills.

Com no podía ser altre, el Tibu ha agafat el control del foc i es posa a torrar els hierbajos que tant agraden a n’Antón. Poc després agafarà el control dels fogons n’Andreu que donarà el seu toc gourmet. 

Un cop torrats els calçots, i amb la preocupació del Sergi per les calories que tenen, ens posam per feina de l’única manera que es poden menjar, fent el gorà. Aquest any són molt més bons i a més no ens hem quedat curts. Rematarem la tasca amb xuies, lloms i botifarrons, sempre ben hidratats pel vi i la cervessa. Després de dinar, en Joanet i en Sergi agafen el control del foc, amb un únic moment delicat que ha estat quan s’hi ha afegit en Tià. 

Bon dia de celebració, amb bona participació, un poquet de bicicleta, una bona pitanza, i qualquna cara de pastes agres.

Ver todas

Consigue el tuyo

Dissabte 3.1.16/61x100. VP day.

Sis de novembre de 2015, es publica al butlletí oficial de la sectamtb l'anunci oficial de la realització de la segona edició de l'VP day, en aquest cas, per celebrar el seixanta-un aniversari. O sigui, que tenim dos mesos perquè els que no tenen els deures fets es posin les piles, perquè ja sabem que les rutes made in vp no són moc d'indiot. Inclòs els que duen bé l'estat de forma no ho tenen clar, ja que amb els ingredients típics, quilometratge, ritme alt, i hores damunt la bici, pot passar qualsevol cosa. També s'anuncia la participació de l'anyorat Joanbike, que assegura que es posarà al día per no decebre ningú.

I així ens plantam a la víspera de tal event. Ha passat ja un any des d'aquella cdx versió hivern amb sortida i arribada a Sant Salvador. Allà dalt també es consumà l'enllaç matrimonial Miqui-Vp com a parella ràcing. Tristement, la felicitat va durar poc, i després del divorci, en Vicenç es va tornar a emparellar amb en Raúl, formant l'equip VP-R.

Deixant de banda el terreny sentimental, a l'esportiu tampoc ha estat un any fàcil pel nostre amfitrió. Les caigudes, lessions o malalties s'han encreuat amb ell, fins i tot, com a colofó, el va mossegar un ca. Tots aquests entrebancs, però, no han fet que perdés les ganes de donar branca. O sigui que, tot està a punt per arrencar, i de pas també l'any sectari 2016, que esperem que sigui gloriós.

Set i mitja del dissabte dos de gener, a Campos, lloc d'inici i arribada amb cent tres quilómetres pel mig, ens trobam quinze sectaris, bé catorze i un convidat com diria en Raúl: Andreu, Gerard, Rol, Raúl, Micot, Tià, Mapes, Biel, Joanbike, Pere, Miqui, Antón, Sergi, l'amfitrió i un servidor. En el dinar s'ens afegirà el Tibu, que ja en parlarem.

Arrencam puntuals en direcció Porreres-Villafranca (és una forma de parlar ja que en cap moment fregarem cap població) per camins, pistes i qualque sembrat. Encara fa un poc de fosca però ja és més bé de dia. Ben aviat ens donarem compte de que no fa gens de fred, cosa que farà que alguns ens aturem a llevar roba. Sort que en Pere du el track perquè la locomotora va a tota, hi ha que cumplir l'horari. També es fa complicat fer fotos donat el ritme, per això quasi totes són de cul. Què hi farem! Anam fent idò un traçat entre horts i garrigues impossible de recordar fins arribar al cami de les Pedreres, una interessant carretereta rompuda i a vegades pista gravel que va de Porreres cap a Son Mesquida. Un cop al camí amb aquest mateix nom, el travessam i més del mateix, camí rodador fins arribar a la carretera Porreres Felanitx, on, després de fer-ne uns metres la deixarem per seguir de la mateixa manera. Mentrestant passarem del fèrtil camp porrerenc a disfrutar també dels magnífics sembrats villafranquers i les seves grans extensions perfectament llaurades. No podem deixar passar l'ocasió per fotografiar-ho i ens posam a la feina, tot i que el cost sigui quedar despenjat. 

Després d'una llarga pista de gravilla arribam a la carretera Villafranca Felanitx, on l'agafarem en direcció a n'aquest poble per poc temps però, ja que per devers el torrent de Son Vaquer voltarem en direcció a Manacor. Però també és un forma de xerrar, per orientar-nos un poc. L'epicentre de la nostra ruta sempre és Felanitx, però no el trepijarem per res. Ja hem perdut de vista Bonany, que l'hem tengut sempre a la nostra esquerra, i ara més del mateix, camí, pista o carreterona, i sempre a bon ritme. Hem de destacar el que hagués pogut ser un possible incident, i és que a un tram corb de davallada, i anant un poc confiats, ens hem trobat amb un cotxe de front on qui se n'ha duit l'ensurt ha estat en Sergi, que en lloc de tombar més la bicicleta per fer la traçada ha optat per fer la tangent creuant-se per davant el vehicle amb la sort de que aquest s'ha aturat.

Seguim com si res i després d'un canvi de rumb, enfilam cap a sur, ara sí per una bona estona. Travessam literalment la carretera Manacor Felantix per seguir per un interessant caminoi que ens enfila fins un puiget on aprofitarem per berenar i qualquns per amollar llast. Podem dir que a n'aquest punt canviarem de tipus de terreny, no anirem tant pla. Panxa plena, continuam i amb un no res ens plantam a n'es Fangar. És un terreny fàcil i ràpid, i seguim. També és bon moment per fer balanç, i veim com un dels dos suboficials d'en Vicenç, n'Antón que va començar amb arrencada de bou està fent figa. El segon suboficial, en Raúl-R no durarà massa més. Vp haurà de tirar amb freelanders, tot i que no li fa falta ningú. En Joan aguanta el tipo, de patir en sap molt, i per si de cas, hi afegeig una forca rígida i un sol plat, és home de gestes. En Gerard va cop piu i no es deixa veure massa, i en Sergi que no sap que fer si no està devora ell, així segueix. En Pere, passant pena, com sempre, i n'Andreuet, pseudo-deprimit, amb falta de posta a punt. En Tià reviu el patiment de les 26". En Miqui i Vp, sobrats. La resta de sectaris aguanten el tipus. 

D'aquesta guisa abandonam es Fangar per la carretera de Cales, després ens ficam per la cimentera dins el que és la Serra Llonga per fer-ne un seguit de puja i baixes sortejant els puigets de la zona en direcció a Santueri, sempre vigilats  pel cim de Sant Salvador, lloc fetitxe d'en Vicenç. 

Un cop als peus del castell farem un sinuós i divertit recorregut de sigle track, moment en que cert sectari es farà el loco ja que sap el punt on pot re-enganxar dissimuladament. Llarga se li farà l'espera ja que tindrem un feiner. Acabat el tram en qüestió, canviam de terreny i enfilam el tram final. Encara ens queden una vintena de quilòmetres i les ganes d'arribar fan que els capdavanters tirin fort, però donat compte de que n'hi ha que es comencen a arrossegar, concretament dos, no queda més remei que afluixar. D'aquesta manera i amb una ventada de cara arribam a Campos, havent de fer-hi una passejadeta per completar el track. Les coses com cal, si són cent tres han de ser cent tres!

Amb alegria i cansament ens canviam de modelito i anam al restaurant Es Trast, on dinarem magníficament. Aquí s'ens afegirà el Tibu, que ha fet el sacrifici de venir en moto. Ara és el que toca, la bici és una merda i els que hi van damunt uns matats com els patapollos.

Un cop tots a taula, a una de veritat on ens podem veure les cares, disfutam d'un esplèndit menú de sopes i arroç brut, menú oficial dels vptracks. Com que estam afamagats, feim córrer un poc més del compte a la cambrera amb plats amunt i avall, dins la nostra línia. En acabar de dinar i amb la valentia que et donen un parell de tassons de vi, surt la proposta del gran event sectari d'aquest any (per disgust del Tibu): una volta per l'illa de més de tres-cents quilòmetres. 

Un cop fora ens despedim lentament, molt lentament, mentre admiram la macarrònica moto del tauró de son Serra.

Agraïm aquest bon dia de festa al nostre amfitrió, i també agraïm l'enriquidora presència d'en Joanotbike, que ja ens ha promés que de cada dos dissabtes en vindrà un. Meam si és vera.

Per molts d'anys Vicenç!

Ver todas

Consigue el tuyo

STRAVA. Cicloturisme a mallorca

Perquè vegeu la importància del cicloturisme a Mallorca.

http://esmtb.com/2016/01/04/strava-resumen-numeros/

Algunes dades del resum:

Strava 2015 en datos

En 2015 se subieron 5,3 actividades por segundo a Strava.

En total 115.788.472 actividades subidas en todo el año en todo el mundo.

La provincia más activa de España es Barcelona que casi dobla en actividades a la segunda provincia más activa, que es Madrid. Baleares completa este peculiar podio de provincias activas.

La media de recorridos más largos se registra en Baleares, con un promedio de 67,1km por salida.

Si hablamos de los segmentos más populares en nuestro país las Islas Baleares se llevan la palma. Los 10 segmentos más populares de España en Strava están en sus islas. El que más es el Port de Pollença Sprint, que ha registrado 13.885 intentos. Destaca también el Colla de Sa Batalla, Coll de la Creueta o el mítico puerto de Sa Calobra, territorio de test del equipo Sky.

Barcelona es la ciudad más activa en número de actividades registradas (895.211), seguida por Madrid con 491.562. Sin embargo, el top10 de segmentos más populares se sitúan todos en las Islas Baleares. Probablemente es debido al ciclo turismo, muy practicado en las islas, que convierte el Puerto de Pollença en el lugar más popular de España para montar en bici, con casi 14.000 registros. El Cap Formentor es también muy concurrido así como el Coll de sa Batalla, ambos en la isla de Mallorca. Según los datos de Strava, los ciclistas más rápidos están en Guipúzcoa (23,8km/h de media), los que suman más desnivel en Las Palmas, con una media de 1.057m de desnivel positivo, y los que hacen recorridos más largos en las Islas Baleares con una media de 67.1km. La estepa castellana cumple con los pronósticos, y los ciclistas en Valladolid se han hecho con el título del terreno más llano. Por su parte, la provincia más pequeña de España, Melilla, ha ganado el premio a “la salida más corta”, con una media de 36,1km.