Bé, tampoc va ser per tant, però si parlam de calor, si que podem dir que va ser extrema, sobre tot, a l'hora de tornar cap a casa.
Dissabte atípic aquest on no várem anar amb les burrres d'mtb, bé en Fran si ja que no té bici globera (de tants i tants de components que compra ben bé en podria tenir una), ni vàrem berenar a cap baret. La idea era fer un dissabte amb berenada lounge, o de descans, per no patir tant i disfrutar de un moment tranquil i de frefresc. I qui millor que n'Andreuet per organitzar-ho! Amb el seu estil full equip perfeccionista, ens va montar un berenear fresquet a cals pares, a qui agraïm el detall d'acollir a tot un ramat com nosaltres.
Quedam com sempre on sempre i a l'hora de sempre, Fran, Mapes, Biel, JoanBike, Andreu, Miqui, que va ser qui proposà la ruta, tot i que no es va matar en originalitat, Pere, i aquest narrador. De camí cap a Santa Maria s'ens afegeix en Gerard, i a Badia en Jeroni que hi va en moto sient el que treu millor mitjana.
Partim ringo rango cap a s'Esglaieta per després tombar cap a Santa Maria. Quasi només partir, ja ens anam trobant amb diferents grups ciclistes o "grupetas" com mola dir ara, fins el punt de que es van solapant fins ajuntar-se un pilot de més de quarante o cinquanta ciclistes. Aquí ens adonam de que els practicants de mountain som una petita minoria al costat dels de carretera. Tanta sort que arribant al poble es diluieix el gruix perquè és certament feixugant. En aquest trajecte s'ens ha afegit en Geri, just en el moment en que un nerviós conductor ens adelantava de mala manera. Ja tots plegats agafam camí vell de muro o de marineta com li diuent qualquns. A l'alçada de Xernòbil o lavanderia Diana (no entenem com s'els consent tirar tanta merda al torrent), voltam cap a Biniali i d'aquí cap a Sencelles. La ruta tot el temps va amenitzada per radio Gereard i radio Fran entre altres. Procuram dur un ritme àgil perquè no ens agafi la calor máxima, però devers Algaida ja anam rebollits. També procura rompre la rutina qualque mosca vironera quan arriba qualque repetjó, aprofitant que han anat descansats a cua. Pel camí de Galdent arribam a Llucmajor, on els xulets han atacat costa avall. Sense fer massa volta anam directament a agafar el camí de s'aguila, per després enllaçar amb el de sa Torre que ens deixa ben davant de Badia Blava on tenim el party. Arribant al creuer atacam de nervis a un triathlonero darrera el qual ens haviem posat a roda i ell no ho volia. Acabam de fer l'espectacle, per no dir ridícul, quan a pocs metres de l'stop ( què valents), tothom li fot un atac, llevat d'uns quans que ens quedam d'observadors. Fins i tot en Mapes s'hi va atrevir, sense arribar a consumar l'acte ja que es converteix ell mateix en la seva vícitma. En fi, tanta sort que no ens prodigam gaire com a grupeta que si no ens coneixerien aviat.
Arribats a can Andreu ja ens està esperant en Jeroni. Desesperats ens tiram damunt la beguda i després ens posam els modelets de bany per fer un capfico. A la piscina passam un ratet divertit, on qui més qui manco demostra les seves habilitats aquàtiques, bé en Mapes i en Jeroni, fredolers ells, aviat surten de l'aigua i s'abriguen com dos padrins. En Joan ens fa una demostració on queda clar que podrie ser un dur rival d'en Phelps a la natació olímpica, i el mateix fa en Biel però en aquest cas amb la natació sincro.
Ben refrescats ens posam a taula a acabar amb tot el que hi ha, inclòs ens han preparat unes truites amb patata i llom. Com sempre crids i rialles durant el berenar, tots menys un que com si hagués fus els ploms es queda ko.
Quasi a la una ens toca reprendre la marxa, i com que en Pere i Gerard han d'anar cap a Biniali, decicim acompanyar-los fins Llucmajor, tots menys en Fran i Mapes que van directament per s'Orinal, i en Jero evidentment va amb la moto. Tornada extrema de calor pel cami de sa Torre entre camp de terrossos refractaris, entre 39 i 40 graus, tot i que procuram dur un ritme viu per arribar quan abans. Al vial de servei ens despedim dels raiguers i fins arribar a vora de la mar no recuperam la temperatura normal. Al passeig de s'Arenal posam en marxa l'aplicació de n'Andreu i ens entretenim amb la fauna turística.
Devers les tres som tots a casa. Ha estat un dematí diferent que ens ha ajudat a rompre la falta de motivació que de vegades tenim durant l'estiu. Hem conseguit l'objectiu que no era altre que divertir-nos. Gràcies Andreu .
No hay comentarios:
Publicar un comentario