Tramuntanta nord, sud, est, oest...tocava canviar un poc i com que n’hi ha que tenen ganes de rodar es proposà fer una volta per Randa, així que dit i fet.
Quedam on sempre en Biel, Pere, Jeroni, Mapes, Miquel B., Pedro, Jonander i el que escriu. Partim cap a son Macià, camí Muntanya, sa Cabaneta, ses clotes, i pel camí de sa Cimentera arribam a Pòrtol.
Després, jardí d’en ferrer, carretera de Sencelles i enfilam cap a santa Eugènia pel cami de ses coves, on posam el mode mtb ja que duiem posat el mode carretero. Mentre ens dirigim cap el comellà des betzers, pot ser, recordam amb nostàlgia quan podiem ellaçar cap aqueixa zona pels camins de son seguí, ara blindats per rejilles i guardes. Seguim pel caminoi cap el “xal•let” i quan hi arribam observam que han fet net de trastos, cosa que curiosament per a nosaltres és un mal senyal. Ja veurem què passa.
Enfilam cap Algaida per a un moment donat agafar cap a l’esquerra i començar a fer el caòtic (per mal de recordar que és) traçat de camins que ens han de dur al camí vell de Pina. Un cop al poble feim un intent, només això, de visita cultural a uns jardins. Seguirem cap a Montuïri per carretera fins que podem fer el tram final pel camí gravel de son Maiol. Com que s’hostal està petat de bicicletes i no ens volem eternitzar, anam a n’es Revolt, molt més tranquil i que també es berena molt bé.
A l’hora del cafè fa aparició en Gerard, que tot i tenir el matí complicadíssim, sempre se les arregla per poder colcar. Amb les orelles ben calentes, només qualquns, anem a reprendre la marxa quan ens trobam a n’es Randino i el seu col•lga en Pep que venen de Lluc, moment que, també aprofitam per posarnos al dia de les darreres tendències de moda pija de carretera.
Quan a la fi partim, en Mapes, que pareix que li arregla la bici l’enemig, ha de tornar via directe pel vial de servei cap a casa, cosa que no li resulta del tot fàcil amb el bucle petat. Ja sense en Mapes, ens toca endivinar el camí que toca, i deim endivinar perquè ningú en té ni idea de per on hem d’agafar. Confiam a la intuició i al gps d’en Joanander per trobar-ho, i de entre dues opcions, com no, triam la que no és, i després d’un, això si, interessant tram per son coll, ens plantam a Castellitx de la pau.
Aquí abandona el grup en Jeroni, que com a home de raó que és, troba que en bastar basta. No obstant, se’l comença a veure animat; diuen les males llengües que de tant de volar se l’hi ha ficat una àguila dins el cap. La resta del grup anem a cercar el camí d’enllaç amb la carretera de Randa a Montuïri per tornar enrera i enfilar el camí correcte, el vell de Montuíri a Llucmajor i que passa per son Sastre, envoltant el puig de Cura pel la cara nord.
Ja amb l’ermita de Gràcia a la vista, enfilam cap a can Pan Cuit sapiguent el que ens espera. Ens reagrupam a l’area recreativa, ja que en Jon i en MiquelB han hagut de sol•lucionar un problema amb una cala. Seguim single track cap amunt fins que el pendent s’ens fa impossible i acabam pujant a peu. Després baixarem cap a Randa pel camí empedrat que resulta ser divertidíssim i ràpid cap avall, i és que un sempre el recorda com de pujada.
Enfilam cap a Algaida intentant seguir el camí vell de Llucmajor, i més o manco ho conseguim. Un cop al poble agafam el camí de son agustí i després el de muntanya cap el vell d’Algaida. En aquest punt ens deixa en Pere que tira cap a Biniali. La resta, Biel, Jon, Pedro, Bordoy i Torné ens dirigim cap a son Gual entretinguts amb la disputa dels sprints especials entre en Biel i en Predro. Baixam per dins el barranc, on avui ens dóna la impresió de que no es fa tanta via com de costum. Un cop al golf, en lloc de fer la sortida habitual, ens aventuram anant recta pel vial, acabant sortint a la brava per la cuneta.
Després sabrem que en Jeroni ha fet el mateix, i és que és tan poca cosa el tram que impedeix arribar a n’es control. A partir d’aquí, com sempre, pestosa tornada pel vial de servei amb vent en contra. Acabam en Biel, MiquelB, i un servidor en aquest darrer gran descubriment que és el baret del camp de futbol de son malferit, mentre que en Pedro i en Jon han partit cap a casa.
Després, jardí d’en ferrer, carretera de Sencelles i enfilam cap a santa Eugènia pel cami de ses coves, on posam el mode mtb ja que duiem posat el mode carretero. Mentre ens dirigim cap el comellà des betzers, pot ser, recordam amb nostàlgia quan podiem ellaçar cap aqueixa zona pels camins de son seguí, ara blindats per rejilles i guardes. Seguim pel caminoi cap el “xal•let” i quan hi arribam observam que han fet net de trastos, cosa que curiosament per a nosaltres és un mal senyal. Ja veurem què passa.
Enfilam cap Algaida per a un moment donat agafar cap a l’esquerra i començar a fer el caòtic (per mal de recordar que és) traçat de camins que ens han de dur al camí vell de Pina. Un cop al poble feim un intent, només això, de visita cultural a uns jardins. Seguirem cap a Montuïri per carretera fins que podem fer el tram final pel camí gravel de son Maiol. Com que s’hostal està petat de bicicletes i no ens volem eternitzar, anam a n’es Revolt, molt més tranquil i que també es berena molt bé.
A l’hora del cafè fa aparició en Gerard, que tot i tenir el matí complicadíssim, sempre se les arregla per poder colcar. Amb les orelles ben calentes, només qualquns, anem a reprendre la marxa quan ens trobam a n’es Randino i el seu col•lga en Pep que venen de Lluc, moment que, també aprofitam per posarnos al dia de les darreres tendències de moda pija de carretera.
Quan a la fi partim, en Mapes, que pareix que li arregla la bici l’enemig, ha de tornar via directe pel vial de servei cap a casa, cosa que no li resulta del tot fàcil amb el bucle petat. Ja sense en Mapes, ens toca endivinar el camí que toca, i deim endivinar perquè ningú en té ni idea de per on hem d’agafar. Confiam a la intuició i al gps d’en Joanander per trobar-ho, i de entre dues opcions, com no, triam la que no és, i després d’un, això si, interessant tram per son coll, ens plantam a Castellitx de la pau.
Aquí abandona el grup en Jeroni, que com a home de raó que és, troba que en bastar basta. No obstant, se’l comença a veure animat; diuen les males llengües que de tant de volar se l’hi ha ficat una àguila dins el cap. La resta del grup anem a cercar el camí d’enllaç amb la carretera de Randa a Montuïri per tornar enrera i enfilar el camí correcte, el vell de Montuíri a Llucmajor i que passa per son Sastre, envoltant el puig de Cura pel la cara nord.
Ja amb l’ermita de Gràcia a la vista, enfilam cap a can Pan Cuit sapiguent el que ens espera. Ens reagrupam a l’area recreativa, ja que en Jon i en MiquelB han hagut de sol•lucionar un problema amb una cala. Seguim single track cap amunt fins que el pendent s’ens fa impossible i acabam pujant a peu. Després baixarem cap a Randa pel camí empedrat que resulta ser divertidíssim i ràpid cap avall, i és que un sempre el recorda com de pujada.
Enfilam cap a Algaida intentant seguir el camí vell de Llucmajor, i més o manco ho conseguim. Un cop al poble agafam el camí de son agustí i després el de muntanya cap el vell d’Algaida. En aquest punt ens deixa en Pere que tira cap a Biniali. La resta, Biel, Jon, Pedro, Bordoy i Torné ens dirigim cap a son Gual entretinguts amb la disputa dels sprints especials entre en Biel i en Predro. Baixam per dins el barranc, on avui ens dóna la impresió de que no es fa tanta via com de costum. Un cop al golf, en lloc de fer la sortida habitual, ens aventuram anant recta pel vial, acabant sortint a la brava per la cuneta.
Després sabrem que en Jeroni ha fet el mateix, i és que és tan poca cosa el tram que impedeix arribar a n’es control. A partir d’aquí, com sempre, pestosa tornada pel vial de servei amb vent en contra. Acabam en Biel, MiquelB, i un servidor en aquest darrer gran descubriment que és el baret del camp de futbol de son malferit, mentre que en Pedro i en Jon han partit cap a casa.
En total una bona panxada, 101 km i 1100 mts de desnivell.
1 comentario:
Buenos días, os sigo desde hace no se cuantos años, por lo menos 10. Os he copiado rutas, he mezclado rutas vuestras y mías, para luego intentar sacar algo nuevo. Quiero daros las gracias por los caminos que gracias a las rutas colgadas de wikiloc me habéis enseñado. Quería preguntaros, si tenéis algún otro enlace o usuario de wikiloc en el cual pueda seguir descargando vuestras rutas.
Gracias y saludos.
Publicar un comentario