Donat que aquest dissabte el superintendent de la S.E.C.T.A. ( Sectarios Extraviados Ciáticos Traumatizados Autónomos ) havia anat a trescar per terres andorranes com a excusa per assitir a un concert d’en Rapael, la militància tenia l’oportunitat de tenir veu i vot per acordar la ruta. I es van possar dues possibil•litats damunt la taula, Pollença o zona d’Esporles i Valldemossa. La primera va fer peresa pel tema del cotxe i l’horari, i la segona només n’hi va fer en Miqui que va optar per sortir pel seu compte. En principi l’opció triada només tenia l’inconvenient del desnivell, però per altra banda tenia bona escapatòria a qualsevol moment. Després veurem que les avaries no ens van deixar cumplir amb els pronóstics.
Quedam on sempre en Biel, Pere, Fran, Vp, Jeroni, Rol, Miquel Bordoy, Pedro i el que escriu. Més tard s’ens afegiran n’Antón i Gerard. Partim amb la sensació de dia d’hivern, per les pluges de dies passats, però amb calor. Enfilam direcció cap Esporles per Son Espases, son Maiol, Sarrià, son Tries, on en Rol ens fa una autèntica exhibició pujant-se els escalons que van a la font i els dos jeps de camell que venen després. Molta humitat per tot, a la fi; de vegades massa. Després passam per sa font de sa Turbina i sa Granja, on tenim la primera avaria del dia: n’Vp forada i entre una cosa i l’altra perdem mitja hora. Els que ens hem adelantat fins el creuer a la carretera no entenem la tardança, i donam culpa a les cobertes ultralight. Mentrestant arriben n’Antón i en Gerard.
A la fi, quan ens arreplegam de nou, reprenem la marxa camí des Correu cap amunt, on el tram empedrat ens posa les coses difícils per mor de la pedra banyada. Com que ja haviem perdut molt de temps ja haviem pres la decissió de eliminar el tram fins Banyalbufar i volta des general fins el port des Canonge i baixar cap aquest per la branson. Però tampoc va poder ser ja que en Biel va trencar el disc del detrás amb un mal cop. Després d’una dificultosa reparació que li suposa quedar sense fren i anar per carretera, ens tornam a juntar amb els que estan esperant. Com que s’han fet les tantes, i encara hi ha feina per davant, eliminam de la ruta la baixada per branson i la posterior remuntada i anam per carretera cap a la pista que baixa cap a sa cova o cap a can sales.
Ens plantam davant el primer gran objectiu del dia que és fer zero a la pujada de George Sand, i el dia és bo ja que trobam el camí en condicions ideals. Però tampoc pot ser: llevat d’en Rol, els altres, per una despistada o per falta de força o de pulmons, en feim qualqun, amb la sort de que podem donar la culpa a uns globeros que ho feien de baixada. No obstant, eufòria i felicitacions a dalt, i és que qui no se consola és perquè no vol. D’aquí ja anam directe per carretera cap a can molines. Ens posam a berenar devers les dotze, i hi ha veus que comencen a dubtar sobre si convé pujar son pacs o no. Només n’hi ha un que ho té clar, en Jeroni, que a més durant el berenar, com a home de batín i camilla que és, ens agafa fred i s’ha de tapar. Bon berenar i bé de preu, com sempre a can Molines, i molt ben atesos.
Reprenem la marxa pel cami vell cap a son Brondo. A s’estret guanyen els caperruts, i llevat d’en Jerom que en té prou, els altres enfilam el següent repte cap a sa mola, i es repeteix la història: un o dos zero, la resta per poc, també amb molt bones condicions del terreny. Mentrestant, en Biel ha baixat amb en Jeroni cap a s’Esglaieta per després anar cap Esporles i sortir-nos a camí a son Cabaspre. Però per si el dia no hagués donat ja de si, quan som al coll de caçadors tenim notícies de que en Gerard s’ha perdut (pobret, ell no hi ha anat mai per allà), i tot i que en Pere, i després en Fran l’han anat a rescatar, tornam a perdre mijta hora, cosa que fa que a més d’un ens pegui el bajón.
A la fi arrencam, i la son ens fuig aviat ja que queda una bon troç de pujada per la pista. Un cop en es pla de sa Mola, com sempre, ens embullam un poc a l’hora de triar el cami bo cap es pas de son Cabaspre. Acabada la trialera, ens retrobam amb el Biel cansat d’esperar, i nosaltres contents perquè hem disfrutat tot el tram. Com que avui no és el dia, a Esporles ens trobam a faltar en Biel i en Fran, i després d’esperar un bon rato sabem d’ells que són més envant que nosaltres, i per més inri, el nostre interlocutor, Rol, ens diu que ens esperen a dalt d’en Portell. Una vegada allà, torna esperar i cercar, fins que decidim tirar directes cap a Palma.
A Establiments feim entrega d’en Vp a ca seva, i a n’es Ferreret trobam en Biel que ens està esperant. En Rol s’en va ja que com és costum seu els dissabtes té un cumple, i nosaltres ens quedam al Ferreret a celebrar-ne una altre, el d’en Bordoy. Molts d’anys Miquel!
En total, 57 km i 1500 mts de desnivell, que no està malament donat com ha anat la cosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario