Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 29 de abril de 2016

propuesta sabado 30 abril

Aquest dissabte la serra estarà inaccessible, per tant continuem els nostres test per la 345 fora de l'entorn de la 312 i ens anem fins Llucmajor, per fer el tram Felanitx ( cra Porto Colom ) fins LLucmajor.
Sortida 8:30 Bar Tropical LLUCMAJOR,
recorregut : recorregut tradicional per son frigola,  Campos, i camins a banda i banda de la cra de Felanitx.
MERIENDA .Forn sa plaça  971827537
Cementiri, cami sant salvador, trialerillas cra porto colom, cra portocolom, caminillos baix sant salvador, camins arran consolacio, santany, llombards, ses salines, es salobrar, sa barrala, cra militar, son perdiu, son lladre, llucmajor.

Track en wikilock perfil mapes : ruta Mitjorn

Dissabte 23 d’abril. Palma-S’Esglaieta. Primer tram 345mcamtb.



ATENCIÓN PUENTE SA FAIXINA!  Amb aquest cridot ens convocava el cabdell sotànic (que no satànic) Mapes aquest dissabte. De tot un recorregut de vuitanta-cinc quilòmetres, donava a entendre que això era el més important, com si fóssim nins petits a l’escola. Bé, bromes a part, aquest dissabte es tractaba de fer un test sobre el primer tram del que serà la nostra volta a Mallorca. En acabar, varem veure que pot ser sigui la part més dura quant a desnivell i complicació tècnica, i sient optimistes, val més així que a l’inversa ja que ja en vuitanta quilòmetres ja ens haurem menjat aprop de la meitat del desnivell total.


Idò com deiem, ens trobam a l’esmentat pont, a les vuit, en Mapes, Biel, Raúl, Andreu, Jonander i Sergi, Pere, Antón, Vicenç, Fran, Rol i un servidor. Partim a cop de siulada pel passeig marítim, sortida típica de les grans voltes, cap a can Barbarà per agafar pel torrent del Malpàs i sortir a Génova. A punt de començar el primer plat fort del dia, ja anam incinerats, i és que fa bastant calor. Hem de pujar a Na Burgesa per via directa, cosa que fa que un cop a dalt n’hi hagui que critiquin aquest inici, però l’alternativa d’anar pel coll des Tords li lleva originalitat.


Seguim coll des Pastors cap el coll de Sa creu, que pareix ser que per la part per on  anam es diu coll des Vent. D’aquí, responent al nostre seguidor Kapax, baixam per asfalt perquè fer-ho per dins Valldurgent ens enredaria més del compte, igual que si ho féssim pels camins de la dreta de la carretera, i el fet de ser un grup nombrós també és un incovenient ja que enreda molt. Després anam pel camí de son Boronat ( en Fran se n’ha anat per Buroteis, com diu ell, perquè te pressa ) fins a Calvià, i  pel passeig fins Capdellà. Llavors camí vell d’Andratx fins el coll de n’Esteve, seguint per carretera i arribant a sa Coma perl cami de sa Guixeria. Un cop a Andratx, i després de quedar mig perduts per dins el poble, ens retrobam i continuam pel camí de Coma Freda i després seguim pel de la Font d’en Xina. Llavors, a l’hora d’enllaçar amb la pista que puja fins l’esplanada des Campàs. Aquí, en lloc de fer una aturada tècnica per comenar el berenar, seguim, ara per la carretera de sa Gramola fins passat els tunels. A l’hora d’agafar el camí de sa Torre Nova, que ens du cap es Grau, el ciclista intenta telefonar per comenar el berenar, però no tenim cobertura. Després de rebre la renyada de torn, continuam aquest fantàstic camí, fins es Grau.


 Després d’un bocí de carretera, tornam agafar el sender Gr que ens cau a la dreta i arribam a Estallencs. Tot i que he telefonat tard, al baret sense nom on anam sempre ens tenen els berenars preparats. Molt bona atenció i bon preu, amb obsequi de un plàtan per cap inclòs. A les dotze i quart reprenem la marxa sense en Sergi i Rol que tenen pressa i van directes cap a casa. La resta agafam cami vell d’Estallencs on, a poc de començar en Raúl romp la cadena que estrenava el mateix dia. Després de reparar i enviar records al mecànic que va arreglar la bici, seguim cap a les cases de Planícia, procurant no mirar on es troben per no fer que la pujada sigui encara més llarga. Mentre esperam a dalt a reagrupar-nos, en Jon ens conta alguns moments incòmodes de la seva profesió com a personal trainning.


Seguim camí bord cap a s’Arbossar on miram de reüll els lletreros que ens prohibiran el pas. A l’enllaç cap a la baixada des port des Canonge ens deixen n’Andreu, que ja en té prou per avui, i en Jon. Els altres, amb les cames torrades, continuam cap a Mirant de Mar,  ses Piotes, mirador de Can Toni. Reagrupament a Geroge Sand, on un asustat Biel es pensava que haviem de seguir per son Ferrnadell, i deprés Valldemossa.


Amb la moral més o menys alta per haver cumplit amb el recorregut programat, inicam la baixada cap a Son Brondo per l’arc del triunf, mai millor dit ja només passar-hi un servidor fot amb els ossos per terra, per sort sense conseqüències. A s’Esglaieta en Pere i Raúl tiren cap es Raiguer i els altres, ja per recorregut neutralitzat, cap el Ferreret on farem balanç d’aquesta presa en contacte amb la 345mcamtb. Total 85 km i poc més de 2000 de desnivell.

viernes, 22 de abril de 2016

Propuesta salida sabado23 Abr

Se acerca la 345 mallorcamtb non stop, se propone testear el primer tramo, Palma-S'esglaieta. 85km. SALIDA 8:00 en SA FAIXINA . ATENCION Puente sa faixina. recorrido: paseo maritimo, can barbera, torrent mal pas, salida cra genova, subida na burguesa, coll des pastors, coll tords, son boronat, cra calvia, calvia, es capdella,vell andratx, guixeries, Andratx, calle barcelona, cami can xina, coll gramola, cami torre nova, estellencs, vell estellencs, planicia, bord, arbossar, enllaçmirant de mar, cra esporles, pista nova valldemossa, piotes, valldemossa, hort cartoixa, son sauvat, estret, esgleieta y pa casa. Mereienda: Estellencs.
track : http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13039007

miércoles, 20 de abril de 2016

Dissabte 16 d'abril.Randa Cura Montuïri i escampada


Acostumats com estam ja, en aquests darrers temps, als sovints buids de poder dels dissabtes, ara hi hem d'afegir que, l'única persona amb capacitat resol·lutiva per gestionar el grup, tampoc està concentrat per fer-ho ja que està fins els topes de feina, més que en Gerard inclòs, que ja és dir. Entre això, entre el que si no té bony té forat, entre el sector raiguer en fase depresiva, etecéetecé, darrerament ens trobam amb algunes jornades sota mínims de participació. Menys mal que n'hi ha que no fallen mai i encara ens podem juntar pocs més de mitja dotzena, i gràcies a que hi ha convidats com diria en Raúl, perquè si no...
 


D'aquesta manera ens plantam el dissabte dematí, sense res planificat, en Pere, Biel, Fran, Rol, Miqui, Sergi, Jonander, aquests dos amb actitud de mútua ignorància, i un servidor. Entre en Pere i en Miqui s'exposen dues possibilitats : el primer diu d'anar cap a Llucmajor-Randa i l'altre cap a Honor. Com que guanya la idea de ruta rodadora, doncs partim cap a Randa per la sortida típica cap a Son Ferriol. Un temps ens ficàvem a son Oliva per dins el torrent son Malferit, peró des de que ens han tancat l'entrada anam per barriades fins el camí de Moliners. A la carretera de Sineu agafam l'enllaç per son Coll cap a la de Manacor. Seguim després pel vial de servei cap a Xorrigo mentre controlam de reüll la tensió de l'ambient. Ens ficam dins la garriga de son Gual ja que volem transcorre per dins el torrent que no pareix torrent per lo bé que s'hi pot ciclar i que el anomenam de son Gual. De fet, pareix que uns li diuen Es Clot Net, altres es Barranc Gran. 


 Un tant a la brava conseguim arribar al camí torrent que tan agradable ens resulta, tant de pujada com de davallada. Sortim al vial de servei i continuam pel camí d'Algaida i després pel de Muntanya. Quan som a Punxuat, agafam el clàssic itinerari cap a s'Heretat i després, el petit embull de camins de sol i mosques, com li deim, fins la carretera d'Algaida Llucmajor, recorregut que per molt que hi passem no hi ha forma de memoritzar-lo amb seguretat. A la fi, entre uns i els altres i un poc de sort aconseguim plantar-nos davant la costa que puja fins el molí d'en Xim, a Randa, on hem de berenar. Com que és un poc prest i tenim la intenció de pujar a Cura, debatim si fer-ho abans o després, però com que en Miqui ja s'ha assegut a taula, s'acaba la discusió. Bon berernar, com sempre al celler de Randa, i abans d'enfilar cap amunt, aclaram el recorregut de tornada: n'hi ha que volen tirar cap a Llucmajor i n'hi ha, com en Pere, que proposen anar cap a Montuïri, i com que la idea era rodar, doncs cap aquí. 


Pujam a Cura per dreceres i baixam per la trialera dels túnels. Un cop a la carretera hem de remuntar un poc fins Gràcia des d'on agafarem la trialera fins can Pan Cuit, no sense despistada de part del grup i una caiguda d'en Jonander que li costa la pantalla de l'Iphone.  




Deixam l'àrea recreativa, que deu ser de les menys freqüentades, i davallam pel camí fins la carretera vella Llucmajor Montuïri, que agafam cap aquesta direcció.  Quan arribam al tram sense asfaltar , ens trobam un grup de cicloturistes extrangers que s'hi han topat hi ho estaven fent a peu. Arribats a la carretera, agafam el camí vell de Porreres cap el vial de servei de la carretera de Manacor, tram que feim en excés desviant-nos massa de Montuïri. Arribats a aquest punt, com que avui tenim el billet obert, n'hi ha que agafen el camí de tornada directes cap a Palma, en concret cinq dels vuit que som, però alerta, com que hi ha culebrón es divideixen dissimuladament en dos grups, Jon i Rol per una banda, i Sergi, Fran i Miqui per una altra.



Continuam el previst en Pere, Biel i Torné, que hem d'anar cap enrera fins el poble. Allà farem una aturadeta a Es Revolt per beure i agafar aigua. Reprenem la marxa, i fent memoria anam a cercar el camí que ens du cap a la carretera de Pina. Més o manco el trobam, i inclòs ens atrevim a investigar una altra traçada, però sense èxit. Ens trobam al camí de son Maiol. Mente ens orientam, en Pere, home que destaca per la seva sensibilitat, cosa que tampoc és que tingui massa mèrit tenint en compte que la mitjana dins el grup és la d'un escarabat, ens fa admirar la bellesa del camp d'espigues de blat que estam a punt de trepijar.  Després de la pausa, continuam cap on hem dit, direcció Pina, i al creuer tiram recte pel camí de Ruberts, i des d'allà carretera cap a Sencelles fins Cas Canar, Morelló nou i camí vell de Sencelles fins Santa Eugènia. 


 Un cop a la carretera decidim fer una fita que va quedar pendent fa un parell de dissabtes i és pujar pel Pinar des Senyor fins la creu, i ens costa més d'una rebufada arribar-hi, i és que el camí tira recte sense contemplacions cap el cel.  Mentre observam el paisatge, en Pere, que també té molta imaginació, ens conta que la carcassa que es veu a l'altre puig és un avió estaballat de l'epoca de la guerra civil. Per sortir-ne de dubtes ens hi apropam sense voler i comprovam que d'aviació, en Peret, res de res. L'artefacte resulta ser una espècie de barcassa de fibre que amb el que deu pesar en la vida s'alçaria ni un pam.


Com que fa temps que no ho feim, baixam per la trialera cap el cami de ses Coves, havent de sortir a peu pel llaurat recent que ha fet desaparéixer el pas a ran de pared.  A partir d'ara ja tiram cap a Santa Maria, on en Pere ens deixa, i la resta, Biel i servidor, tornam pel clàsic camí de sa Bomba, Caülls, Son Macià fins a Palma, sempre acompanyats per l'intens vent de cara.
Tres i mitja a casa amb un total de 104 km i 1200 metres de desnivell.

lunes, 11 de abril de 2016

IMATGES MENORCA 2016.


Resum visual del que ha estat aquest cap de setmana sectari a Menorca, concretament el Cami de Caval, com diu en Fran.

Primera etapa.  97 km  1570 mts. de desnivell



Segona etapa,  78 km  1670 mts. de desnivell





jueves, 7 de abril de 2016

Dissabte 2 d'abril. Pancaritat fins Santa Magdalena.


Com que tenim un dirigent beato i ranci, i com que estam a les dates que estam, inevitablement la proposta per aquest dissabte era clara: si o si hi havia que tocar qualque ermita i així cumplir amb l’esperit piadós que ens caracteritza. Això si, quan acabà la penitència ens vam abocar al pecat.



Ens reunim a les vuit a un dels cantons de sempre, Biel, Miqui, Jeroni, Mapes, Pere, Bordoy, Andreu, Fran, Jonander, que arribà més encés que un semàfor ja que segons va contar estava provant un nou producte de Nutribike que li provoca certes reaccions a certes parts del cos, i un servidor. Partim cap a son Macià per la ruta habitual quan devers s’Indioteria tenim un petit incident, aparatós però sense conseqüències, quan en Jeroni i en Miquel B. tenen una topada acabant un d’ells per terra i el parafang d’en Jeroni fet miques. Ara estan de mode aquests artilugis, fins i tot en Pere, que es deixa dur fàcilment per l’efecte Vicente, en du fins i tot dos. Reiniciam la marxa pel camí dels mil llacs de son Macià, seguint per Son pizà i, pel cami recentment parcel·lat del baix del puig de s’Extremera, sortim a la pista des d’on ens ficarem pels sementers des Cabàs, aquest cop amb l’intent de trobar un pas discret ja que volem tranquil·litat. De no molt bona manera ho aconseguim, tot i que s’haurà de perfeccionar la idea. Arribam a son Torrella on ens esperen en Gerard i en Micot, que entre biberó i biberó aprofita i ve un ratet. Seguim camí cap Alaró pel tram empedrat on aprofitam per llevar-nos un poc la son. D’Alarò anam cap a camí de Bànyols, vell de Binissalem, Bonifai, camí d’Aiamans, comuna de Lloseta, costa del poliesportiu i camí cap a Biniamar. A  aquest punt, per decret indiscutible d’en Miqui, obviarem el pas per la cantera cap a la comuna de Biniamar i anam directe cap el poble. Molt bon berenar al Mayorga, com sempre, i molt simpàctis els cambrers, grans aficionats a l`escriptura. 


Arrencam a dures penes en direcció Inca pel camí de son Marimón ( no sabem si és un forma eufemística de referir-se a les preferències de l’amo de la possesió ).  Arribats a la ciutat de la pell el grup capdavanter és amonestat pel lloctinent d’en Mapes ( darrerament també personal training ). Així, amb la coa baixa, enfilam pels senderets fins es parc des Serral de ses Monges, primer contacte cristià del dia, i després travessam la ciutat en direcció carretera d’Alcúdia. Creuam el pont de l’autopista i començam a transcorre per uns divertits i patinosos caminois pels baixos del Puig de Santa Magdalena



Sortim a la carretera i enfilam cap el monastir per asfalt  i finalment per les escales. Objectiu del dia cumplit amb foto de prova inclosa i tornam a davallar, en principi de forma equivocada cap una creu que mira cap el sur, però que ens serveix per observar una bona perspectiva damunt el pla de Llubi. Aquí en Jeroni comença el camí de tornada pel seu compte perquè encara està en rodatge.


Représ el bon camí, uns baixarem per la patinosa i empinada trialera, trobant-nos a la carretera amb la resta del grup. Aquí, una badada d’uns i altres provocarà que n’Andreuet es quedi despistat sense saber cap on tirar i posi fi a la ruta oficial donat que quan contactam amb ell ja és massa tard i ja ha enfilat cap a Palma. Resulta que a cert moment de la baixada hi ha que voltar a l'esquerra per anar a fer el camí per dins l’Alcinar de son Catiu vell que ens deixa just al creuer amb la carretera vella de Muro.



Després de fer-ne un tram tiram a l’esquerra cap a Son Bordils. Travessam la carretera de Sineu, passam el torrent Vinagrella, Jornets, torrent de Sencelles, i enfilam cap el poble. Mentre en Gerard contesta una telefonada, rodam pel cami de son Boi cap a Morelló nou i després cap a Biniali. D’aquí, per la carretera, anam cap aquest grupet de cases que formen son Mascaró i després cap a Santa Eugènia.



A n’aquest punt, les estidores inquisidores fan aparició i no feim l’agradable pujada des pinar des Senyor fins el puig. Hi ha que reconéixer que és un moment hasta la p…, i les ganes no són les que han de ser.  Així que, camí de coves, carretera de Sencelles cap el cementeri, coll des Pou, Caülls, son Macià. 



A  s’Indioteria, en Jonander ens durà a un baret a fer l’aperitiu, i hi ha que reconéixer que va encertar de ple ja que serveixen uns packs de cervessa amb poal i montaditos a preu d’oferta, cosa que va provocar que a l’hora de partir qualqú acabàs bastant mal aparcat.
Total 101 km. i 800 mts. de desnivell.



viernes, 1 de abril de 2016

VALLDEMOSSA 4.16 Dsbt 26 març

Tocava tramuntana i com que quan no sabem massa a on anar sempre acabem per  Planicia o Valldemosa, pues per rotació,  anem a Valldemosa.
8:00 Pere, Sergi, bigel ( amb manillar com toca) , Jetroni, Largo,  Rol, Miky, Fran, Andreu, Torner i Mapes partim cap a passatemps a on com es habitual en tocar terra s’incrementa la velocitat.
En arribar a Palmanyola com que ara per ara encara no s’ha recuperat el vell camí de Sóller ( ens consta que estan les negociacions en marxa ) anem per els pipi cans de la urbanització a on el premiat es n’Andreu.
Un cop superats els corriols de son Amar i de Sa coma, arribem a Raixa a on s’incorpora en GERI. Allà ens trobem un grup d’excursionistes que quan ens identifiquen em criden perquè suposen que estaré al grup. Es en Jaume Tort, el pare dels mapes Alpina amb el que aquest narrador col·labora des de fa uns anys. Desprès de les salutacions arriba el comentari que a en pere i en jeroni no els hi fa gracia.
- “Aquesta gent de la Secta son bona gent, no son uns descabellats “  
No els fa gracia perquè certament estem  una mica cansats de dur el “sanbenito” de que els Mountainbikers som uns “locos”  que anem per la muntanya fent bots i derrapades sense que no ens importi res mes.  Precissament fa unes setmanes vaig llegir un article per internet que tractava d’aixó, que la imatge que tenim es la que es despren dels multiples videos i fotografies que rodolen pel mont i que estàmolt lluny del que la majoria fem.
Si teniu un moment llegiu-ho:
mountain-biking-has-an-identity-crisis-and-it-affects-us-all
Com a mostra un boto: Amb quins ulls volen que Mediambient autoritzi una proba que es publicita amb una derrapada ?.
Be tornant a la nostra crònica,  continuem cap a Raixeta i enfilem el caminoi arran del torrent, que segons ens havia dit en VP ara estava molt net, la veritat es que es molt mes bo de seguir, però ens imaginàvem que estaria millor. Arribem al portell de Pastoritx i enfilem per la pista cap a la carreterona per tal d’evitar les cases tot i que en contra de tota lògica pareix que no els hi agrada que anem per allà ja que han tancat la barrera que permetia la volta per no molestar. Rodem una mica pels camins d’aquest indret idíl·lic i ens fiquem al infern  que es Son Veri, que segueix tan destruït com fa uns anys. Qui diria que abans aquest boci era el millor de tot el recorregut. 
Arribem a la caseta dels posader i rodem tranquil·lament cap a les cases a on ens sorprèn una nova barrera mes a prop de les cases  i amb una barrera lateral per a vianants, pareix que qualque cosa esta canviant en aquest camí, símbol dels camins públics tancats.
Sortim de Son Veri per la barrera que abans sempre estava tancada i que ara esta ben oberta i en Jeroni que capitaneja el vagó de cua veu que a ma esquerra hi ha una fita i un camí que sembla que l’han netejat. Ho comenta i aviat en Jeroni , en pere i aquest narrador ens tirem de cap. Malauradament els de davant no veuen res i tampoc contesten als telefons aixi que els deixem i comencem a disfrutar d’aquesta nova baixada, que es part de l’antic camí i que fins ara estava envaït de vegetació. Decididament qualque cosa esta canviant per allà. 
Travessem la carretera i arribem al poble perles dures rampes dels carrerons de baix del Poble. Bon berenar a can Molines, que ja ens tenen taula parada i amb el preu mes bo de tota l’illa amb el cafe de franc.
Panxa plena reiniciem la marxa i enfilem cap a l’ermita de la trinitat i desprès cap ales ermites velles. Avui en lloc de travessar-les i baixar pel camí ampla tirem tirany avall anant a cercar la segona ermita i la torre neomudejar, del puig d’es verger.
Foto de grup i continuem la baixada fins arribar a ca mado Pilla, ara , Catalina Homar que es políticament mes correcte. Gracies a Deu, no va fructificar l’esperpèntic acte promogut pel departament d’igualtat de batiar un camí de per allà com acte per reivindicar la seva figura.
Anem un bocinet per carretera per anar a cercar el camí nou de S’estaca, que torna a estar magnífic i  permet als mes descenders esbravar-se una mica. Desprès de l’aturada obligatòria al mirador arribem a S’estaca i comencem la part mes fastigosa de la volta que es la pujada de la carretera del port. Un cop a dalt en GERI que ja feia molt tard i tenia els nins abandonats parteix escapat juntament amb en Ravina, en largo i crec que algú mes.
Els valents que quedem continuem segons el programa cap a George Sand per carretera esperant que aviat segons ens comenta en Pere es torni a recuperar l’antic camí d’Esporles fins George Sand, aprofitant que es vol  passar  per allà el clavegueram . 
Agafem el nostre tiranyet de son ferrandell pel que Ha passat de nou  tot un hivern mes  i es manté en perfecte estat. Va valer la pena la feina de neteja. Coll de  sant Jordi, sa baduia  i cap al estret per son Brondo. 
En arribar a s’Esglaieta com que la voueta d’en Jeroni ha tornat a  aparèixer uns quants decidim acompanyar-lo per la carretera cap a l’Uib, mentre que en bigel i en torner continuen segons el pla per ses Rotgetes i son Espanyol. Al final en arribar al Secar en ajuntem i ens aturem a prendre unes bones cervesses i unes bones tapes a càrrec d’una gaditana d’un  bar de per allà ja que es ferreret estava tancat. Bona volta d’uns 66km d’autèntic mtb  i 1340 mt de desnivell.


Proposta Pancaritat 2 abril

Proposta Pancaritat fins a Santa Magdalena

palma, son macia, son piza, conexio cami es cabas, son torrella, alaro, banyols, cami vell de binissalem, ayamans,biniamar, cami son marimon, inca, serral de ses monges, son catiu, son bordils, jornets, torrent de sencelles, sencelles, cami de morello, biniali, son mascaro, pinar des senyor, puig de santa eugenia, covetes, cra sencelles, coll d’es pou festival,caulls, son macia Palma

track bastant semblant, amb alguna modificacio.


Berenam a Biniamar.