Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

martes, 29 de julio de 2014

PERA DE S’ASE. Dsbt 27 juliol

“Siau qui sou”

Desprès de fer la primera volta a Mallorca amb en Joan, els seus amics li demanaren, que tal son aquests ?. La resposta fou senzilla , son “Pestosos”.
NO érem  racings, ni homes carrera, però mai en teníem prou. Aquesta es la paraula que ens definia i aquesta es la que possiblement millor ens segueix  definint.
Així,  “pestoso” és en Torner que  quan se li romp el quadre en munta un de nou amb el que troba  i va amb una 26 que pesa dos quintals sense queixar-se  mai  i sempre vol acabar totes les voltes.
“pestoso” es en yerar , que surt de la feina a Palma, es va amb bici fins a Portocolom , aguanta a un sopar  fins a les tantes i al mati següent  encara te humor de venir a les set a colcar amb els amics.
“pestoso” es en Salvador, que tot i que aquest cap de setmana ens ha demostrat que  ja comença a estar a punt per anar als Alps , fins ara, tot i estar  en  baixa forma, seguia encaparrotat en fer les voltes senceres  encara que  arribes el darrer i que qualque vegada el deixessin tirat.
“pestoso”  es aquell que per poc que pot no falla els dissabtes , fa les voltes senceres i no posa excuses de que   quedem molt prest o de que arribem molt tard o que  els “desarrollos” que   du a la bici  no son bons per la volta programada, etc , etc.
I es que  els que posen aquestes  excuses  son  flors  d’un dia  que brillen un moment  però que tard o d’hora desapareixen  ja que no son “pestosos”.
7.00 dotze bikers: jonanda, sergi, raul, yerar, pere, jetroni, salvador, bigel, torner, rol, fran  i mapes  en la que segurament serà la darrera volta de dissabte abans dels Alps.
Primer objectiu: Bunyoli, aqui frescs de cames que no de cos pujarem a bon ritme amb petita punxada del senyor pietro, que es va resoldre nomes inflant una mica. Reagrupament i cap a ca na Lluïsa i cas metge per on passem amb sigil·li. Nova pujada per sa comuna i sa campaneta a on anem pel camí empedrat per no tenir problemes amb un cotxe que veiem per les marjades i arribem a les nou tocades al coll d’Estellencs. 
Allà ens agrupem i iniciem la baixada sense majors incidents per dins el fresc alzinar de Planícia  i  es que Planícia, sempre es una aposta  d’èxit segur. Arribem a les cases i tirem ja tot per asfalt fins el portell de la carretera a on en Jonanda, intentant baixar un tobagan,  desllanta i es salva de pur miracle d’una bona nata. Com que aquest jove es del nord i això dels “bañitos” no ho acaba d’entendre, el deixem amb uns quants  que també es manifesten “hidrofobs” perquè reparin i organitzin el tema del berenar a Banyalbufar ja que allà no tenim cap lloc determinat.
Així els del banyito arribem fins a la torre del verger a on ens trobem a l’esperit errant d’en tibu que ens acompanya fins al port de la pedra o pera de l’ase a on ens disposem a pegar un capfico, però quan un estava a punt de tirar-se detectem que l’aigua es plena de grumers i que fa mal ficar-se sense topar-se amb ells. Així que pugem tot el que hem davallat i ens anem directes cap als poble a on es suposa que ens ho trobarem tot preparat.
Tal com diu ma mare “ qui pets envia, merda espera “ i així ha estat, en arribar els veiem asseguts a un banc berenant del que han trobat al forn.  Com que això no era el que volíem i   ja ens havia bastant amb la frustració del capfico,  decidim anar al primer bar que trobem, en aquest cas, el Bellavista, a on ens fan un bon pa amb oli, que tal com ens temíem, se’l cobren bé. 
Panxa plena i butxaca buida partim cap a la volta del general a on de nou s’imposà el bon ritme fins el port d’es canonge. En fila d’un ens fiquem  pel tirany de la costa per anar cap a can Sales per on passem tranquils ja que com es diu a Mallorca,  allà tenim bo. Arribats a l’hort de sa cova per evitar l’assolejada de la pujada de George Sand, tal com  havíem planificat,  partim cap a mirant de mar, primer per pista i desprès per la carretera. De nou els “libelulas” es posen a  tirar i  segons ens han contant en Sergi, que ara es el personatge de moda, dona una bona passada al seu amic/ rival, en Jonanda.
Com ja es habitual en tibu es retira desprès de fer una mica el gallet i arrossega en Jeroni amb les seves males arts.   Camí des pescadors per avall, a on aquest narrador es te que aturar un munt de vegades a causa de la maleïda rodeta del canvi que desprès d’estar emprenyant durant tota la volta amb els sotrots no s’atura d ‘enganxar la cadena.  Als abeuradors d’Esporles mentre ens agrupem de nou,  en Jonanda,  es fica  sencer dins l’aigua que no tenim molt clar si es aigua corrent o es un circuit tancat.
Mentre uns segueixen endoiant per la font,  els altres iniciem la marxa cap al coll de s’heura pel camí vell de l’ermita. En arribar a son Malferit ens trobem  que els que s’havien quedat per la font han pujat per asfalt. Ja tots junts iniciem el retorn, sense majors incidències que una caiguda espectacular del senyor Torner quan intentava llançar un bidó a en fran. Com que es prest i per molt que sortiguem d’hora,  sempre hem d’arribar tard a casa,  ens aturem en es ferreret a beure unes cerveses i a contar batalletes  alpines i a fer-li les dents llargues a en Sergi. 73 km i 1800 mt de desnivell d’una bona volta “pestosa”.



sábado, 19 de julio de 2014

PUJANT ES BARRANC. Dsbt 19 juliol

“si es bajito y se deja...”

Això pensàvem mentre pujàvem els 1932 graons del barranc i es que avui tocava entreno de camí empedrat per amunt tal com ens trobarem al Krimler pass d’aquí a tres setmanes.
 La veritat es que el dia abans  havia fet molta calor i la proposta no va ser acollida amb molt d’entusiasme,  però com diu el nostre president farmacèutic:
 “Sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer “
Pues això, anem per feina, 7,00 a la benzinera de on sempre, poquets: Rol, fran, torner, bigel, miky i mapes, la resta o tenien bony o tenien forat.
Partim cap a passatemps i un cop passat son sardina veiem que l’asfalt esta ple de “conguitos” pel que deduïm que per allà ha passat un bona guarda de xots. Efectivament en arribar al Pont del torrent ens trobem un bon ramat que es impossible passar, així que a poc a poc el seguim fins que a la fi es desvien cap a sa Cabana des Frares.
Ja amb el pas lliure continuem cap a Raixa i en arribar a can Penasso  l’unic que trobem es n ‘Anton. Aquest,  ens demostra que te autentica pasta de sectari, ja que tot i que ahir va estar fins a les dotze carregant containers, avui almenys  ens ha volgut acompanyar una estona fins a Sóller i per això a vingut amb la Rutera.
Continuem per amunt i a mitja pujada veiem dos bikers que a poc a poc els anem agafant,eren n’andreuet i en Raul, que havien decidit anar tirant. Ja tots junts acabem de pujar cada un al seu ritme però amb bon rotllo ja que avui no tenim els xulets de turno. En arribar a dalt  rebem  amb una bidonada a en fran, ara que està de moda practicar el “franbidoning”.
Cridem a al forn per comanar  8 bocatas i partim per avall. En arribar a plaça ja tenim els berenars preparats així que en un moment estem a punt per continuar. Com era d’esperar es produeix la desbandada i en fran, n’andreu, n’anton i en bigel, que diu que te les cames cansades, decideixen tornar .
Així nomes cinc valents continuem...
“y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer, a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer”  

Arribem al barranc i comença la penitencia, un , dos tres... i així anem sumant fins que cada un va trobant l’escalo que el fa baixar per desprès tornar  començar a contar. Tot i això,  hem de dir que Deu ni do el que es puja i mes si un s’anomena Rol i es de Cuenca. Aquest narrador pot donar fe que deu haver pujat colcant mes d’un 95 % del camí. 
També hem de dir que en Raul i en Torner tampoc han quedats curts. Una hora desprès d’haver començat, hem arribat a les cases de l’ofre. Agafem la pista a on també, tal com estava previst per l’hora en que passàvem, encara teníem una mica d’ombra. Desprès de la divertida trialera de baixada arribem a la pista dels embassament a on ja cau un sol de justícia, però com que estem amunt i el paisatge es Alpí ho duem la mar de bé.
Arribem a sa font dels Nogues a on prenem qualque cosa i carregem d’aigua fresquíssima .  Canaleta per amunt fins que entrem al bosc del prat. Aquí reconeixem que les cames ja no estan com abans, així que pugem el collet com podem fins que arribem a la davallada. Travessem el torrent a on ara estan fent obres per arreglar el gual que no tenia pontent i  a on en Torner te un petit entrebanc amb les noves pedres. 
Comença el suplici de la baixada cap a Tossals a on cada un va com pot, es a dir en Rol bàsicament colcant i aquest narrador bàsicament caminant. En arribar a Tossals vells en Myky decideix anar pel camí de dins el comellar mentre la resta continuem per el de dalt, demostrant-se clarament que es molt mes efectiu el de dalt que el del comellar ja que el darrer en arribar a les cases ha estat en miky. Carreterona per avall fins el desviament de Solleric, a on en Raul i aquest narrador ens aturem a esperar a en Miky que te problemes amb la coberta.
Continuem per amunt i ens ajuntem tots de nou al coll  de la placeta d’en Sion. Camí avall , passem per davant les cases mentre un recorda aquell temps en que anàvem per allà  de furtius. En  arribar a Alaró  ens aturem a la benzinera a on en Miky acaba posant càmera mentre els altres carregem de “ cubitos” amb els que arribarem a Ciutat bevent aigua ben fresca. Carretera  avall, deixem en Raul a Consell i posem el chip retorno, es adir bon ritmet.
Desprès del camí de sa Bomba com que en Rol ja fa tard i en miky vol anar per asfalt, anem via directa i contra vent per carretera  amb en Torner amb la seva 26  i aquest narrador tirant al davant.  Arribem a Ciutat a les dues i cada un marxa cap a  casa seva  amb uns  86 km i 1500 mt de desnivell i una bon entreno per el que ens trobarem pels Alps. Això si, amb unes temperatures mes bones de dur...


lunes, 14 de julio de 2014

CINGLES DE SONRULLAN. Dsbt 5 juny

Kafkiano, na:
1.- adj. Del escritor checo Franz Kafka o relativo a su obra.
2.- [Cosa o situación] absurdamente complicada, extraña, como las que describía Kafka.

Aixecar –se a les cinc i pico del mati, baixar de Son Serra de Marina amb cotxe  per anar a colcar amb els amics que sortien a les 7,00, anar amb ells fins a Valldemossa, pujar fins la barrera del bosc des Cairats i  decidir que un ja n´ha fet prou i tornar cap a casa a les 9,00 , nomes es pot definir com a  Kafkià.
Pujar es camí de s’arxiduc per baixar pel pestos camí dels cingles per acabar sortint per son rullan i desprès tenir que pujar per asfalt fins a ca mado pilla, es a dir fer un bon pateo per acabar fent asfalt, quan baixant per son gaiard es pot fer tot per terra i muntant  també podríem dir que es Kafkià.
Tenir la intenció de davallar fins s’estaca i acabar berenant a can molines també te qualque cosa de  kafkià
En definitiva tot va ser una mica estrany...en aquest dissabte post fartofar
8:00  pere, bigel, torner,rol, salvador, andreu, bordoy, joan, tibu, aldo i mapes partirem cap a son Espanyol i ses rotgetes. En arribar a s’esglaieta teníem que agafar als del raiguer, però com que aquests arribaven tard, varem continuar tira tira cap a s’estret, son brondo i cartoixa. Travessarem Valldemossa i en arribar a la primera barrera de la coma des Cairats arribaren en gerard, en raul i en micot. Junts iniciarem la pujada fins  el portell de l’alzinar a on en Joan ens deixà ja que tenia que anar fer feina, al igual que els bomberos  aldo i tibu que decidiren que ja havien fet prou volta, tal com hem dit “kafkià”...

La resta continuarem per amunt intentant no posar peu cosa que supos que aconseguiren bastants,  desprès pateo i cami de s’arxiduc. Tot i que tots sabien que s’havia dit de baixar per son Rullan, en arribar al desvio la meitat continuaren, ja que els hi haguessis  dit que baixàvem per es Racò o jo que se quin altre nom i haguessin seguit igual. Iniciarem la baixada en la que les mes negats  férem   bastant de tros a peu però que acomplí la funció d’entrenar una mica els “pateos” tambe de baixada per quan anem als Alps.
En arribar al final de l’alzinar,  teòricament ens teníem que desviar cap a l’esquerra, però aquest narrador no anava molt centrat i ens  passarem el desvio  i davallarem bastant fins que ens adonarem que anàvem irremediablement cap a Deià.  Aixì tinguérem que fer marxa enrere fins que agafarem el desviament bo i iniciarem de nou la davallada, allà  de nou teníem que sortir de la pista fàcil per enllaçar cap a son Gallard, però també ens passarem el desviament i com que ja era el segon error en poc temps, decidirem  sortir d’allà ja d’una vegada. Botarem la barrera que dona al camí principal de les cases, a on per cert en Bordoi quasi va quedar ensertat i tirarem per avall fins la carretera amb un cotxe que pareixia que ens seguia. Tot i això No varem tenir cap problema. 
Estava previst que teníem que sortir a ca mado pillà però amb el canvi de recorregut, no ens quedà mes remei que pujar per carretera fins allà. En arribar a l’hotel teòricament teníem que tombar cap a s’estaca, però com que en biel havia vetat aquesta opció per por de quedar-se sense aigua, al final, tots ens tirarem cap a la opció fàcil i anàrem a berenar a can Molines. Allà el berenar s’allargà mes del necessari ja que no hi havia massa motivació., Aixi va ser com aquest narrador juntament amb en rol n’andreu i en bordoy decidirem acabar la volta i tornar cap a casa.
Els que quedaren encara varen anar cap a ses piotes , nova Valldemossa, camí des correu i son tries. Per el que  al final salvaren una mica una volta que tot i això resultà tot ellà una mica Kafkiana. 

miércoles, 9 de julio de 2014

BUBASDAY 14. Dmt 8 juliol

Com cada 8 de juliol recordem al nostre amic en buba fent una pujadeta fins na burguesa arribant al seu balcó. Abans, uns quants haviem fet una sortideta de precalentamnet que aquest narrador va tenir que abortar a Sarrià per culpa d’un parche que el liquid no va tancar. La resta: bigel, torner i salvador pujaren fins a maristella i davallaren per bunyoli.
A les 19,00, al  punt  oficial de trobada, s’afegiren en micot, en gerard, en joan i n’andreu. Partirem cap a madre Alberta i per allà perdérem en Salvador que tot i que el varem estar cridant no el recuperarem fins a dalt. Un minut de silenci mirant el sol com es posava per darrera na Bauçana i per avall, per la trialera que a la seva part alta esta bastant infumable. Desprès ja entrarem en els camins netejats de la part de avall i que han convertit aquest itinerari del coll des tords en una de les baixades mes agradables de na burguesa. Travessem la carretera i fem el nou tram inaugurat per la farofaro i sortim ja ben avall. Com que era tard i no estàvem per  fer molta mes feina, tirarem  via directa cap el lloc del sopar, el rincon de almagro, un bar també fallit, ja que el servei va ser lento amb ganes i el menjar no va fer llarg.
Be almenys varem sopar a la fresca mentre ens provàvem la roba per comanar la nova equipació i ens rèiem pensant com li quedaria a en miky les talles que ell ha demanat. Al sopar també s’hi afegiren en vp, en pere i en frenando que va fer la seva primera aparició en públic desprès de la seva operació de genoll.

Que molts d’anys puguem seguir recordant al nostre amic buba.

lunes, 7 de julio de 2014

TRANSMALLORCA de FARAFAR. Dsbt 21 juny

Allà lluny es veu un campanar, a poc a poc ens hi acostem, ja podem dir que tenim un nou objectiu assolit. Però tan aviat com ha arribat, aviat l’hem deixat i comencem a cercar el proper objectiu, un altre campanar, un puig, etc...
Això es la TransMallorca Far a Far, un volta de llarg recorregut amb mtb, la bici  que ens permet anar d’un lloc a un altre en contacte amb la natura, per llocs  poc coneguts i que encara conserven l’essència de la nostra illa.
Una mica això es la TransMallorca Far a Far, una volta amb objectius clars, no es tracta de fer km per fer km per tal d’aconseguir un numero redó,  no es tracta d’anar a tota llet sense saber massa be per on passes i en el que la gracia es veure quin company queda penjat, es tracta de creuar l’illa d’un extrem a l’altre cercant el recorregut mes natural possible, tots en grup  i gaudir del paisatge, del recorregut i fins i tot de la calor...


I que es el que va passar?. Pues podríem dir que tot va anar, mes o manco, segons el pla establert tal com s’havia definit en el planing i timing.

Horarios y Programa  aproximados:

- 5:30            Ocimax  (detrás).  Traslado en minibús hasta Sant Elm.
Aquí hem de dir que n’Andreuet va arribar ben tard quasi a les 6:00, pel que va ser fortament recriminat.
- 6:30            Sant Elm, Es Carregador (bar el Molino). Concentración punto Salida
- 7:00            Sant Elm. SALIDA
Sense cap major contratemps.
- 18:30           Faro Capdepera. LLEGADA.
Aquí hem de dir que arribarem quasi a les 19,00 a causa de l’averia d’en gerar que va representar poc temps i  la d’en Joan, encaparrotat en no voler posar camera i que va permetre que fins i tot alguns fessin migdiada. A part de la perdua d’en Sergi per son Servera.
- 19:30           Cala Gat, Cervezitas en Chiringuito  Playa y Traslado en minibús
- 20:30           Ocimax  (detrás). Llegada y descarga Minibus.
Aquest va ser el pitjor punt de la volta, tot i que estigues programat tornar a les 19,30. es va convocar al autocar a les 19,00.  Si haguessim partit segons l’establert, tot i arribar en retràs,  encara ens hagués permès prendre un banyito i beure qualque cosa, però amb el canvi   no hi va haver temps ni de banyito ni de cervesa. Així que  tornarem ben suats i amb una bona set, i per paga amb un xofer  mig emprenyat.


-  KM 0           Sant Elm, SALIDA OFICIAL (7:00)
-  KM 20        Es Capdella,  Posibilidad  agua en fuentes (parc ses vinyes) (8:15)
No va ser necessari i arribarem un poc abans del previst.
-  KM 36        Coll des Tords.  Avituallamiento móvil (agua, galletas, cocacola…)(9:30)
Aquí hem de dir que varem arribar una mica abans i el material de l’avituallament va superar amb escreix el previst, gracies a la bona feina d’en Tibu. ¡¡ Moltes Gracies. ¡¡

-  KM 52        Son Macia. Zona Raiguer (10:15)
-  KM 63        Santa Maria (Can Franco ): parada 1/2hora Merienda bocatas (10:45)
Arribarem 15 minuts abans però sortirem tal com estava previst, es a dir que estarem 45 minuts, el lloc era un bon punt per aturar-se, però hi ha que reconèixer que el tipo que  du el bar es bastant repel·lent. Tot i això bon rotllo.

-  KM 88        Llorito. Zona Pla, Posibilidad reponer agua en fuentes ( es pou)( 12:30)   
No va ser necessari ja que en tibu ens va fer un altre avituallament, amb fruita i begudes. Potser de tota la volta va ser el que ens va sorprendre mes.


-  KM 121       Manacor. ( el Porron): parada 1 hora Comida (pasta /carne 8€) (14:30)
Aquí hem de dir que varem arribar  amb mitja hora de retràs, els km ja es notaven i en part per l’averia d’en Gerard i  en part per algun inici de pajara ens vàrem retardar  una mica.

-  Km 144       Son Servera. Posibilidad  agua en Syp (17:00)
No ens vàrem aturar ja que en bini es va inventar una mini aturada a son Carrio per posar aigua. Va ser un error ja que els que anaven pitjor després necessitaren menjar qualque cosa.

-  Km 170       Faro Capdepera. ENHORA BUENA FINISHER  ¡¡¡¡¡¡¡ (18:00)
Tal com hem dit arribarem quasi a les 19:00, per culpa de varis  contratemps.

AVISOS  IMPORTANTES.

- LA RUTA ES UNA  SALIDA EN GRUPO, HAY QUE MANTENER UN RITMO CONSTANTE Y COMODO PARA TODOS
Aquesta frase, que tan els hi va agradar a tots, ja que durant la setmana varen estar fent variacions amb repeticions , es va mig acomplir. Com sempre n’hi ha que els hi agradaria convertir les voltes en una carrera, però tal com deia n’hoyos, si es això el que volen , que es federin i que vagin a les curses a esbravar-se. Així podríem dir que en Sortir de Santa Maria es va imposar un ritmet alt, que va esfondrar una mica als de darrera, fins que aquest narrador es va adelantar  i va intentar possar una mica d’ordre. A les vies del tren també hi va haver qualque conat que tambe mes o manco es va aconseguir controlar.

 

- El bus saldrá a ser posible antes de las 6:00. Se puede dejar en el remolque una bolsa para cambiarse al llegar a Capdepera.
Va anar be almenys poder-se canviar la roba, encara que anéssim tots brutots.
- La salida de Sant Elm será a ser posible antes de las 7:00 cuando los del bus estén listos.
Això es va complir.
- El grupo solo se parará en los puntos indicados para avituallarse. Si se produce una avería cerca de un punto de avituallamiento el grupo esperará en ese punto.
En el cas d’en Gerar es va complir totalment, en el cas d’en Joan , com que va ser abans de reiniciar la marxa, no hi va haver opció.
PUNTOS SINGULARES DEL RECORRIDO.
- En es Capdella y LLorito el track se desvía hacia las fuentes para regresar al mismo punto.
Cap problema, na varen fer falta.
- En la bajada d’es Castell ( antes de Andratx ) hay que girar a la izquierda y no continuar el camino evidente.
Increible, però no es varen despistar i varen anar per on toca.
- En el coll d’es Tords no bajamos por carretera, hay que desviarse a la derecha por sendero, al llegar a la carretera más abajo, hay que cruzarla subiendo unos 5 mt y continuar por sendero (NUEVO habilitado para la ocasión)
Un èxit, desprès de l’avituallament va ser facil conduir-los cap el primer tirany, i en el tram nou no hi va haver  cap problema. Com va dir en Sergi, s’acabat baixar es coll des tords tot per carretera.  Va valer la pena fer la feina de neteja, ja que aquest nou tram l’incorporarem amb molta frecuencia.
- Después de can Franco, toparemos una barreras en las vías del Tren, se pueden abrir, hay que pasar con precaución y en grupo.
Aqui hem de dir que ens va sortir una senyora diguent-mos que no podíem passar, segurament deu ser una de les instigadores que convenceren a serveis ferroviaris a tancar el camí. En tot el recorregut podríem dir que es l’únic punt una mica conflictiu. Ja esta be per un recorregut de 170 km, nomes tenir un punt problemàtic.
- En la comuna de Llorito en la bajada hay que tomar un sendero a la izquierda que nos lleva directos a la primera barrera de la comuna (hay 3 mas después)
Tots el que anaven per davant d'aquest narrador, tiraren per on no tocava. A les barreres de la comuna no hi va haver manera d’agitlizar una mica el tema, son caotics i no hi ha manera de posar ordre.
- En Llorito no hay que bajar hasta el Pou (salvo que se quiera agua) hay que pasar por el callejón de dentro el antiguo monasterio.
 Cap problema, si qualque dia aquest narrador aconsegueix reinstal·lar correctament el movi maker i pot editar el video, sortiran unes tomes devertides per les rampes de fusta.
- En la comuna de San Juan antes de salir a la carreterilla nos desviaremos a la derecha para evitar un tramo de asfalto.
Alguns s’ho passaren, però tornaren enrrera.
-Pasada la carretera de Bonany , ojo al entrar en los senderos hay que seguir el track, es fácil equivocarse.
Aqui no hi va haver problemes ja que aquest narrador es va posar al davant.
- En el torreent de Na Borges hay un camino totalmente invadido por la vegetación, pero se puede pasar.
Els de davant optaren per anar pel sembrat, una opciò no molt elegant ja que el camp encara no estava segat.
- Al llegar a Manacor, seguir por el arcen para no entrar en carril contradireccion, bordear la rotonda siguiendo la pista hay que pasar la ronda de manacor por un tunel.
Uns quants tiraren per la via rapida i anaren directes al bar, els altres seguirem el track i tal com se suposa es veurà en es video passarem per el túnel per davall la carretera.
-En Son Servera Abandonamos las vías del Tren, para ir al Puig de Son Corb, al haber múltiples senderos, nos reagrupamos al final.
Era de preveure, al laberint dels tiranys de son Corb, en Sergi va nar per on no tocava i tot i que havíem dit que ens agruparíem al final, tampoc ho férem així ja que continuarem una mica mes cap a la carretera, cosa que també va complicar mes el reagrupament.


Be, tal com hem dit al principi, tot mes o manco es va desenvolupar segons el previst, inclús les pèrdues. Per el que nomes queda agrair a tots el que feren possible aquest repte que tanca una assignatura pendent que ens havia deixat en Cecilio. ( La setmana abans d’anar-sen  havia estat mirat preus i  havia contactat amb varies empreses d’autocars).
 
Gracies Pere, per contractar els autocars, esperem que en altres ocasions no ens toqui un xofer toca coions com el que ens va tocar.
Gracies Tibu pels magnífics avituallaments i per perdre un mati per acompanyar-nos.
Gracies Tia, per comanar i encarregar  el dinar a Manacor.
Gracies Anton per acompanyar-me en la revisió de nombrosos trams.
Gracies Torner, Bigel i Andreu per la neteja del nou tram del colls des Tords.
Gracies a tots els que hi participareu.

Aquesta es la grandesa de la secta, un grup que tot i que en certs moments  sigui caòtic. Es capaç de fer feina amb equip i aconseguir fer grans coses. En aquest cas una  volta inèdita   en la que  tots el del grup que ho varen intentar aconseguiren arribar. Aquí no hi va haver guanyadors i perdedors. Tots Guanyarem.