Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

miércoles, 24 de junio de 2015

212 MTB .dsbt 20 juny

Darrerament s’han posat de moda les carreres, o mes ben dit les marxes de gran distancia  en les que el repte no es tan guanyar als companys sinó guanyar a un mateix i ser capaç de completar el recorregut.  Per aquí ara tenim la ultra trail o mes a nivell de ciclisme  de carretera la 312.
Des de fa molts d’anys a nosaltres ens agraden aquestes matades i abans quasi cada any per aquestes dades sortíem de la roqueta i anàvem a fer transcatalunyes , meridians verds ( des del Pirineu fins Barcelona ) o els Pedals de foc non stop. Era una manera de tancar la temporada  i estar preparats per el gran viatge de l’estiu.
A Catalunya ara també s’han posat de moda les Brevet carreres de gran fondo que com a mínim han de tenir uns 200 km i en les que els participants han de funcionar de manera autosuficient  en un recorregut obert al transit. Així aquest proper cap de setmana es fa la CAT700 que amb 700 km per pistes i carreterones travessa  tota Catalunya des dels Pirineus fins el delta  de l’Ebre. Nosaltres de manera molt mes modesta i casolana aquest cap de setmana hem fet la nostra brevet i  seguint l’estela de la 312, hem fet la 212mtb.

Fa uns mesos en Torner ens demanava si enguany no tindríem cap repte a assolir a part dels possibles viatges en els que no tots els sectaris hi poden assistir, així va ser quan varem decidir que no podíem abandonar aquesta tradició de fa tants d’anys que també tenia que servir  per enganxar als que darrerament estaven una mica fora d’òrbita. Malauradament aquest darrer objectiu no s’ha complit del tot ja que ens han fallat alguns dels pilars del grup, però que li farem, la secta continua fidel als seus principis...
6:00 de la matinada al Parc de sa Faixina: Torner, bigel, pere, anton, miky, vp, lluistatoo,mapes i el gran convidat en aquests grans esdeveniments  es bini.
Desprès d’entretenir-nos veient com un grup de “juerguistes” acaben la marxa nedant dins la font del parc i d’enviar un washap a en Jonander informant de que partim iniciem la marxa pel carril bici del passeig marítim que en aquestes hores està totalment buit. En arribar al Molinar en Jonanda s’incorpora al grup i ja tots junts continuem el recorregut. Evidentment en aquest tram no miren el Gps i així es boten els petits punts singulars que estaven plantejats per tocar mes terra, com es  el tram arran de la torre d’en Pau o els camins laterals del Carnatge. A la zona de platja de Palma,  també com era d’esperar no podem anar pels caminois dels parcs de la Ribera ja que estan tancats. Passem pel pas subterrani de l’autopista en es Serral i enfilem cap es Pitlarí, s’Aranjassa i sant Jordi.
Comença la gran pujada del dia pel camí de can Cota i desprès de travessar per es camí de can Xoroi enfilem definitivament el de son binissalom i son Mandivia. El grup va bastant cohesionat i a un ritme còmode per tots, cosa una mica estranya. Així ens plantem  a la vall de Punxuat amb els seus magnífics sembrats alguns ja segats i alguns a punt de ser-ho. Quan ens fiquem en els camins que ens han de dur cap a son Roig, els Gps es posen a pitar indicant que hem de girar per un camí amb una cadena, no els hi fem cas i continuem la marxa  ja que el camí bo es el que seguíem, així de nou quan tornen a pitar no els hi  tornem a fer cas i aquí si que tenien raó ja que sense adonar-nos estàvem tirant cap a s’Heretat quan nosaltres volíem anar cap a son Saletes. Rectificat l’error arribem a Llucmajor mitja hora abans del previst ja que anàvem a una mitja de 20 km/h i les previsions s’havien fet a 15.
Com que era prest i no teníem massa gana decidim continuar tot i que el Randino, que suposadament ens tenia que sortir a camí,  no havia aparegut.  Sortim del poble per la “pestosa” carretera de Porreres que la deixem per enfilar les llarguíssimes pistes de son Frigola i es Tast que ens duen a peu de Montision i es  que una de les característiques del traçat es que aquest  intenta sempre acostar-se  als principals puigs del pla. Pel camí de can Corem arribem a Campos i desprès de cinc minuts dubtant de si ens aturem o no, ens anem fins la plaça de sa creu i allà fem parada  a un forn cafeteria  que  ja tenen bocatas preparats. Així  en 20 minuts estem llest de feines.
Reiniciem marxa cap el camí de sa Carrotja i desprès pel que va  resseguint la carretera de Felanitx i que segurament deu ser el primitiu camí . En travessar la carretera a la fi el camí es  torna de terra i comença  la pujada de son Oliveret. Tot i que la traça es bona  en un moment donat tenim que girar de nou cap a la carretera perquè en qualque moment el camí va desaparèixer. Un pic recuperada la traça ens fiquem per un boci d’aquest que nomes emprem nosaltres, ja que tot i que es un camí de carro el pas ara es d’un escàs metre per dins un túnel de vegetació que en aquesta època de l’any s’agraeix.
De nou tenim que travessar la carretera per seguir per pistes que en alguns trams  malauradament en aquesta darrera temporada electoral han estat asfaltats. Desprès d’un “conillcidi” amb agravant d’omissió d’auxili per part del que sempre vol anar davant i està mes atent de que no el passin que del que te davant arribem a Felanitx amb 1 hora per davant del previst i ja estem berenats. Plens d’optimisme encarem la nova fase de la 212 ara pels voltants de San Salvador.
Agafem la pista del cementiri cap a la creu de la cra del puig i d’allà hem d’anar a cercar la cra de Porto Colom, segons el track ho  teniem que fer pel recorregut mes senzill que enllaça amb el començament del trosset de carril bici de la cra, però decidim anar pels tiranys que van mes arran de muntanya i així evitar al màxim la carretera general. No se sap massa be perquè, o potser si..., els de davant es posen a tirar  i el grup queda disgregat així que els que anem en el vago de cua fem el nostre camí  fins que rebem cridada demanant a on som.
Resulta que els de davant han començat a enredar per  tiranys de per allà per enllaçar directament amb el camí de Son Duri  i per tant ara estan darrera així que decidim quedar al portell de Fangar . Sembla que no els hi ha bastat la primera pèrdua ja que de nou en partir  alguns dels mateixos d’abans tornen a posar-se a tirar aconseguint que els que van mes justos comencin a quedar per endarrere. Duim 80 km i ja comencen a aparèixer les punyides així que es el moment de donar un toc d’atenció als frissadors, ja que  si continuem així el que aconseguirem es matxacar als que van mes justs i aquí no es tracta de veure qui queda penjat sinó que de que tots arribem al final.
Fem un parell de rampetes gravosses i genegoses  i arribem a son Macià a on ens aturem per cridar al lloc a on hem de dinar per informar-los de que arribarem abans d’hora ja que nomes son les 11 i teníem previst arribar allà sobre les 12,30. Aquí també en Torner ha de fer qualque comentari als frissadors que es pensen que les coses surten be perquè si, i no perquè hi ha gent que es preocupa en organitzar-les. Reiniciem marxa amb la dura pujada del coll de Llodrà i enfilem pel camí de plata. En un moment estem per les graveres de son Coletes i tot haver avisat de que arribaríem prest encara ho fem amb antelació així que improvisem i fem un canvi de Planning i ens dirigim cap a la torre dels Enagistes per així anar cap a les rondes i la via verda.
Aquest tram estava previst fer-ho després de dinar, però ho avancem  ja que tenim un marge de mes de mitja hora per arribar al dinar. Tot i això, el temps es un poquet justet per anar per les vies fins a Sant Llorenç i tornar per son Talent, així que imprimim una mica de ritme ja que es  suposa que aquest boci es el mes planer i senzill de tota la volta. Malauradament la cosa no va tant be ja que aviat n’Anton es va quedant despenjat i entre ell i el grup a la famosa terra de ningú en pere.  En un dels múltiples creuaments de camins esperem que arribi n’Anton i ens confirma el que sospitàvem, el genoll cada vegada li fa mes mal, així  que decideix tornar enrere i esperar al lloc de dinar a veure si la cosa millora. 
La resta continuem i arribem fins sant Llorenç i després tombem per els camps de son barba , uns dels recons mes ben conservats del camp Mallorquí. Enfilem pel tiranyet que ens du al camí del puig de son Talent i a la fi arribem de nou a Manacor, ara en el seu costat nord. En entrar al Hiper centro, que  es el lloc a on hem comanat el dinar encara no estan fet del tot els macarrons. Així mentre esperem bevent i cervessetes  alguns aprofitem també per comprar al super aigua i gel. Ben dinats amb un plat a rebentar de pasta i carn, prenem una postra gentilesa crec des bini i desprès de que tothom estigui carregat d’aigua i buidat  de llastres innecessaris reiniciem la marxa.
Ara ens dirigim pels camins que ens duen cap el torrent de na borges, aquest petit hort de fruiters enmig del secarral de la marina de Petra. Com que no ens interessa anar fins el final del torrent en travessar la carreterona de sa vall l’agafem i així sortim de la fondalada i ens plantem a la cra de Petra a son Serra.
Nomes cincents metres d’aquesta la deixem i en fiquem en el cami de ses comunes que en forta davallada ens du a l’altre gran vall del torrent de Petra, aqui la sortida al ser la vall molt ample i plena de conrreus es bastant sencilla aixi que entre jornales que fan feina baix el bategue de sol arribem a Ariany. Ens aturem un moment a la plaça del poble i ens fem la foto de grup al cadafal que hi ha allà.
Nova baixada cap el torrent de mont blanc i per complicar una mica mes la cosa ens enfilem fins el puiget des Rafat de nou amb tiranys que ara que està tot sec son bastant genegosos. Per acabar d’adornar l’arribada a Maria ho fem segurament pel carrer amb mes pendent del poble, ja que segur que aquest supera amb escreix el 20 %. Perquè desprès diguin que nomes hi ha pendents als pobles de la Serra. 
Sortim del poble per la banda de les impressionants cases de Roqueta , moment en que ens aturem parca en Torner revisi la seva bici ja que la cadena no atura de saltar. La solució sempre que un està lluny de casa es una mica dràstica: llimat d’una dent del plat i extracció d’una altre. No hi ha temps que perdre i ames a mes hi ha ganes d’abandonar el redol que ha estat aromatitzat per en Jonanda.
Les barretes i demes productes comencen a fer els seus efectes i ja es comencen a sentir els típics  renous de budells dels habituallaments de les acarrerares. Per carreterones, camins i tiranys  arribem a LLubi a on creuem la nova variant per un pas soterrat que ens conecta directament amb l’antic cami d’Inca.
Malauradament el cami fou interromput per la via del tren i ara per ara i fins que no es senyalitzi i s’obri el GR d’Arta a Lluch, hem de passar a l’altre banda per la carretera. Tornem de nou al traçat històric i per un ombrívol camí tapat per alzines arribem a Son Catiu. 
Travessem la carretera de Muro i un poc a les males continuem el camí en aquest tram que la vegetació ha envaït l’antiga via, a poc a poc el camí va recuperant la consistència entre les parets de pedra que el delimiten però també comença augmentar el pendent ja que ens estem acostant a Santa Magdalena. Així per antics camins de carro arribem al inici de la carretera que puja fins l’ermita. El nostre objectiu avui no son els grans cims així que tombem per avall i ens fiquem dins el bosquet d’alzines que abans formava part d’un dels quartes de la zona. Com ja es habitual en miky que va per davant pren el cami mes evident i ens arrosega per el cami ample en lloc d’anar per la trialera que volta per allà dins.
Arribem al pont de l’autopista i el travessem per enfilar cap a Inca. Allà  el Randino agafa la directa i no es desvia per la carreterona per la que va el track i que entra a Inca de manera molt mes tranqui-la per darrera el poliesportiu. Ens dirigim cap al plaça del mercat que es a on hem quedat amb n’anton, que s’ha estimat mes evitar el passeig per els voltants de santa Magdalena. A la plaça el forn de Campos que suposàvem estaria obert no hi està, aixi que ens aturem a un glamuros eurosupermarket – carniceria a on a mes d’oferir carn “ halal”  també tenen begudes i gel. Carreguem camels  i bidons mentre en miky que va atiborrat de pastilles i barretes  cerca a on evacuar per quarta vegada. Abans  de partir rebem cridada del randino que tal com tenia previs abandona i tira cap a Sencelles a on tenia aparcat el cotxe, ja que es veu que això d’aparcar en grans poblacions no li inspira molta confiança.
Seguint un altre de les característiques de les nostres voltes en lloc de sortir de la manera mes rapida de la ciutat enredem una mica per passar per un dels indrets mes singulars d’Inca que es el Serral de les Monges , cosa que així ens permet rodar una mica per terra gaudint de unes vistes impressionants de la Serra. Ja son quasi les cin quan enfilem per el cami de son Marimon direcció Biniamar, sense adonar-nos han ant passant les hores i les cames comencen a resentir-se a cada pujadeta. Passem Biniamar i ens dirigim cap a Lloseta per es camí des puig. Crec que aquest ha estat el topònim que s’ha repetit mes durant tota la jornada, ja que si fa no fa, segurament hem passat per mes de cinc camins des puig.
Sortim de lloseta per l’àrea recreativa i desprès de sortejar el torrent d’Aumedrà agafem el camí de son Bonifai.  Ja duim 175 km en arribar al cami del raiguer així que la cosa pareix que pot acabar be. Rodem una mica per asfalt fins que arribem al desviament del vell camí de Banyols que l’agafem. Com no podia ser d’una altre manera una volta per terres mallorquines noes complerta si no passa per un camí empedrat, així que ara toca. Passem les cases i girem de nou per avall fins la cra de Alaró que la deixem per com no podia ser d’altre manera per enfilar el camí d’es.... ... puig. 
Ja duim dotze hores rodant  i el cap comença a perdre la noció del temps, entrem en aquella espiral en que un comença a pedalejar  de manera autómata, el cap ja no pensa en res, l’unic objectiu es rodar i rodar. Així arribem a can franco que es un bon lloc per fer la darrera aturada, reagrupar-nos  i gastar una mica tot i que no faci ganes donar gens de benefici al antipàtic que ara du el bar. Reiniciem la marxa i fem possiblement la tongada mes llarga d’asfalt fins el cami de caubet a on desprès de 195 km i dotze hores i mitja de rodar junts ens deixa es bini que es retira cap a cases, te pressa i no vola arribar fins a Ciutat tot i que te le cotxe aparcat allà.
Com que els dos sufridors del grup no estan per moltes festes obviem la pujada fins l’hospital i tirem pel camí de carro de can Molina que va per avall del turó. Ens afiquem pels caminois del bosquet arran de vies i arribem a son Amar. En entrar a Palmanyola en torner te que tornar a inflar, queden pocs kilòmetres i ja no val la pena canviar tot i que cada tant s’haurà d’aturar. El que no te mes remei es en Jonanda  que es pensa que el forat per on ha sortit quasi tot el líquid de la roda es taponarà. Així mans plenes de “sebro” posa càmera mentre en pere i n’anton avancen una mica. 
Al final 20 minuts desprès reiniciem la marxa els pocs  que quedem ja que tothom ha anat partint amb el pretext de que els que queden son els mes forts i així quan aquest narrador va a partir s’adona de que si deixa als pitbulls tots sols cap d’ells du GPS i ves a saber a on acabaran, així aquest pobre ca rater es queda amb les besties. Supos que per pura qüestió de supervivència em respecten i amb ells anem agafant als altres que ja estan rodant per passatemps. En arribar a Son Ripoll girem cap el pont de la cra de Valldemossa i així agafem ja el camí de la Real. En el kilòmetre 210 passem per davant el monestir així que desprès de 2km mes seguint el carril bici del camí dels reis arribem a la Riera amb 212 km ales set i mitja i busques.
Objectiu aconseguit.
Per celebrar-ho anem fins el bar del Mallorca a on ens prenem una cervesa mes, que amb l’estat de fatiga i deshidratació que acumulem  se’ns puja aviat al cap.

Per acabar com sempre agrair a tots els que han vingut i que han aconseguit que un any mes la secta inauguri un nou repte.
També agrair al sr Torner, tota la feina organitzativa i ser l’autentic impulsor de la sortida. Agrair  al Miky trainer world  pel seu programa d’entrenament que ha fet que els que l’hem seguit haguem arribat còmodament.
I com no reconèixer el mèrit d'en Pere i sobre tot de n’Anton que no havien pogut entrenar gaire  i per tant  anaven una mica  justs, però que a base de patiment i sofriment al final han aconseguit acabar tota la volta.   

Visca la secta, visca la 212, visca el mtb.


miércoles, 17 de junio de 2015

VALLDEMOSSA i prest a casa. Dis 13 juny

by torner
Cronologia d’uns fets:
Divendres 14,30 h.: “Seguimos tramuntaneando para que la 212 no se nos empache, y por zonas de futura prohibición para así acabar pronto o escapar”…i per això i perquè i perquè és divendres i perquè hi ha barra lliure de tinta i per lo còmode que és fer la ruta desde la cadira de casa, disseny una volta amb una tornada demencial.
Divendres 19,36 h.: “Modificación”…com que he pasat per JoanBike i m’he ficat per vena una napolitana de xoco i una cocascola, ho veig tot d’una altra manera i “desde mi sillón” com diria en Fanné, retall un poc la tornada tot sigui per arribar prest.
Així, doncs, on de costum, una trecalada de gent: Bier, Pere, Jeroni, Rol, Raúl, Antón, Mapes, Miqui, Andreu, Tibu, Sergi, Fernando alies Efeefe, Lluís alies Tatoo, el fantàstic JoanBike, i un servidor. A Esporles s’afegirà en Llerard.
Partim cap es Secar i amb cert caos passam pel coll de Son Espases, després per Son Espanyol, i llavors per la finca de Son Mallol. Tocam asfalt a n’es Muntant i fins es Coll d’en Portell. Aquí els dos pitbull que venen avui, Sergi i Tatoo, es posarán a estirar el grup. Per darrera, més amb bones, alguns anirem amb la gloriosa companyia d’en Joanbike; també amb en Tibu, que passarà d’anar el darrer a pegar tota una garrotada per agafar els de davant. Això serà lo darrer que sabrem d’ell ja que desapareixerà sense deixar rastre, sense que el pugi trobar ni tant sols el seu estimat company d’aniversari, de l’esfumat aniversari, anunciat per tot lo alt i que ha acabat amb uns obsequis podrint-se per dins qualque traster i amb les cares llarges dels que havien de ser assistents a la sonada ceremònia.
Ja a Esporles pujam cap a Son Cabaspre a ritme de cadasqú, tancant el grup en Jeroniet, Mapes, servidor, i en Joanbike, i hi ha que dir que aquest, fent mostra d’una valentia, coratge, tenacitat i superació inigualables. A punt de començar el camí que du a sa Mola de Son Pacs, feim un darrer intent de contacte amb el desaparegut Tibu; Res de res, momés hem pogut comunicar amb can Molines per comenar el berenar, això si, tenint-lo en compte. Feim el darrer pas legal per la mola (vaja putada), sa Bombarda, i pel punt on un dia en Vicenç va obrir un portal en el temps, baixam cap s’Estret per la vertiginosa trialera que no sabem bé si ho feim en bici o en tabla.
Arribam a Valldemossa per Son Brondo, camí Vell i la majestuosa entrada per la Cartoixa. Bon berenar a can Molines, i ben servits per 5,5 €, i tot això en poc més de mitja hora. Enfilam de nou la ruta pujant, entre rots i alenades de bou, a Sa Comuna, que està molt ciclable tot i el pendent que té. Aquí es produeix la primera avaria de cadena d’en Rol, fet que en Sergi aprofita per provar el nou cogombre d’en Tatoo, una stumjumper amb un sol plat, només apte per pitbulls.
Reiniciem la marxa, que avui és bastant lenta, però amb el consol de que estam fent mtb autèntic, amb pujades i baixades d’aquestes que duen feina però que et deixen content. Seguim cap a son Ferrandell, un altre excel·lent enllaç, i sortim a George Sand. Quasi sense tocar asfalt, passam al tram de  Ses Piotes, també fantàstic, i avui que el torrentó està sec, més ciclable que mai. Valldemossa nova, on aturam a saludar al nostre Toni al lloc on encara està pendent de projecte i execució un detall en el seu record. 
Seguim la marxa cap a Mirant de Mar pel tram Kapax, també sensacional i molt divertit ( de baixada clar ). Agafam trialera de l’esquerra on també ens ho passam pipa, i enllaçam cap a la carretera de Banyalbufar, i nova avaria d’en Rol, el mateix, cadena. Continuam i…nova topada amb la realitat: el temps s’ens tira a sobre i “nueva modificación”: ara sacrificam el tram que va cap a Banyalbufar. En aquest punt ens han deixat n’Efeefe, Tatoo i Sergi que tenien pressa, en Sergi en concret per anar a fer una cervesseta al Ferreret com veurem després. Quedam doncs només els sectaris amb denominació d’origen. Lo important és que continua amb nosaltres el sorprenent Joanbike, que tira de rassa i qualitat…és massa! 
Camí de s’Arbossar i tot d’una volta cap l’esquerra per pujar perl camí de les síquies. Zero per uns quants i notable per la resta. Un cop dalt, espera que t’espera; en Rol ha tornat rompre. Es un caperrut, ja fa temps que sabem que la millor manera de reparar cadena és amb un conector ràpid en lloc de rematxar.  Baixam camí des Correu cap a Sa Granja, on ens deixarà atabalat per les avaries. Llavors ens enterarem que a Establiments tornarà a rompre.
Des d’aquí, tornada típica per Son Tries i Son Malferit. Total, que a les tres al Ferreret, i un es demana, a quina hora haguéssim arribat amb la ruta original “para llegar pronto a casa”?  No hi ha més cego que el que no hi vol veure. Menys mal que sabem que la intenció és bona: no decepcionar a l’esperit sectari. Millor així.
Molt bona sortida, amb el valor afegit de la companyia d’en Joanbike. Visca en Joan, visca!
80 km i 1500 mt de desnivell


viernes, 12 de junio de 2015

212MTB. RETO2015

Como cada año por estas fechas nos ponemos un reto, en éste siguiendo la estela de la 312 de carretera, nos proponemos hacer 212km de mountain bike pasando por las principales poblaciones de la isla.
¿Cuántos nos atreveremos a realizarlo? ,  ¿Conseguiremos completarlo?
El próximo sábado día 20 de Junio lo sabremos.


Planing:
Planing:
Km 0. Parc Sa Faixina 6:00 am.
Sa Faixina  carril bici paseo marítimo, carnatge, playa palma, es pitlari, sant Jordi, son mandivia, son saleta, Lluchmajor

Km 37. Llucmajor 8:30 am PETIT DEJENEUR.
Llucmajor, cra porreres, es tast, campos, camins cap a Felanitx.

Km 66 Felanitx 10:30 / 11:30 BERENAR . Panaderia Sa Plaça tel 971 827537.
Felanitx, cementiri, creu d’abaix de sant salvador, cra porto colom, fangar, son macia, cami de plata, cra cales, son coletes, cra Felanitx, rondes Manacor, Manacor.

Km 95 Manacor 12:45 / 13:30 DINAR.  Hipercentro 971 551215   
Manacor, vies tren, sant llorenç, cami son barba, rotana, torrent de na Borges, cra son serra marina, sa comuna, ariany,

Km 136 Ariany 16:00 pm REFRIGERI
Ariany, Puig des rafat, maria, llubi, gr arta lluch, son catiu, zona militar sta Magdalena, Inca.

Km 164 Inca. 18:00 pm REFRIGERI
Inca, serral de ses monges, cami de son marimon, biniamar, poliesportiu lloseta, cami son bonifai, cami raiguer, cami banyols, cami des Puig, cami raiguer, can franco.

Km 185 Can franco 19:00 pm REFRIGERI,
Can franco, cra Bunyola, caubet, vies tren, zones verdes palmanyola, cami passatemps, conexio cami la real, carril bici cami reis, sa riera, paseig Mallorca, sa feixina.


Km 212 Sa feixina 20:00 GRAN CERVEZA FIN DE LA VUELTA

miércoles, 10 de junio de 2015

ES BARRANC, UN REQUIEM I UN TEDEUM .sbt 6 jun

Tal com ens contava en Torner a la crònica passada l’ordi i la civada ja estan recollids, ara ja nomes ens queda collir el blat, que ho farem per sant Joan com manen les tradicions. Mentre entre setmana, els que podem,  seguim gaudint de les carreterones del pla, cosa que ha generat un cert mal estar entre els mes radicals defensors de la bicicleta de  muntanya. Així les coses, per acontentar una mica a tothom decidirem anar cap a Sóller per fer una etapa autènticament alpina, i acomiadar-nos del barranc, ara que encara no s’ha publicat al Boib el Pla Especial  de la Ruta de Pedra en Sec.  Tot i això,  el que tenia que ser un rèquiem solemne , acabà en  Tedeum ja que en JOANBIKE, ens comunicà que aquest dissabte, a la fi, podria venir.
Si fa unes setmanes dèiem que una de les característiques principals dels sectaris es ser “pestoso”, ara podem  dir  sens dubte que  en JOANBIKE es el màxim representat, ja que hi ha que ser molt  sofrit per desprès de tres mesos sense tocar una bici, be, mes ben dit sense colcar, perquè tocar, en toca cada dia i moltes, avui ha decidit venir i tot  i que la ruta no era  la millor per reenganchar -se, pels seus “dellons” l’ha feta tota, tirant de raça, ronyons i molta caparrudessa . I es que la bici forma part de la seva anima, perquè sinó no s’entén com ha estat capaç de completar els 78 km i els 1900 mt de desnivell de la sortida. 
7:30 Bp, JOANBIKE, anton, bigel, pere, jetroni ( que avui també s’incorporava desprès d’un parell de  caps de setmanes de baixa ), torner, fran, miky i mapes, partim cap a passatemps, que el fem avui a un ritme de bons amics, ja que volem dur en joan entre cotons. Arribem a Raixa i el ritme s’incrementa una mica, el suficient per no poder evitar un parell d’enganxades bones amb els batzers que  ens deixen els braços ben rapinyats. En arribar a can Penasso com ja es habitual no hi ha ningú ja que als del Raiguer els hi grada esperar  a l’alçada de s’alqueria. Així , allà s’incorporen  en Largo, micot, raul i yerar i ens dirigim cap el coll de Sòller (... ) que avui no se’ns ha entravessat gens.
En arribar a la boca nord del Túnel ens trobem en Rol que s’incorpora al grup. Ens dirigim cap el camí de Ciutat que el seguim fins a Sóller. En arribar al forn de la Plaça , ja ens tenen els bocatas preparats, així que el berenar es mitjanament ràpid, tot  i que  al final hem d’esperar una mica  a que en Rol repari càmera.  S’incorpora n’andreu al grup i iniciem la marxa  cap el gran objectiu del dia, S’Arrom. De nou havíem  demanat permís i  denou ens havia deixat les claus, tot i que la propietat  trobava que no era la millor època de l’any per culpa dels xots menuts.
Comencem la pujada i desprès de superar la horterada de les cases de sa coma que pareix que volen convertir tot l’oliverar  amb una mena de jardí tropical, arribem  a la primera barrera de la finca i ens endinsem dins un alzinar ombrívol a on comença la segona  tanda de ziga zagues. Cada revolt anem agafant mes alçada i a cada revolt un te aquella sensació que tenim moltes vegades pels Alps, en la que aixequem el cap i no veiem per on es possible sortir d’allà. Miraculosament al final el camí arriba al coll de l’ullastre i accedim a un planiol a on ens aturem per reagrupar-nos.
Iniciem la darrera pujada en el tram mes espectacular de tots, allà les voltes s’aguanten una sobre l’altre i en un moment i després de passar la infranquejable barrera arribem a les cases. Les vistes son impressionants així que no aturem de fer fotos però com que encara ens quedava un bon berenar continuarem la marxa cap el mirador d’en Quesada. Aixi pasarem una nova barrera al mig de l'alzinar, amb la que ja havíem acabat totes les claus, però gracies a Deu la darrera tingue la clau repetida aixi que al final poguérem sortir. Un poc mes de bici a l’esquena i iniciarem la magnifica baixada. 
Magnifica amb el sentit de les vistes, perquè es un autèntic suplici nomes apta per els mes enduretas. Al final arribarem al camí del barranc i com que ja era una mica tard retallarem la volta que teníem pensada fins a cuber i decidirem tirar-nos per avall. Allà els del raiguer  tombarem cap a Cuber per poder baixar per Aumedrà ja que aixi els hi queia mes aprop. La resta anàrem baixant corba darrera corba, intentant enllaçar al major numer possible, com deia en Pere, una si, dues justet, tres...
Ens aturarem a mitja baixada a la font i ja tot d’una atacada acabarem la davallada ben capoladets. Ho hem de reconèixer, el camí es espectacular  i únic, no obstant no es el camí mes mountain biker que tinguem, però una vegada o dues a l’any,  està be fer-ho, per això es una pena que ens ho prohibeixin i mes sense mes motiu que per l’enfado d’algun propietari que es degué trobar també amb qualque cap de fava d’aquests que es pensen que quan ells davallen tenen preferència ja que van a tota.  Segurament ens ho hem guanyat, així que: Adéu Barranc.¡¡
Arribem a Sóller i ens tornem aturar al forn a prendre qualque cosa, mentre en Torner va a tornar les claus. Moltes gracies Toni per les gestions, ara que hi penso et tindríem com a mínim  d’haver convidat al berenar, queda pendent...
Reiniciem la marxa i enfilem de nou cap el coll de Sóller, segons el planing teníem que refer el camí d’anada, però en arribar al desviament del camí de Ciutat, era tard i en Joan no estava per floritures, aixi que tira recta, tot i això en bigel i en torner, varen optar per girar, així el grup es disgregà, i cada un pujà com pogué i per on volgué.
Al coll ens reagruparem i ja tots junts, via directa i per asfalt enfilarem cap a Palma. Tot i que era tard, les ganes de allargar una mica mes el millor moment de la setmana ens feren aturar al San Vicente a prendre una canyeta.
Molt bona volta en la que com ja hem dit, el que tenia que ser un dia de dol el transformarem amb un dia de festa i d’agraïment als propietaris que ens deixaren passar per les seves finques i al fet de reincorporar al nostra Joan, alma mater del grup. JOIA EN EL MON, JOAN HA TORNAT.
78 km i 1900 mt de desnivell.

viernes, 5 de junio de 2015

RUTA DE L’ORDI O PRE 2012. FINS SAN SALVADOR sbt30maig

S’acosta la data de l’event sectari d’enguany i toca posar-se a fer els deures. Aquest cop, la idea ha sortit no sabem bé si dels cosmètics que empra en Miki o per fer competència a la 312 de carretera. La cosa és que, tot i les crítiques dels detractors o dels que d’entrada ja es “rajen”, n’hi ha que ens anam mentalitzant i ens ho agafam amb il·lusió, i malgrat ens donin la pallissa, procuram fer un poc de preparació també entre setmana, sense amagar res, i ho feim disfrutant de la companyia i del paisatge, si, del paisatge!, i amb la sort de comptar amb l’assesorament del MTW (Miki Trainning Word).
La proposta del dia, idò, era arribar fins Sant Salvador i tenir una presa de contacte amb el traçat, la distància i les hores de bicicleta. Per tant, set i mitja on de costum, Pere, Biel, Mapes, JonAnder, Miki, Andreu, Antón. A Casablanca m’hi afegiré jo i a peu de Xorrigo en Tià. Moltes baixes també: en Jeroniet estudiant ( aquest rus el matarà ); en Raúl, Vicens i Micot de carreres; en Rol i Fran fent d’enduretas; en Salvador desaparegut; en Tibu tenia hamaca; i en Sergi de festa tecno.
Parteix el grup cap a “aceitunas perez”  amb el  típic recorregut suburbial fins el km zero de la carretera de Sineu i per aquesta fins Son Ferriol per enllaçar amb la carretera de Manacor pel camí de Son Coll Vell. Vuit i quart a Casablanca on s’afegeix un empanat servidor i en yerar . Poc després ho farà en Tià a Xorrigo.
Ens mesclam un moment amb un veterà grup de carreteros. Creuament cordial – si que vais ràpido…¿y estas biciclestas qué llevan frenos de disco y “esas cosas” no? Elegantment ens endinsam dins la garriga xorriguera i sortim a Son Gual per seguir perl camí vell d’Algaida i, sense arribar hi, per dins Marina anirem a trobar els camins de Castellitx, per on pareix que no ens hi volen. Superam l’obstacle de torn i ja per dins Castellitx de la Pau arribam a l’ermita. Foto de situació, passam per Son Coll i després voltam cap a Pola per anar a trobar el camí vell de Porreres, on hi arribarem amb l’horari adelantat gràcies al vent de popa que ens ha empès.
Berenam al bar del poliesportiu on perdem tot el temps que hem guanyat ja que la sang dels cambrers encara no s’havia despert. Pa amb oli tarifa plana i escampada de n’Andreu, que és de melisucre, en Gerard, que és molt bon pare, i en Tià, que s’en va ben content després d’haver-se empassat mig litret de cervessa.
Liam un poc de caos per dins els carrers del poble, quan apareix en Frenando que s’havia apropat amb el dron fins Llucmajor per fer un bocinet amb nosaltres. Així, quatre rates que quedam, concretament vuit, amb ritme i cadència ens plantam als peus del Puig de  Sant Salvador, on hi anam pujant per les dreceres. Hi ha que dir que després de tant de rodar el fet de posar plat petit suposa una plaentera sensació. Feim cim, qualquns fent un poquet de trampa –eh Antón? ,
Foto de rigor cortesia d’una veterana ciclista extrangera, repostatge de líquid, i començam a devallar amb el dubte de per on ja que en Mapes ens ha fuit sense dir res. Ens trobam a mitja baixada, per poc després tornar-lo a perdre. Intuïm el camí seguit pels capdevanters i enfilam cap el cementeri, però just abans d’arribar-hi en Jon, que duia el track, ens desvia a la dreta tot i veient que els altres que havien seguit recta – que es por ahí ostia, que lo dice el gps! Ens enfilam fins El Calvari mentrestant en Mapes, Pere i Antón ens esperen al cementiri.
Parlam amb ells i quedam a la plaça de ses palmeres on també hi haurà en Fernando. Nosaltres baixam  per les fastigoses escales. Prenim uns refrescs al súper, cervessa pels de Bilbao, i renyada de torn:  Mapes - ¿por dónde habéis bajado?, Jon – por los toboganes de la derecha,  Mapes – nnnnnnoooooooeeee! Era por la derecha! ( rialles de fons).  Partim cap a Campos pels camins que alternen per un costat i l’altre de la carretera principal,  sota l’observació de les rodes de palla que decoren els camps i embriagats pel flarie de l’ordi recent recollit (això dedicat al Gerard).
Per la ronda del poble entram i sortim i agafam de nou una carreterona alternativa a la carretera oficial en direcció a Llucmajor i a un moment donat, al camí de Ses Peles, ens trobam amb una barrera que hem de botar per travessar per la vorera d’un camp de blat i arribar a un altre camí asfaltat. Continuam direcció Llucmajor fins que ens hem de desviar a l’esquerra i ja per pista arribar a la carretera que va a Porreres. En aquest punt el grup es desfà un poc ja que es comencen el notar les hores i la calor. 
A Llucmajor tornam a refrescar-nos i menjar un poc, i prenem cap a la carretera d’Algaida on voltarem a l’esquerra per la pista que ens durá cap a Punxuat. En aquest punt perdem el contacte amb n’Antón i en Mapes fins que en Pere telefona i sabem que hi ha un problema amb el fren de l’Specialzed, com no, i es que aqueixa bicicleta necessita més atenció mecànica que el McLaren de n’Alonso. L’hi haurien d’inventar un carregador de pastilles de fren a l’estil dels caramels pez. En aquest moment també aprofita per deixar-nos en Jon que tenia pressa i a més volia veure el Giro. Hi ha que dir que aquest dissabte se l’ha vist flaquejar un poc, no poguent seguir el ritme del fortísssim Miki i el seu gregari Biel. 
Arribam a Son Mandívia, després Son Binissalom i a Sant Jordi ens plantejam si tornar per la pestosa carretera de Manacor o per S’Arangada i S’Orinal. Aplicam el reglament i cap allà s’ha dit, S’Aranjassa, Es Pil·lari, parquecitos de S’Arenal i Can Pastilla. Aquí comença el pitjor de la ruta, la petada retxa vermella desde Cala Estància, Carnatge, Ciutat Jardí, fins Palma. 
Un caos de gent per tot, inclós grups d’alemanyes madures d’u vuitanta en bicicleta venint de front intimidant el pobre Pere. Al Portixol ens despedim d’en Mapes a la vegada que feim balanç i donam l’aprovació a la viabilitat de la 212, ja que n’hem fet tres quarts amb nou hores, i “només” n’hem d’afegir sis més, deia qualqú…Llavors cadasqú cap a ca seva ja amb un fil de força, menys n’Antón que els darrers quaranta quilómetres ha disfrutat especialment.
Total 145 km i més de 1300 de desnivell. Força 212!