TONI, PER MOLTS D'ANYS. 28 NOV

A un racó de la muntanya, hi ha una roca envoltada de mates pins i alzines des de on es contempla la mar.

Allà arran del darrer itinerari que obrirem quan en Toni estava entre nosaltres, una plaqueta discreta i amagada ens recorda aquest gran amic.

Avui ja fa 2 anys que ens deixà aquest gran company.

Avui ens hem reunit per recordar-lo.

Toni per molts d’anys.

Dissabte 17 d'octubre. Llorito

En Miqui volia rodar i anar a Lloret. Aquesta va ser la premisa per la ruta del dissabte davant la falta de propostes i amb un director insular atabalat per la feina. No obstant tot, igual que el bon cuiner et fa un bon plat amb pocs ingredients, el nostre director improvisa una sortida que cumpleix les expectatives: un bon grapat de quilòmetres i un toc diferent, tot i anar per terreny conegut.

Piloteig a part, el tema d'actualitat del dissabte ha estat l'anunci definitiu de la celebració del cinquantenari gerardià (tot i que ell insisteixi en carregar el protagonisme damunt el caòtic tauró). Tot començà ara fa set mesos quan s'anuncià per tot l'alt la magnànima festa. Aleshores i a correcuita, movilitzàrem na Bet i sa mare per obsequiar els protagonistes. Des de llavors, l'assumpte ha estat submergit dins la incertidum, començant pel Tibu que de l'eufòria màxima va passar a desaparéixer del mapa, a més de passar la patata calenta a n'en Gerard, que no li ha quedat més remei que tirar del carro (i de la cartera) tot sol, i haver d'aguantar-nos les indirectes directes: tranquil Gerard, la secta estreny però no ofega. Bé, amb això i amb el dinarot que ens fotrem el dissabte entre pit i esquena, donam l'episodi per tancat.

Així idò, ens trobam el dissabte a les vuit on sempre ( a un cantó pudent segons el "simpàtic" ): Andreu, Mapes, Biel, Fran, Raúl, Pere, VP, Miqui, Torné, i més tard s'afegirà en Tià. Partim cap a Son Macià per agafar després el camí de Muntanya, s'Aljub Antic, Can Barrera, Sa Cabaneta. Aquí voltam a l'esquerra cap a Ses Clotes i es Puig Blanc per arribar a Pòrtol i anar cap el Jardí d'en Ferrer. En sortir a la carretera ens espera en Tià, i d'aquí enfilam direcció Santa Eugènia i voltar pel camí de ses coves. Per aquí ens atura una alemany normalitzat que ens adverteix, - paszau en zilenzi que hi ha un eixjam de beggies. ¿¡¡¡? Deixam el flipat personatge i seguim el camí que trasncorre entre el puig de Santa Eugènia i el de Son Seguí fins el divertit caminoi que ens du al xal·let per després baixar cap a ses Olleries. 

Després agafam carrer de ses Monges, camí vell de Sencelles, passam per Morelló Nou, Cas Canar, carretera fins Ruberts. Després, i tot i que no hem  presentat instància per triplicat a l'ajuntament, ens ficam dins la comuna de Llorito, mentre de reüll veim aparéixer el ciclista que no entrena amb la bici rutera. Breu passada per dins la comuna i arribam al poble. Avui ens aventuram a un lloc on publiciten un berenar per a ciclistes per cinc euros. Pinta massa fi per nosaltres, sobre tot quan provam la recomanació del xef (això ja no sona bé) i el seu bocata estrella amb pan de cristal (el que li agrada al Monyé), ideal pels menja-miques però nefast per a gorans com nosaltres. 

Reiniciam la marxa, prèvia consulta de l'alta tecnologia cartogràfica, per camins cap a Costitx: camí de son Gelabert, carretra de Sineu (Ma3011 per Raúl), esquerra-dreta, camí des Rafalet i deprés d'una successió de camins, pistes i trams de roca típics de la zona costitxera (recordau els pros la carrera d'xc), arribam a l'animat poble. Des d'aquí, carretera cap a Llubí on voltarem a l'esquerra just abans de la d'Inca-Sineu i farem camí fins a Jornets, i seguirem, fent un bocí per dins el torrent Vinagrella. Després pista i camí i torrent pel municipi senceller fins el pla de  Biniali, on evitam passar per Can Pere-Biel perquè no el controlin. 

Travessam la carretera Biniali-Binissalem i començam el recorregut demencial per les vinyes de Santa María fins el camí vell de Muro o de Marineta per segons qui. En Pere i en Tià ens deixen, també n'Andreu que ja en té prou. La resta, i mitjançant un demarratge epilèctic d'en Mapes, feim la clàssica tornada per Sa Bomba, Caülls, Son Macià. En Vicenç tira cap a casa mentre els quatre de sempre anam a fer unes infussions de civada a Son Oliva.
Total, 96 km i 704 de desnivell. Objectiu cumplit.

Ver todas

Consigue el tuyo

Dissabte 10 d'octubre. De Galilea a Planícia.

 
Divendres, nou d'octubre, sis i mitja de l'horabaixa, fa irrupció al xat, com cada setmana, l'esperat i temut comunicat oficial del cabdell Mapes, amb l'idioma del règim, que és el que empra quan es posa seriós. Tothom fa silenci. A ningú se li passa pel cap piular en aquest delicat moment, si de cas, quan acabi, com a molt li farem sa pilota: alçarem el polze o direm "bona ruta", això els més atrevits, els altres callarem, hem de procurar no ser postissos, tampoc li agrada. Així, el dictador de veu atrompetada, ens diu que a les vuit partirem cap a Galilea, que a les deu berenarem, i que ¡ojo! (no ull, ojo!), a cert punt voltarem cap a no sé on. Poc després, tothom es relatxa ( ja ha passat tot ) i seguim amb les nostres tonteries al whattsapp.

Dissabte, vuit del matí, Biel, Mapes, Vicenç (avui Vicente Aranda), Rol, Miqui, Gerard, Micot, que avui ens dóna la bona notícia de que la família sectària augmentarà amb una nineta, enhorabona! Pere, Torné, i , en aparició sorpresa, Salvador, en Salvi, en Iutah, o tu primo, com li solem dir, que després d'una bona temporada desaparegut torna al corral.

Partim idò cap a Son Espases, on no pujarem el puig, de fet el pujàrem un pic o dos, però això ha quedat en anècdota. O sigui, que hi passam per la tangent i cap el Secar  on agafarem el camí de la síquia de Can Gazà, carretera de Puigpunyent, desvio coll des Tords, i com que no hi ha moros a la costa, ens ficam dins l'enllaç a la dreta, que tant agrada,  per dins Son Morei, i després de creuar la carretera, fer el de l'esquerra a peus de la serra d'en Merill i sortir a Valldurgent.

Tiram cap el Burotell per pujar cap a Galilea. Aquest fantàstic camí ha tingut millors moments, i ara, amb caràcter d'urgència, necessita mà de mestre perquè el poguem seguir disfrutant, o sigui que preniu nota. Així i tot ens agrada l'exigència física que ens suposa. Passam la barrera blindada i entram dins el pla de son Cortei. Pel camí descarnat i en ziga zaga arribam a la carretera de Galilea i per aquesta hi arribam. Allà ens espera en Jeroni, que hi ha anat amb la rutera fent rehabilitació. Hi ha que veure el que li agraden els quiròfans a n'aquest al·lot, fins i tot es pot dir que les operacions li cauen de maravella. Bon berenar al bar de l'esglèsia, un tant just de material segons qualqú. Avui, a la fi, hem disfrutat d'uns cafès ben encomenats, cagondena! Minuta a càrrec d'en Miqui (molts d'anys!) demostrant que és tot un home de paraula. No es pot dir el mateix de tothom. 

 
Ens acomiadam d'en Jetronic i acabam de fer cim per després davallar cap a la urbanització de Son Net per sa Font de na Marquesa, que avui pareix Es Born de sa gent que ens hi trobam. Sense cap incident, sortim a la carretera i anam cap a l'enllaç Marga Fullana (no sé molt bé si es mereix que dugui el seu nom ja que no va aparéixer a la quedada que férem aquell any amb els seus paissans). Per allà ens creuarem amb els Tortugues i també intercanviarem una cordial salutació amb un caçador. Arribam al camí de muntanya i enfilam cap el Coll d'Estallencs, uns per la pista, altres per la trialera. Entre jamecs d'en Gerard, home monògam i ara també monòplat, arribam al portell del coll on ens reagrupam. Bé, això és un dir ja que més bé, aquí, el grup es dividirà. Estam esperant en Salvador, que, tot i que a Galilea ja anava grogui, caperrut com ell tot sol, ha seguit la marxa. Com que fa fred, i tenim el director que ens espera més avall per fer unes tomes, uns reprenem la marxa i altres segueixen esperant. Sabem que ens hem de desviar a l'esquerra cap l'Aljub dels Cristians i anem esperant, però donat que el temps passa, i amb l'incertidum per no poder comunicar amb els altres, decidim anar a les cases de Planícia on és segur que ens trobarem. Amg el grup dividit i sense notícies d'ells, ens començam a preocupar. En Rol parteix ja que se li fa tard. Després d'un bon rato, a la fi apareix en Salvador, però encara ens falten tres unitats. Un grapat de minuts més tard arriben. Resulta que després de mitja hora esperant el vagó de coa, al cap de cinq minuts l'han tornat a perdre. Conclusió: quaranta minuts d'espera, el grup dividit i no hem completat la volta per l'aljub. Això no hauria de tornar a passar. Una cosa és que hi hagi un incident i una altra pretendre que continuament t'hagin d'esperar per no estar en forma. Tots ens hem d'espabilar per estar a l'alçada del grup, si no estam ben arreglats. 

Un cop arreplegats, reiniciam la tornada pel camí Bord, on en Salvador topa amb la realitat i ens diu que no l'esperem més. Seguim, doncs, i agafam l'enllaç per la pedrera cap el camí des Correu, un camí ben guapo aquest. Després del dur tram empedrat arribam a Sa Granja on ens acomiadam del trio des Raiguer, i els que quedam seguim la ruta per Sa Granja, font de sa Turbina, son Tries, Son Malferit. 

Deixam en Vicenç a ca seva, i la resta seguim destinació Ferreret, on després d`'assaborir unes sandis el premiam amb el primer lloc del rànking dels barets de fi de ruta. Aquí coincidim per segona vegada amb una representació dels Tortugues, molt simpàtics ells. També comporvam que bevent ens treuen bastant aventatge.

Bona volta idò, autèntic mtb, on ens hem trobat amb un estat dels camins inmillorable. Total una seixantena de quilómetres i uns mil dos-cents de desnivell.
 Per cert, tenim video, per gentileza de VP

https://onedrive.live.com/?id=10BDFB0B8F7BC04E%21170&cid=10BDFB0B8F7BC04E&group=0&parId=root&authkey=%21ABncqouV3DdlZ6Q&o=OneUp 

Ver todas

Consigue el tuyo

DISSABTE 3 D'OCTUBRE. UN PASSEIG PER ALCÚDIA

I així va ser, perquè trenta kilometrets de volta, per nosaltres, la secta, ni ens despentinam. Peró clar, quan s'ajunten  certs ingredients com ara: anar en cotxe fins allá, descarrega, arrenca a la mallorquina (perquè fins que arribam a "i els padrins, bé?" passen vint minuts), un grup nombrós (comença el curs i es reincorpora tothom), i una primera part del recorregut molt técnica per un terreny de pedra esmolada, ens plantam al berenar passades les dotze, o sigui que una hora després reprenem la marxa. I arribat aquest punt, fan aparició les també esmolades estidores, així que se retalla la part que havia d'anar per Muro i S'Albufera. Però bé, no tenim perquè empenedir-nos de res, aquesta temporada s'han fet els deures (bé, qualquns no, eh! Andreuet?) i un dia és un dia.

Per tant, a les vuit i mitja tocades, a Alcúdia, en Biel, Mapes, Fran, Andreu, Pere, Gerard, Antón, Raúl, Tià (el nou Tià), Rol, Torner, i al berenar en Nando. Partim tots els que som per la carretera de Pollença, i quan hem fet un parell de cents de metres, a Sa Marina, voltam cap a la mar per anar llegint la costa, primer per damunt les algues i després per damunt les roques, fins Es Barcarès. Seguim aferrats a la costa, passam per la Punta dels Ollers, i després la Des Sebel·lí.

 Esquivam el club nàutic i anam fins Punta Emperador per després, ja per dins la urbanització de Marina Manresa anam direcció al Mal Pas, i després enfilar recte cap a Can Caponet. Un cop allà, voltam a l'esquerra i feim els camins que van per darrera Bonaire. Feim cim just darrera el xal·let del narcotraficant per començar a baixar la trialera. Els capdevanters, com sempre, fent es sord a les indicacions, ens equivocam i tiram a la dreta quan ho hem de fer a l'esquerra, ja que per l'altre costat hi hem de passar poc després. Sortim pel botador dins la urbanització Bonaire i anam cap el pont del torrent de Fontanelles. Sortim a la carretera de la Victòria i pujam fins l'Ermita, passant per dins el decrèpit campament, i mentre escoltam (a la força, és clar) les sintonies creuades de radio Fran i radio Gerard.

 Baixam la trialera, i un cop tocam el torrent, just on n'Antón li fa una clenxa a n'en Gerard, agafem trialera de pujada cap a l'esquerra en direcció Fontanelles. Feim com podem la difícil pujada a vorera del torrent del mateix nom fins el collet. 

 

Aquí agafam la trialera de baixada fins el camí del Coll Baix, i des d'aquí enfilarem cap a la mar fins Sa Bassa Blanca. En aquest punt ens adonem de que no duim n'Andreu, i posam en marxa el protocol de rescat. Un cop orientat, farà aparició i podem continuar, ara ja a ran de la mar, que està que enlluerna, i assejats pel costat dret per la rejilla del camp de golf. Paisatge espléndit els que ens trobam per aquí, inclòs ens obliga a voltar el coll un parell de vegades. Arribam a sa cala des Faralló i ens topam amb un grup excursionista senior, com es diu ara als vells, on quedam reclosos una estona mentre en Mapes per una banda, i en Pere i Gerard per l'altre tenen un moment de cordialitat amb uns coneguts.

  A la fi reprenem el camí, passam la punta de Sa Vinya i la platja d'Aucanada, on poc després ens ficarem cap a la urbanització ( ja en van quatre o cinq ) i per darrera la abandonada central térmica, enfilam carretera cap el port i així arribar al punt del berenar al bar de la rotonda del cavall. Allà ens està esperant en Fernando. Fa tant de temps que espera que el pa amb oli li ha quedat fred. No obstant, no ha perdut la calma, la mateixa amb la que s'està prenent la tornada al grup. Pa amb oli xarec i car, cafè (com anyoram en Jeroni!), i estidores en mà feim desaparéixer el recorregut per Muro i s'Albufera de la ruta.

 És massa tard, en Tià parteix, i la resta començam la tornada al punt de partida en direcció al parc aquàtic, Llac Menor, Llac Gran, cova de Sant Martí. Travessam la carretera i fent un volt pels camins de sa comuna de Sant Martí anam a sortir a la carretera Palma Alcúdia. Per no anar pel trànsit ens ficam per can Breget per arribar tranquil·lament als cotxes. 

Es podria dir que aquest dissabte ni ens hem despentinat, però bé, hem fet el que ens agarada, trobar-mos i fer un poc d'mtb. Per si de cas, ho acabam d'arreglar amb unes cerveses.

Ver todas

Consigue el tuyo