Divendres, nou d'octubre, sis i mitja de l'horabaixa, fa irrupció al xat, com cada setmana, l'esperat i temut comunicat oficial del cabdell Mapes, amb l'idioma del règim, que és el que empra quan es posa seriós. Tothom fa silenci. A ningú se li passa pel cap piular en aquest delicat moment, si de cas, quan acabi, com a molt li farem sa pilota: alçarem el polze o direm "bona ruta", això els més atrevits, els altres callarem, hem de procurar no ser postissos, tampoc li agrada. Així, el dictador de veu atrompetada, ens diu que a les vuit partirem cap a Galilea, que a les deu berenarem, i que ¡ojo! (no ull, ojo!), a cert punt voltarem cap a no sé on. Poc després, tothom es relatxa ( ja ha passat tot ) i seguim amb les nostres tonteries al whattsapp.
Dissabte, vuit del matí, Biel, Mapes, Vicenç (avui Vicente Aranda), Rol, Miqui, Gerard, Micot, que avui ens dóna la bona notícia de que la família sectària augmentarà amb una nineta, enhorabona! Pere, Torné, i , en aparició sorpresa, Salvador, en Salvi, en Iutah, o tu primo, com li solem dir, que després d'una bona temporada desaparegut torna al corral.
Partim idò cap a Son Espases, on no pujarem el puig, de fet el pujàrem un pic o dos, però això ha quedat en anècdota. O sigui, que hi passam per la tangent i cap el Secar on agafarem el camí de la síquia de Can Gazà, carretera de Puigpunyent, desvio coll des Tords, i com que no hi ha moros a la costa, ens ficam dins l'enllaç a la dreta, que tant agrada, per dins Son Morei, i després de creuar la carretera, fer el de l'esquerra a peus de la serra d'en Merill i sortir a Valldurgent.
Tiram cap el Burotell per pujar cap a Galilea. Aquest fantàstic camí ha tingut millors moments, i ara, amb caràcter d'urgència, necessita mà de mestre perquè el poguem seguir disfrutant, o sigui que preniu nota. Així i tot ens agrada l'exigència física que ens suposa. Passam la barrera blindada i entram dins el pla de son Cortei. Pel camí descarnat i en ziga zaga arribam a la carretera de Galilea i per aquesta hi arribam. Allà ens espera en Jeroni, que hi ha anat amb la rutera fent rehabilitació. Hi ha que veure el que li agraden els quiròfans a n'aquest al·lot, fins i tot es pot dir que les operacions li cauen de maravella. Bon berenar al bar de l'esglèsia, un tant just de material segons qualqú. Avui, a la fi, hem disfrutat d'uns cafès ben encomenats, cagondena! Minuta a càrrec d'en Miqui (molts d'anys!) demostrant que és tot un home de paraula. No es pot dir el mateix de tothom.
Ens acomiadam d'en Jetronic i acabam de fer cim per després davallar cap a la urbanització de Son Net per sa Font de na Marquesa, que avui pareix Es Born de sa gent que ens hi trobam. Sense cap incident, sortim a la carretera i anam cap a l'enllaç Marga Fullana (no sé molt bé si es mereix que dugui el seu nom ja que no va aparéixer a la quedada que férem aquell any amb els seus paissans). Per allà ens creuarem amb els Tortugues i també intercanviarem una cordial salutació amb un caçador. Arribam al camí de muntanya i enfilam cap el Coll d'Estallencs, uns per la pista, altres per la trialera. Entre jamecs d'en Gerard, home monògam i ara també monòplat, arribam al portell del coll on ens reagrupam. Bé, això és un dir ja que més bé, aquí, el grup es dividirà. Estam esperant en Salvador, que, tot i que a Galilea ja anava grogui, caperrut com ell tot sol, ha seguit la marxa. Com que fa fred, i tenim el director que ens espera més avall per fer unes tomes, uns reprenem la marxa i altres segueixen esperant. Sabem que ens hem de desviar a l'esquerra cap l'Aljub dels Cristians i anem esperant, però donat que el temps passa, i amb l'incertidum per no poder comunicar amb els altres, decidim anar a les cases de Planícia on és segur que ens trobarem. Amg el grup dividit i sense notícies d'ells, ens començam a preocupar. En Rol parteix ja que se li fa tard. Després d'un bon rato, a la fi apareix en Salvador, però encara ens falten tres unitats. Un grapat de minuts més tard arriben. Resulta que després de mitja hora esperant el vagó de coa, al cap de cinq minuts l'han tornat a perdre. Conclusió: quaranta minuts d'espera, el grup dividit i no hem completat la volta per l'aljub. Això no hauria de tornar a passar. Una cosa és que hi hagi un incident i una altra pretendre que continuament t'hagin d'esperar per no estar en forma. Tots ens hem d'espabilar per estar a l'alçada del grup, si no estam ben arreglats.
Un cop arreplegats, reiniciam la tornada pel camí Bord, on en Salvador topa amb la realitat i ens diu que no l'esperem més. Seguim, doncs, i agafam l'enllaç per la pedrera cap el camí des Correu, un camí ben guapo aquest. Després del dur tram empedrat arribam a Sa Granja on ens acomiadam del trio des Raiguer, i els que quedam seguim la ruta per Sa Granja, font de sa Turbina, son Tries, Son Malferit.
Deixam en Vicenç a ca seva, i la resta seguim destinació Ferreret, on després d`'assaborir unes sandis el premiam amb el primer lloc del rànking dels barets de fi de ruta. Aquí coincidim per segona vegada amb una representació dels Tortugues, molt simpàtics ells. També comporvam que bevent ens treuen bastant aventatge.
Tiram cap el Burotell per pujar cap a Galilea. Aquest fantàstic camí ha tingut millors moments, i ara, amb caràcter d'urgència, necessita mà de mestre perquè el poguem seguir disfrutant, o sigui que preniu nota. Així i tot ens agrada l'exigència física que ens suposa. Passam la barrera blindada i entram dins el pla de son Cortei. Pel camí descarnat i en ziga zaga arribam a la carretera de Galilea i per aquesta hi arribam. Allà ens espera en Jeroni, que hi ha anat amb la rutera fent rehabilitació. Hi ha que veure el que li agraden els quiròfans a n'aquest al·lot, fins i tot es pot dir que les operacions li cauen de maravella. Bon berenar al bar de l'esglèsia, un tant just de material segons qualqú. Avui, a la fi, hem disfrutat d'uns cafès ben encomenats, cagondena! Minuta a càrrec d'en Miqui (molts d'anys!) demostrant que és tot un home de paraula. No es pot dir el mateix de tothom.
Ens acomiadam d'en Jetronic i acabam de fer cim per després davallar cap a la urbanització de Son Net per sa Font de na Marquesa, que avui pareix Es Born de sa gent que ens hi trobam. Sense cap incident, sortim a la carretera i anam cap a l'enllaç Marga Fullana (no sé molt bé si es mereix que dugui el seu nom ja que no va aparéixer a la quedada que férem aquell any amb els seus paissans). Per allà ens creuarem amb els Tortugues i també intercanviarem una cordial salutació amb un caçador. Arribam al camí de muntanya i enfilam cap el Coll d'Estallencs, uns per la pista, altres per la trialera. Entre jamecs d'en Gerard, home monògam i ara també monòplat, arribam al portell del coll on ens reagrupam. Bé, això és un dir ja que més bé, aquí, el grup es dividirà. Estam esperant en Salvador, que, tot i que a Galilea ja anava grogui, caperrut com ell tot sol, ha seguit la marxa. Com que fa fred, i tenim el director que ens espera més avall per fer unes tomes, uns reprenem la marxa i altres segueixen esperant. Sabem que ens hem de desviar a l'esquerra cap l'Aljub dels Cristians i anem esperant, però donat que el temps passa, i amb l'incertidum per no poder comunicar amb els altres, decidim anar a les cases de Planícia on és segur que ens trobarem. Amg el grup dividit i sense notícies d'ells, ens començam a preocupar. En Rol parteix ja que se li fa tard. Després d'un bon rato, a la fi apareix en Salvador, però encara ens falten tres unitats. Un grapat de minuts més tard arriben. Resulta que després de mitja hora esperant el vagó de coa, al cap de cinq minuts l'han tornat a perdre. Conclusió: quaranta minuts d'espera, el grup dividit i no hem completat la volta per l'aljub. Això no hauria de tornar a passar. Una cosa és que hi hagi un incident i una altra pretendre que continuament t'hagin d'esperar per no estar en forma. Tots ens hem d'espabilar per estar a l'alçada del grup, si no estam ben arreglats.
Un cop arreplegats, reiniciam la tornada pel camí Bord, on en Salvador topa amb la realitat i ens diu que no l'esperem més. Seguim, doncs, i agafam l'enllaç per la pedrera cap el camí des Correu, un camí ben guapo aquest. Després del dur tram empedrat arribam a Sa Granja on ens acomiadam del trio des Raiguer, i els que quedam seguim la ruta per Sa Granja, font de sa Turbina, son Tries, Son Malferit.
Deixam en Vicenç a ca seva, i la resta seguim destinació Ferreret, on després d`'assaborir unes sandis el premiam amb el primer lloc del rànking dels barets de fi de ruta. Aquí coincidim per segona vegada amb una representació dels Tortugues, molt simpàtics ells. També comporvam que bevent ens treuen bastant aventatge.
Bona volta idò, autèntic mtb, on ens hem trobat amb un estat dels camins inmillorable. Total una seixantena de quilómetres i uns mil dos-cents de desnivell.
Per cert, tenim video, per gentileza de VP
https://onedrive.live.com/?id=10BDFB0B8F7BC04E%21170&cid=10BDFB0B8F7BC04E&group=0&parId=root&authkey=%21ABncqouV3DdlZ6Q&o=OneUp
Per cert, tenim video, per gentileza de VP
https://onedrive.live.com/?id=10BDFB0B8F7BC04E%21170&cid=10BDFB0B8F7BC04E&group=0&parId=root&authkey=%21ABncqouV3DdlZ6Q&o=OneUp
No hay comentarios:
Publicar un comentario