Desprès d’una intensa setmana jugant a la bossa per
comprar els bitllets d’iscomar, a la fi arribà el moment de partida. I es
que això de comprar bitllets per
internet en aquesta companyia es una autentica loteria, els que primer comprarem
ho férem a 17,10 €, un magnífic preu i
que fou el que ens deïcidi a fer la sortida del dissabte per terres
menorquines. Aviat, i suposo que motivat per tots els que brufaven per la web mirant preus però sense comprar, el preu puja a 25 €. El dijous horabaixa
en Yerar i en Sergí ja compraven a 31 i el divendres dematí els preu estava en
50€. Això fe que els que encara no havien comprat decidiren que no vendrien.
Com que ja el mal estava fet, seguirem brufant per la pagina i això de la una el
preu tornava a ser de 25 €, així comprarem el d’en Pere, el d’en Micot i el
d’en Raul per duplicat .
Autèntic caos secta style...
7:00 port d’Alcudia :Pilar, Tibu,Torner, Jetroni, Pere,
Micot, Raul, Anchon, Yerar, Sergi, Miky, Salvador, Andreu i Mapes pugem al
barco tots contents i agafem una bona taula per començar la xerrameca i posar
verd als que no hi son. S’havia avisat de que tot i que no feia vent hi havia
una mica de mar gruixada, així que els mes previsors ens prenguérem una
biodramina. Aquest narrador així ho va fer i quan el vaixell comença a
engronsar-se, plàcidament em vaig retirar a jeure una mica, escoltant alguns comentaris sobre el poc que
havia aguantat.
Així entre engronsada i
engronsada vaig caure amb un dolç somni. En un moment donat me vaig despertar
i quan vaig aixecar el cap, tot el panorama havia canviat. La gent estava
tirada per terra, la tripulació no donava abast per donar i recollir bosetes.
Per el que em comentaren n’Anton n’ompli 5, na pilar pareixia que també volia
guanyar el concurs de bocetes, en
Salvador s’instal·là vora els banys, en micot escampava amb el vent per tota la
coberta el que treia, en pere estava blanc com la cera, etc, etc. L’únic que
pareixia que guardava la compostura era l’esquàlid del grup,en tibu, que es
dedicava a treure fotos dels depauperats membres de l’expedició amb algunes
curiositats que desprès detectà el gran inquisidor, en joan, que via washap ens seguia. Esperem que a la propera volta extraordinària
ens acompanyí i ens vagi donant maceta .
Seguint les instruccions dades aquest narrador abans d’arribar
a Port anà a pixar i va berenar una mica, cosa que evidentment no feren els mes
afectats. A la fi una hora mes tard del
previst una tripulació totalment
destruïda desembarcà cap el destí incert de la conquesta dels puigets de
Menorca.
L’aire fresc de Ciutadella i la pau que es respira en
aquesta ciutat feu pujar una mica els ànims i a poc a poc anàrem recuperant la
força, tant, que quan enfilarem la
carretera de cala Morell, anàvem a un ritme amb el que pareixia que volíem recuperar
tot el temps perdut. En arribar al
desviament de cala Algaiarens tombem cap aquesta cala i així arribem a la
primera barrera del camí de cavalls. Com sempre el camí està magnífic i aquest
tram en concret es un dels mes divertits i rodadors de la volta. Na Pilar, que
rodava per allà per primera vegada, tot d’una en queda encisada dient que havia valgut la pena l’esforç d’anar
fins allà.
En arribar a les
cales del Pilar, amb el famós ritual d’obra -tanca barreres a on,tot i que
aquest narrador havia avisat reiteradament que en veure un rètol de Parking
teníem que girar, en miky continuà i se’l passà de llarg. La cosa no va tenir
majors conseqüències ja que estava molt a prop. Iniciarem la davallada per
aquest terreny de roca silícica que aferra magníficament i que ens recordà els
camins Pirenaics. En arribar al Parking tornarem a girar a l’esquerra per un nou
itinerari que cap dels membre presents coneixia.
La bona noticia era que estrenavem
uns nous caminois, la dolenta era que aquests acabaven a un Lloc ( son Abatzer ) que
no se perquè empren el camí per acaramullar la merda de les vaqueries.
Així en Arribar a les cases començà l’espectacle. Fa unes setmanes, aquest narrador quan preparava la volta amb en Fernando va
poder passar perfectament, però recordava que l’any passat quan hi va passar
amb en Fran les bicis s’enfonsaren fins l’eix del pedalier. Enguany podríem dir que estava en un terme entremig i si
anaves per la vorera podies salvar la situació amb bastant dignitat, cosa que
no li passa al pobre d’en Pere, que avui que estrenava sabates noves, les enfonsà dins el viscós material fins el turmell.
Passem per davant el pagès que s’esbutza de rialles i continuem la marxa cap el
primer objectiu del dia, el puig de santa Agueda. Iniciem la pujada contemplant
les magnifiques vistes de tota l’illa: a ponent Ciutadella, al llevant Mao.
Arribats a dalt ens fem les fotos de rigor vora les runes d’aquesta antiga
fortalesa musulmana darrer reducte de la seva dominació. Baixem per l’empedrat
roma, que demostra que allà ja hi va haver un castrum i enfilem cap a Ferreries,
lamentablement per la carretera general
ja que no ens atrevim a anar pel camí d’en Kane, que ara per ara, roman tancat a
Binimoti.
Els Menorquins feren mol bona feina amb el camí de cavalls però
encara els hi queden bastants assignatures pendents per resoldre. Estaria molt
be que qualque dia s’aprovi una Llei de Camins, que doni eines i recursos als
ajuntaments per poder resoldre els conflictes dels camins tallats.
Arribem a Ferreries mes prest del compte ja que hem
aplicat tisores i ens hem llevat 20 km de la volta per el barranc d’Algendar i
la pujada al puig de la Inclusa a on teníem que veure la abandonada base Americana. Passeig
per el centre del Poble i arribem al restaurant a on ja ens tenen la taula
parada per 14. Com sempre hi ha que
posar-los al ordre de que es seguin ja que si hem d’esperar que 14 individus es
facin netes les manes, ajustin les bicis etc, etc, començaríem a demanar al cap
de mitja hora bona. Desprès d’una bona espera ens arriben els plats i aparèixen les
cares llargues ja que “ no esta hecha la
miel para la boca del asno “. Es cert
que les racions eren molt escasses, una mica tipus “nouvelle cousine”, però
també hem de reconèixer que el menjà era boníssim i fet amb molta cura.
Possiblement la culpa fou de l’organitzador, que no pensa amb el tipus de
remat que duia i també del fet de que cap havia berenat desprès
de la magnifica travessia. Tot i això, els dos plats i les postres crec que en
altres condicions hagueren estat suficients per un dinar en el que desprès s’ha
de continuar rodant. Evidentment el que no
feia falta, era fer comentaris totalment fora de to al cambrers, que ens avergonyiren
a mes d’un.
Reiniciem la
marxa quasi a les quatre rodant per
asfalt fins es Mitjorn en un tram que un
es pensava que seria amb tendència a la baixada quan realment fou un puja i
baixa. A les 16:30 entravem al barranc
de Binigaus, tot i que el temps ja començava a anar en contra nostre ens
aturarem a visitar l’espectacular cova dels coloms que ens havia recomanat en
fran que la visità quan va fer el seu camí de cavalls en solitari.
Reiniciem la
marxa per un tirany fantàstic que anava baixant suaument de manera sinuosa. Al
final arribarem a la desembocadura del
barranc a on ja agafarem denou el camí de cavalls, ara pel costat sud de la
illa. De nou començaren els puja i baixa, obre tanca i frases com el “No pares,
no pares, que me dejas a medias”, mentre el temps anava passant inexorablement.
En arribar al barranc de cala Trebaluger aparegué un rètol que ens indicava que
cala Galdana estava a uns 5km.
Cinc kilòmetres poden parèixer poc, però el camí
es molt enrredos i ja eren les 17, 30 i
encara ens quedaven mes de 20km per arribar al Port abans de les 19,00. Aquí es
dispararen totes les alarmes d’aquest narrador. A la fi arribarem a cala Galdana a on ens
aturarem un moment per cercar la manera
mes rapida de sortir d’allà. A l’hora de triar el recorregut precisament havíem
escollit tornar per la banda sud ja que sabíem que a partir de cala Macarella podíem escapar
de manera ràpida per asfalt cap a Ciutadella. Hi havia que prendre decisions
rapides,aquest narrador sabia que des de
cala Galdana podíem anar cap el camí Reial però el punyetero GPS no hem
permetia veure quin era el camí correcte, gracies a Deu en Jeroni amb el seu
magnífic ”aparato” que sempre fa riure als que el veuen per primera vegada va
veure clarament que podíem agafar una pista que ens duia directes a Ciutadella,
dit i fet.
Desprès d’un error per mor de les preses enfilarem el camí correcte
i en un moment ja estàvem a la carreterona de cala Macarella. Eren les 18,30 quan vérem un nou rètol de Ciutadella a 12 km, semblava que estàvem
salvats.
Començarem a rodar falaguers i a bon ritme, aviat un grupet s’escapà i ja no el tornarem a veure fins el port.
Segons en Yerar s’adelantaren per si de
cas ens retrassavem , poder avisar als
del vaixell perquè ens esperessin... Al menys intentà cercar una justificació
cosa que ni tant sols va fer altre que el felicitava per haver agafat la bona
escapada...
Mentre, per darrera el grup gran també anava fent
kilòmetres, però a cada pujadeta na Pilar, que encara no està avesada a les
nostres rutes marathonianes, es quedava despenjada. Aquí va ser quan en Sergi
ens demostrà que es de molt bona pasta i que esta fortíssim i no necessita
fer-se el gallet com altres.
Així, aquest es posà al darrere la nostra al·lota
i la va anar espitjant a les pujades, amb tanta força, que aquesta passava d’anar a
darrera, a anar davant. El grup es
compactà al màxim possible envoltant a na Pilar perquè no perdés l’estela
aconseguint puntes segons el gps de fins a 52 km/h en un terreny en molt poca
pendent.
Realment aquest moments crítics son els que ens fan
sentir orgullosos de pertànyer al grup, que ens uneixen i fan que tinguem
aquest caràcter que alguns diuen “sectari”.
A la fi varem veure la silueta de Ciutadella i en poc temps ja estàvem
rodant per les rondes. A les 19:00 arribàvem al port i pocs minuts desprès
embarcàvem amb en Torner amb millor cara desprès de passar per l’estació
marítima per alleugerar pes..
La tornada, tot i que tots ens prenguérem les biodraminas
que ens quedaven, va ser bastant mes tranqui-la tot i que el vaixell de nou arribà
amb mes d’una hora de retard.
Molt bona volta, d’aquestes que imprimeixen caràcter al
grup i en la que de nou quedarem bocabadats de lo fantàstica que es Menorca. 75
km i 1100 mt de desnivell.