Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

martes, 30 de agosto de 2016

VOLTA RUTERA FINS CALA MILLOR. 20 agst

Ja fa uns mesos en Miky rebé l’encàrrec de revisar els tracks d’unes rutes cicloturístiques per Mallorca. Així, a poc a poc,  les va anar fent fins que ja nomes ni quedava una. Tot i això,  la que quedava era la mes llarga i  encara que  aquesta passava per Orient, era una ruta molt rodadora.  Així, pensà, (ingènuament), que si hi anava amb grup la cosa seria mes bona de dur i ens demana col·laboració.
Dit i fet, tot i que la ruta oficial començava a Cala Millor com que aquesta també passava per Santa Maria ens convocà allà a les 7:00 del mati. 
Ens Presentem els clàssics, Torner, bigel, pere, miky  i mapes mes el sempre benvingut bordils així com n’Anton que nomes ens pot acompanyar fins el berenar. En Joan i en Geri ens havien  dit que vendrien, el primer al dinar i el segon al berenar.  De les nombroses  absències  podem dir  que  entenem  la dels mesetaris, ja que aquests  tenen al·lèrgia a la carretera, de  la d’en raul  ens digueren que no podia venir,  ja que ara està en plena temporada de carreres  i tenia que anar amb els bons a entrenar, d’en jeroni, es diu que cada vegada està mes distant del grup i de la resta: pues  “no sabe, no contesta” .

Per fer- vos una idea del recorregut adjuntem transcripció de la fitxa tècnica :  

Inici / Final: S’illot, Poblat Talaiotic.
Distància: 167 km
Horari: 8h  ( 20 km /h )
Dificultat: Molt Alta
Desnivell aprox.: 1.800 m
Colls / Cims :  Coll d’ Honor  (560  mt) Coll d’Orient  (504 mt ) Coll de Tofla (290 mt )
Aquesta es la etapa mes llarga de totes les proposades i es pot qualificar de molt difícil a causa del seu llarg kilometratge.  Tot i que cala Millor està una mica  lluny de la Serra de Tramuntana, la ruta permet arribar-hi  fent un recorregut  que ens permet conèixer una de les  valls mes autentiques de la Serra, la vall d’Orient.
Iniciem la ruta a S’Illot vora el poblat talaiòtic, d’allà enfilem cap a Son Carrió en lleugera pendent ascendent, un cop passat aquest llogaret ens dirigim cap a Manacor per  algunes rampes  que aviat ens faran entrar en calor. Un cop arribats  a Manacor agafem la ronda sud. Desprès de passar per davall les vies del tren girem 180 graus per anar a cercar el camí  que ressegueix les vies ferroviàries  i arribar al polígon industrial d’aquesta població. D’allà   agafem  la via de servei de la carretera de Manacor en el tram mes monòton de la volta fins arribar a Villafranca. 
Un cop superat el poble amb les seves paradetes de fruita arran de carretera  entrem de ple dins el paisatge mes autèntic de pla  de Mallorca. Aquí les carreteres van pujant i baixant suaument enrrevoltant petits turons sembrats  de blat i altres cereals. Així arribem a Sant Joan i d’allà cap a Lloret.
Desprès de travessar el bosc comunal  d’aquesta darrera població entrem al municipi de Sencelles, passant pels llogarets de Jornets i cas Canar. De Sencelles anem direcció a Santa Eugènia per una  antiga carreterona que abandona els camps mes oberts i va bordejant el desnivell que delimita el corredor del Raiguer. Arribem a Santa Maria travessant els camps de vinyes d’aquesta zona. Ens acostem ja a la serra de Tramuntana, a on  hi entrem per Bunyola. Iniciem la pujada principal del dia que es el Coll d’Honor, de 5, 4 km amb un pendent del 5,9 %. Arribats a dalt  fem una petita baixada i entrem dins la Vall d’Orient, vall rodejada d’altes muntanyes que li donen una claror especial.
Arribem al llogaret d’Orient a on val la pena pujar fins l’església. D’allà continuem pujant una mica fis el coll d’Orient d’on iniciem una vertiginosa baixada de  5, 2 km amb un pendent de 5,1 %.  Abans d’arribar a Alaró, si no volem aturar-nos a aquest poble,  voltem a l’esquerra i ens dirigim cap a Lloseta pel collet de Tofla, que el baixarem durant 1, 5 km amb un pendent de  6,1 %.  Arribats al poble de Lloseta ens dirigim cap a Inca, uns dels nuclis mes importants de l’illa. Sortim d’aquesta població en direcció a Llubí per la carretera principal que la seguirem fins arribar a la rodona   del desviament capa Muro, a on girarem a la dreta pel camí vell  per així poder arribar a Llubí per una carretera secundaria. El proper objectiu es  Sineu, poble conegut entre d’altres pel seu famós mercat ramader que  es celebra cada dimecres des de l’edat mitjana.
De Sineu partim cap a Petra per una carretera que de nou va pujant i baixant pels sinuosos turons, alguns d’ells perforats per nombroses canteres. Un cop travessem el poble de Petra comencem a rodar  en lleugera pujada per un paisatge  sec  i àrid de marina que contrasta amb el que trobarem al nou objectiu del dia  que es el torrent de na Borges. Entrem en aquest espai natural d’especial Interès per una carretera que amb un seguit de ziga-zagues  ens du fins els fons de la vall  que roman encaixonada per penya-segats. La vegetació àrida del pla de dalt ara s’ha convertit amb una vegetació d’horta i arbres fruitals regats per les sèquies d’origen àrab que travessen aquest singular jardí. Sortim de la vall de manera mes sua que com hi hem accedit per un seguit de camps de conreus d’hortalisses  molt actius.
Així ens anem acostant  a Sant Llorenç des d’on ja nomes ens queden algunes petites pujades que ens van duent en tendència de baixada cap a la mar. Així arribem a son Carrió tancant  la ruta i d’on anem al punt de partida per la mateixa carretera que hem fet al començar.  

Punts d’interès:
Sant Llorenç: Poblat Talaiòtic de S’Illot, Església de son Carrió, Centre poble Sant Llorenç
Manacor: Centre Ciutat: plaça de sa Bassa, església parroquial. Torre d’es Enagistes
Villafranca:  Paradetes de fruites i hortalisses, església parroquial
Sant Joan: Possessió dels Calderers. Església parroquial
Lloret : Antic convent  / Sencelles: Llogaret de Jornets, Església parroquial
Santa  Eugènia:  Església parroquial  / Santa Maria : Parròquia, convent dels Mínims
Bunyola : Església parroquial, llogaret d’Orient.   / Alaró: Centre Poble, castell d’Alaró
Lloseta: Palau Ayamans i jardins , parròquia.  / Inca: centre Ciutat, Serral de ses Monges.
Llubi : Església parroquial / Sineu : Església Parroquial , Monument a Sant Marc
Petra :  Església Parroquial, Casa Natal i museu de Fra Juniper Serra.
Però com que aquí el que agrada es la part humana, es a dir les miseries i les glories de la volta, farem un breu resum del que va passar, que bàsicament es la constatació de que amb “la Secta” es impossible anar amb grup.
Al primer tram entre Santa Maria i Bunyola,com que acabàvem  de començar tot anà be. A la pujada cap Honor, com es lògic, els mes forts es posaren a tirar, així aviat en Torner ja anava pel davant, per darrera el seguien en bordils i en biel, tancava la comitiva de davant  aquest narrador alenant com un condemnat. En Miky a mitja pujada decidí solidaritzar-se amb el segon grup, suposem que per així poder fer millor la seva tasca d’anàlisis del recorregut en el que podríem dir que en aquest tram perillen els empastes de tant dolent que es el ferm. En referència a la senyaletica tot i estar tapades d’enganxines el port de muntanya està correctament senyalitzat tant al principi de pujada  com al coll.
Quan arribaren els darrers al coll, alguns dels primers ja havien partit, així iniciarem la davallada a on aquest narrador agafa la seva posició habitual que la mantingué fins arribar al desviament cap a Son Fortessa a on l’esperava  en Torner estranyat de que el grup hagués tirat cap el poble. Efectivament hi havia un error al track que els feia voltar pel caminoi de terra que bordeja el poble, corregit l’error iniciarem la pujadeta de Tofla agrupant-nos tots mes o manco a dalt. Baixadeta fins a Lloseta a on ja se’ns demostra que els que tiraven pel davant anaven a una velocitat mitja, que feia patir als de darrera. Això no hagués esta un problema massa gran si no fos que encara  ens quedaven mes de 100 km.
En el tram de la carretera de Llubi el bon asfalt de nou propicià que la velocitat mitja puges, gracies a Deu a son Catiu tombarem pel camí vell de Muro, apuntant al llibre d’incidències que allà hi ha un seguit de forats impresentables i perillosos que s’haurien de reparar. La treva dura poc i de nou s’imposa un bon ritme que s’anà incrementant en el tram de la carretera de Sineu. Aquí els de coa nomes sospiràvem en arribar al berenar i pensàvem que a aquest ritme no acabàvem. A la fi berenarem a la voltadora, ja que la cosa anava de bicis de ruta, a on estarem mes d’una hora i quart. Tot sigui per fer cas a en Gery que ens vingué a visitar.
Reiniciem marxa i en el tram cap a Petra, suposem perque estavem fent la digestió la cosa anà mes o manco be, pero a les rampes de Petra cap a son Serra , ja no fou així. Els de davant deixaren totalment tirats als dos de cua que si no fos perque aquest narrador es va aturar a esperar-los al creuament cap a na Borges hagueren arribat a Son Serra. Al Tram de na borges la cosa tornà a funcionar mes o manco, però en arribar a terreres Llorencines com que el sol ja queia a plom tornaren les preses, cada un pujava els petits “ repechos “ com podia, l’objectiu era arribar a s’Illot com fos. Quan ho aconseguirem,  arrasarem un “colmado”  de primera línea per agafar aigua, mentre alguns ens llevàvem les sabates ja que els peus ens cremàvem. Ara ja nomes quedava tornar.
Un sol de justícia queia sense cap misericòrdia, cosa que segurament encara afecta mes les neurones d’alguns  que nomes frissaven per arribar. Així a les rampes de Son negre, en Toniet returà una mica i ens demanà si aquell d’allà enfora era en Pere, davant la contesta afirmativa,  el veirm tornar  a passar com anima encesa mentre en miky i aquest narrador  no enteniem res.
Mentre abandonàvem les terres de na Marga Fullana, un divagaba  en que pensaran els nostre visitants quan vegin els cartells posats per a major gloria de aquesta esportista, quan els hi proposin rodar baix un sol de justícia i arran de mar  per la ruta “sierra nevada”. FRANCAMENT RIDICUL.
I el que  encara fa  mes ràbia, es pensar que aquest personatge en tota la seva carrera no ha mogut un dit en defensa del mtb, mes enllà de guanyar les seves carreres,  quan potser un mínim comentari seu,  potser hagués ajudat bastant quan ens hem tingut que posar a lluitar en defensa del mountain bike a la nostra terra. Be si,  un, encara recorda  quan va anar a inaugurar les asfaltades de camins,  que abans eren de terra,    que es feren per Llucmajor per potenciar el cicloturisme.
Per Manacor continuem amb la tònica del dia, dos per davant i la resta desperdigats per darrera cosa que s’incrementà quan aquest narrador s’equivocà en passar per davall les vies del tren. Iniciem la marxa pel lateral de la carretera de Manacor sense noticies d’en bigel i en Torner, que no els tornem a veure fins a Sant Joan, a on ens expliquen que necessitaven anar a una certa velocitat per així refrescar-se. No coment...
En sortir del poble com era d’esperar arriba la famosa frase,
- “ deixau-me, ja arribaré, m’estim mes anar al meu ritme “. “ vosaltres podeu anar a 30, jo a 25“
Ens neguem en rotund, i durant una estona un grupet arropem al pobre deshidratat. Ens aturem a Llorito a repostar aigua i coscascoles, i desprès,  mes o manco ens deixem dur per l’inercial i arribem a Sant Maria. Com era d’esperar primer els dos de davant que ni els veiem ja que desapareixen per anar a beure un supossat refrigeri que tenien preparat, mentre la resta ens canvien ràpidament per anar al restaurant a on feia quasi una hora que ja ens esperaven en joan i els seus fills morts de gana.  Tot i això, un cop passada una setmana i ara que el cervell esta mes fresc, podem dir que va ser una bona volta d’aquestes que recordarem...

2 comentarios:

tonimalsofrit dijo...

Molt bé Mapes, bon toc a na marga nevada. Reconec que hem poso nerviós amb la calor extrema, i lo del suposat refrigeri era tota una realitat. Va ser una bona rutapallissa.

tonimalsofrit dijo...

Molt bé Mapes, bon toc a na marga nevada. Reconec que hem poso nerviós amb la calor extrema, i lo del suposat refrigeri era tota una realitat. Va ser una bona rutapallissa.