RESUM 2017.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes /m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces / em troben sense cap temor.
Ja no importa quin va ser el meu camí,/ quantes culpes he acumulat.

Amo sóc del meu propi destí:

Capità de la meva pròpia ànima.

William Ernest Henley, Invictus

GENER

Amb aquest versos  tan adients en  aquest cap d’any turbulent i que reflecteixen l’estat d’ànim d’aquest narrador, en Pere va recordar la figura del gran Cecilio el dia que férem la segona volta per recordar-lo i que desprès acabà com ja venia sent tradicional amb la calçotada a sa Cabaneta que enguany  ja no es farà.  També va ser destacable per poc habitual la volta fins a Sineu i el puig de son Nofre amb els seus 104 km

FEBRER

Començà el mes amb una volta clàssica pel Massanella i Cuber a la que aquest narrador no es va trobar en cor d’assistir. Les voltes mes innovadores del mes varen ser la que férem fins a can Pancuit a on   estrenarem un nou camí per pujar cap a son Mandivia, que ara anomenem camí d’en Fernando i desprès de voltar per la comuna d’Algaida per alguns tiranys també nous. Arrodonirem la jornada amb un caminoi nou per Ruberts en el dia que el senyor Torner passejava al senyor Cube. El mes es va completar amb la volta clàssica a Artà a la que varem introduir algunes novetats com correspon a tota bona volta sectaria.

MARÇ

Començarem el mes rememorant la volta del gerard  day que ens du per camins que no solem freqüentar i que tenen molt d’interès. En aquest dia coneguérem el perfecta capdefava mtbiker, individu  que sempre va de carreres i passa a tota llet pels camins i al que tota la gent l’estorba. 

A la volta a Sóller es va anar fins a Balitx  i es demostrà tal com ens contà en torner a la crònica que en aquest grup l’únic que saben fer alguns es criticar i mai son capaços  de reconèixer i sobretot agrair l’esforç  que representa pensar  les rutes. També en aquest mes de nou aquest narrador es trobà amb hores baixes mentre el grup partia cap a Planicia. La volta mes novedosa en la que possiblement reviscolà l’esperit sectari va ser la que férem per Biniatzem, allà en jeroni ens creà la ’inquietud de recuperar la volta que unia Biniarroi amb Aumedrà i seguint un track d’en kapax ens tirarem a l’aventura amb alguns trams que realment varen ser novedosos i altres un suplici de tant de botar reixetes.   

ABRIL

Si qualque cosa hem d’agrair en aquest mes, va ser que el que hagués pogut ser i gracies a Deu no va ser. Férem una volta que tenia que ser un gran estreno en el que faríem per primera vegada la baixada del port de Valldemossa per son Oleza amb bicicleta. Aquell dia tot havia anat be fins que el senyor Torner desaparegué  per un tallat  i per sort, quedà retingut per les branques dels arbres. 

En aquest mes també anàrem fins la punta de n’Amer rodant per Manacor  així com el tradicional Pancaritat que enguany tingué 123 km. Es va fer tambe una altre volta de la que no va quedar constància, ja que aquest narrador era per Santiago de Compostela per feina tot i que va aprofitar per rodar per allà seguint algunes de les entranyables fletxes grogues.

MAIG

El mes de Maig fou el de la volta per Menorca que va ser tot un èxit de convocatòria ja que les dades es varen moure fins a tres vegades per tal d’aconseguir el màxim de quòrum. Quedà  així ben clar que es molt difícil fitxar dades amb molta antelació ja que les obligacions familiars o laborals  sempre son molt variables. En guany tocà la banda de Mao que es la que tenim mes poc freqüentada i en la que anàrem per alguns camins d’interior molt interessants fruit de la feina de camp que havíem fet amb en Fernando. Desprès d’aquesta sortida aquest narrador va ser operat del genoll pel que durant els dos mesos següents nomes queda constància del que es  va fer a algunes cròniques . Així en Torner contà la volta que feren per na Burguesa i Calvià per una suposada nova trialera que havia descobert en Miky però que ja era coneguda. La que no era coneguda era la que els hi va ensenyar en bini per enllaçar el camí vell d’Andratx a Capdellà. D’aquesta volta quedarà al blog  l’única  fotografia d’en Raul d’aquest any, ja que aquest ja està totalment desvinculat de la Secta. Varem fer molts d’esforços per intentar evitar l’escissió, però ni   el nomen anament  d’en gery com a  sectari de l’any va aconseguir evitar-ho i això que aquest va assolir plenament el seu càrrec i va fer feina de valent per intentar mantenir unit el grup.

JUNY

D’aquest mes nomes en quedà constància la 345 volta Mallorca nonstop amb sentit  anti horari, es a dir, acabant  per la serra de Tramuntana. N’hi participaren 7 i nomes ho acabaren els 2 pestosos d’en Torner i en Bigel, tot i que hi ha que dir, que en Miky quasi  la va completar tota. La idea va sortir d’una setmana per l’altre, evidenciant l’espontaneitat amb que funcionem,  cosa que va fer enfadar una mica a n’Anton que es veu que li van les grans marxes de molts kilòmetres i justament aquell cap de setmana tenia feina.

JULIOL

En aquest mes el que escriu aquest testament ja va poder de nou agafar la bicicleta, així que el que quedà constatat en el bloc fou la sortideta que férem amb la nova generació sectaria , en Sergi el fill d’en Joan que aguantà sense cap problema els 43 km que férem voltant per Marratxí. Fidels a la tradició férem el bubas day que  enguany caigué amb dissabte i per tant acabarem amb un bon dinar.  Tancarem el mes amb molta calor i  fent una volta rutera fins can Andreu que ens acompanyà rodant potser els darrers 5 km i així justificarem el dinar que ens varen donar a ca seva.

AGOST

Com sempre el mes d’Agost es el mes del viatge, que enguany reincorporava a en Joan que feia molts d’anys que no podia venir a aquesta sortida. Nomes per veure la cara de felicitat que posava els primers dies  ja valia la pena el viatge. El recorregut escollit fou la Transverdon, una volta que va proposar en miky i al que hem d’agrair aquesta gran trobada. 

Fou un autèntic viatge Alpi amb grans colls, alguna emmerdada, i  també  amb bastant calor, cosa que potser fou un dels motius pel que en Miky no va acabar  amb molt d’entusiasme i certa tirria als viatges col·lectius en els que  també s’ha de saber conviure en grup.  Acabarem el mes amb una volteta per Valldemosa.

SETEMBRE

En aquest mes al bloc no quedà constància de cap volta, tot i això i gracies a que almenys les  voltes queden gravades al Gps, podem dir que començarem el mes pujant fins a Lluc i baixarem cap a Pollença fent la tornada per part del recorregut del gerard day. A la següent sortida anàrem fins a s’Estalella i es Cap Blanc inaugurant una mica el recorregut dels tiranyets ran de carretera que fan la tornada a Ciutat des d’aquell indret mes entretinguda. A la volta que férem fins el castell d’Alaró, primer passarem per Son Segui.  Així recuperarem aquest recorregut que feia molt de temps que no el fèiem ja que estava blindat. En aquest dia incorporarem un bocinet de tirany nou prop del puig que no havíem fet mai. Acabarem el mes pujant al Teix per es Cairats.

OCTUBRE

En aquest mes tot i que en el blog no consti cap sortida, fou el mes en que completarem el tram que ens quedava de la GTPC es a dir anàrem des de Puigcerdà fins a Viella. Una gran volta sectaria  de les mes autentiques i en la que regnà tot el temps el bon rotllo  entre  els 7 que hi varem anar. En aquest cas la cara de felicitat de n’Anton  també ja justificava la sortida, que precisament es va tenir que adelantar una setmana per ajustar-la al seu calendari laboral. Potser el mes destacable de la volta fou la destroça del canvi que va fer aquest narrador i que l’obligà a separar-se del grup durant un dia, cosa que uns poden interpretar-ho com una gran putada però que per aquest narrador es el que dona autenticitat i esperit d’aventura a la sortida.

NOVEMBRE

Aquest mes de novembre els tristos successos politics  arran del País i l’estat de repressió que s’instaurà el feren un mes raro,  el sub grup de washap a favor de n’Aldo va estar hiperactiu i  al menys ens  va servir per alliberar una mica la tensió que alguns teníem.  Això, la sortida  just a finals d’octubre i per part d’aquest narrador un munt de feina,  feren que enguany no recordéssim com cal a en TONI quedant això pendent per l’any que be, si es que encara seguim existint com a grup o es permeten fer aquestes coses.

De les voltes que en te constància aquest narrador n'hi ha  una que férem pel Raiguer, que la podríem definir potser com la mes plana de l’any i una que férem fins a Sóller via Deia pels caminois de la cara sud de la vall, es a dir, per Fornalutx.

DESEMBRE

D’aquest mes , ara per ara nomes consta una crònica, tot i això,  el grup ha estat sortint.  Així la que aportà qualque cosa novedosa fou la que férem fins Orient en la que en Vp ens proposà una nova manera d’entrar per Honor, bastant mes elegant que la que fèiem fins ara, veurem si es consolida. Aquest dia aquest narrador va tenir que abandonar ja que la passa de grip, o el que sia, que ara està pegant a tothom estava en plena acció.  A la següent sortida el grup va anar rodant pel raiguer i el pla fins a Randa i Montuiri. Aquest dia al berenar , un que ara no ve quasi mai, obri el debat  en el que ara estem ficats i tot i que  algú ho vulgui  disfressar com un petit procés es clarament un art 155 en el que es vol acabar amb el funcionament històric d’aquest grup. Acabarem l’any amb una volteta de molt bon rotllo per la Mola de son Pacs , davallant de Valldemosa pel camí vell de Bunyola que ara gràcies a la neteja que es va fer per la tramuntana travessa i els retocs d’en Rol es un goig de baixada. Gracies Rol. Acomiadarem  l’any amb el tradicional brindis en el pas del ventall.

Un cop repassat tot el que ha donat l’any i tot i que potser els darrers mesos hagin estat una mica caòtics, Deu ni do el que ha donat de si.

A nivell tècnic podem dir que el monoplat s’ha imposat definitivament i que la marca Scot pareix que es la patrocinadora del grup.

En referència a neteges hem suspès estrepitosament de nou, menys mal que en Rol fa una mica de feina.

Si ens fixem en les rutes i els nous descobriments, també podem dir que ha estat un any que ha donat de si, han estat petites noves incorporacions però molt interessants. Veurem que descobrim aquest any nou si es que la burocratització i rigidesa  que ara es vol imposar fa que aquest grup es converteixi en un d’aquells grups que tenen x rutes,matant definitivament l’esperit i la improvisació que caracteríça a la SECTA.

En quant a viatges aquest ha estat un molt bon any, en el que podríem dir que hem aprovat amb mol bona nota, perquè la qualitat i la participació  del que hem fet ha estat molt alta, i això sense necessitat de grans planificacions i gracies a la flexibilitat que ara es vol malmetre,  ha permès que molts poguessin assistir. Veurem si en aquest any arriben a bon port les propostes de viatge al país  basc i el gran viatge mes enllà de l’Atlàntic i podem canviar els nostres estimats Alps per les Rocoses.

Esperem que el 155 no sigui el final del que fins ara ha esta aquest grup. Parlem-ne

Molts d’Anys i esperem que aquest no sigui el darrer resumen d'aquest narrador.

Dissabte 23 de desembre. Teoria del caos. El procés.

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es carateritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent...

Des que el nostre mentor es troba en situació de retrobament amb si mateix, per dir qualque cosa (molt respetable), ens estam veient obligats a proposar rutes que més aviat no són tals si no que són intents desesperats de fer qualque cosa per cumplir el nostre objectiu dissabter que és ni més ni manco que sortir un grapat d’hores en bici en companyia dels amics. Així que passa el que passa, que no tenim costum o la facultat de improvisar un bon recorregut i ens posam a pedalar sense saber massa bé el que farem. Pels que som possitivistes, malgrat tot, aconseguim cumplir l’objectiu, però pels més exigents això no basta, i amb raó. D’aquesta manera la qualitat de les sortides deixa un tant que dessitjar i aixó a la llarga no és bo.

Tot i això, ens trobam aquest dissabte un bon grapat, Miqui, Vp, Bordoy, Biel, Tià, Predror, Pere, Jonander, Andreu, que es trobarà amb nosaltres al berenar, Joanbike i servidor. El primer que crida l’antenció és l’estrena de les noves montures d’en Bordoy, una cannondale preciosa, i l’Scott-Nino d’en Pere I L’Humil. Està clar que els reis han vengut (anticipadament) ben carregats per alguns.

La idea d’avui és fer una volta de pla amb berenada a Randa. Per tant, partim cap a son Macià per ons ens trobam altres grupets com un de uns joves principiants que volien brega, o un altre que semblava sortit del túnel del temps, amb horribles bicis de 26 ( si, tristement ara les veim així ) i indumentàries tretes del covo de les ofertes permanents. Seguim pel també horrorós polígon de can Rubiol pel camí de Muntanya, travessam les vies i pels camins de son Verí i dels pixacans arribam a sa Cabaneta i ens desviam cap a ses Clotes per anar cap a Pòrtol i dirigir-nos cap el jardí d’en Ferrer on al final ens trobam amb l’impacient Tià. Agafam carretera de Sencelles per anar direcció santa Eugènia i fer el classic pas pel xalet. La idea ara, és anar direcció Algaida per l’embullós entramat de camins esquerra dreta esquerra. Després d’un petit dubar enfilam com toca i pel camí de son Pujolí sortim a la carretera Algaida Pina, on teniem la intenció inicial d’agafar el vell de Pina, per després tombar cap a Algaida i fer els camins cap a Castellitx, i d’aquí arribar a Randa. Però, entre que hem partit tard i hem tengut qualque avaria, el temps s’ens ha tirat a sobre i sabem que n’Andreu ens està esperant a Randa, per la qual cosa decidim tirar via directe cap allà, a sigui que cap Algaida, després un poquet del camí vell de Llucmajor i per la costa dels cabaios arribam a Randa. Un cop davant el celler, veim que serrà tasca impossible berenar allà ja que pareix que tothom ha tingut la mateixa idea, ruteros, triatletas y cinquanta mil moteros s’hi han plantat allà. Fins i tot això haurem hagut d’improvissar avui, el lloc per berenar. Ràpidament, però, decidim que la solució està a Montuïri a n’es Revolt. Com que el traçat és ràpid, això si, per carretera, en no res ens hi plantam, únicament que els més famolencs ho fan tot per carretera i els altres aprofitam el camins per dins les parce·les que duen al vial de servei. En es Revolt ens preparen una bona taulada pels onze que som. Alguns demanem el berenar clàssic del lloc que és el pa amb oli amb sípia, que és de fàcil digestió. El tema principal de sobre-taula és el que ja sabem tots. Bé, també la nova jugueta de n’Andreu, un smart Brutus full equipe. Ben berenats i ben atesos partim cap a la segona part de la ruta. Agafam el camí de son Mallol que ens deixa a la carretera que va cap a Pina, que la seguim fins arribar al creuer, on seguirem recta per la pista gravel (paraula que està de moda) que ens duu cap a Ruberts. Per aquí, qui porta la veu cantant és en Joanbike, que és bon coneixedor de la zona i a més se'l veu amb ganes. Els entrenos gravel amb en Miqui están donant fruit, pareix. Travessam la carretera de Sineu i tiram per la carreterona que ens deixarà a cas Canar. Tornam agafar camí, en aquest cas el camí de Montuïri, on l’hivern passat vàrem passar aquella crisi de fred que ens va tenir uns moments mal parats. Poc després feim un gir a l’esquerra ja que volem anar direcció Sencelles, camí que també es coneix molt bé en Joan. A la carretera de Sencelles Inca n’agafam un bocí per desviar-nos poc després cap a l’esquerra pel camí de son Creixell, o qualque cosa així, en direcció Biniagual, amb el corresponent embull que sempre ens feim per aquí, tot i que duim l’expert de la zona, un tal Pere. Al camí vell de Muro, poc abans de Biniagual ens ficam dins les vinyes Falcon Crest, ja que per el vist no posen cap pega per transitar-hi. A partir d’aquí, i ara si ben comanats per en Pere el Binialer, anam fent camins de camades de la zona fins, altra cop el vell de Muro i fins santa María. Aquí ens deixa en Tià, i al camí del raiguer en Pere. La resta, Vp, Bordoy, Joanbike, Biel, Jon i servidor de vostés feim la tornada clàssica per sa Bomba, Caülls i san Macià, ja amb les cames que noten la quilometrada d’avui. Com sempre que arribam per aquesta banda feim meta al bar dels povals, ons ens atiborren de patates i ous fregits. Total, poc més de cent quilòmetres i "només" 600 de desnivell, tot una decepció per segons qui.

El Procés. Hem començat aquest relat deixant entreveure els esdeveniments que han obert un debat dins del si d’aquest grup. Res a veure amb el procés autèntic, però si que a micromillonèssima escala el podem titllar així ja que una gran part dels membres d’aquest grup demanen canvis organitzatius per tal de no trobar-nos amb el que ens està passant darrerament. Com sempre, els intents de canvi tenen els seus adeptes i els seus detractors, els seus pros i contres, però pareix que la cosa no té volta enrera donat que el moviment pareix que té majoria. Esperem que les negociacions que començaran a partir d’ara es facin amb seny i enteniment i no acabem a cops de porra, bé de bidó en el nostre cas.