Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 30 de mayo de 2010

PALMA-LLUCH-SOLLER-PALMA. sabado 29

cronica by joan galera:
Ja en la recta final cap a la Tranascat ,tocava anar a carregar les bateries al centre de totes les energies positives de Mallorca; Lluc, ja sigui mitjançant fe religiosa o intentant deixar darrera nostra a tothom.


La ruta ha estat llarga i dura, però és de les que es deixan fer, completa ;trialeres, pista, asfalt.
Hem estat ben matiners i a les set ja hi erem damunt sa màquina TONI MOLLOS, Magps, Pere (sense casc), Bihel, V.P (150 puls màx.), Sergi race-boy i un servidor que era l'únic que no hi va a la transcat però que s'ha menjat totes aquestes matades. Partim cap "regeneration mountain", passant abans per son Macià més bé picadís trails, en es Caulls un moscard forada la roda de'n Sergi i al no poder llevar la vàlvula de la llanta de cap manera el "deixam" en companyia d'uns margers marroquins que eran per allà ... ,Sta Maria, camí des Raiguer, Lloseta ( recollida de'n Fran "el graduado"), passant per Selva apareix en Ferran Bublay, que ens acompanyarà una estona, ell és uns dels "fossils" del mtb balear, existeix en el nostre grup la legenda que és capaç de pujar i baixar tot.



Pujant es camí vell de Lluc ens trobam que la pista que comença davant la comuna de caimari ha desaparegut per les darrerers plujes i més a dalt abans del collet el formigó s'ha menjat el bocí més técnic. Saludem a uns bikers i seguim cap al salt de la bella dona a on en Fran ens ofereix "la perdida del cuentakm II"...


Arribem a Lluc per son Amer, aquí uns pregan a la mare de Deu i d'altres tancan els ulls cercant el karma regenerador. Peguem una mossegada al mostrador del forn i cap a la font cuberta, en aquest camí técnic i cardíac el karma s'evapora i les plegaries es van a l'infern. Coll Romaní amb bones vistes a les bolles del Puig Major i records glaçats, Gorg Blau bé avui era verd ple a rebentar.




Aquí ve el tram més odiat que sempre dius que pujaràs tira-tira... no, sempre trobaràs qualcú per picar-te i avui els hi a tocat a un bon grup de guiris amb bicis de ruta, tranquils la Secta ha quedat bé. Passat el túnel ens desviem per l'auçinar de Monnaber per evitar les cases, ens mig perdem, en V.P cau i ens monstra que té la sang vermella, nosaltres que pensàvem que era verda com la Merida 96...



L'horari és fantàstic i ens inflam el pit recordant la Choppinard & Kransmaier (bé els sectaris ja m'entenen), arribem a Soller damunt les 13h i sense aturar enfilam el camí vell de Palma que va un poquet més amunt de la carretera per sortir a l'entrada del túnel. Comencem la pujada a ritme al.legre Galera-low fins que "el graduado" que frissa apreta a ritme martell neumàtic (tratatta.... tratttata...) ni ritme ni res a pistonades fins que l'aferra i V.P possa ritme "seny" si seny de loco... a fondo.


Coronam c.de Soller en un plis i ens desviem cap a les antenes d'Alfabia, per anar-hi fins el desviament que ens du cap al coll d'honor, més endevant girem a la dreta per arribar a l'entrada del túnel tot aixó per fer el màxim de terra. A l'alçada del hospital Joan March agafem terra per arribar a Palma pels camins que van entre les vies i el torrent, aquí en Moyos forada per segona vegada , jo frís i em vaig per carretera. Informacions posteriors diuen que en Moyos ha dit: Mapes sácame de aquí por Dios, Bihel: Mapes que quieres que pinchemos todos... Pere: aquesta Yeti... no se, no se. VP:enfilat a un garrover persseguint un dragó.
Que arribi la Transcat ja , per favor!!!!!!
Xifres: 110km 1970m desnivell, 6h 30' de temps. L'oriol us espera.



jueves, 27 de mayo de 2010

CALA FIGUERA jueves 27 mayo


Sortida de bon rotllo, avui es dijous i no hi ha que matxacar-se massa, per estar be el dissabte. Rodarem i farem bastant asfalt avui toca fer una mica el turista.
Trobada a la rodona d’establiments, com sempre, en joan en torner, en mapes i en Fran. Que avui havia decidit muntar una contadora, avui començava a preocupar-se per la transcat. Però el contakilometres no funcionava. Perquè? . Senzillament l’havia muntat en el radi mes enfora del sensor i devia quedar a uns 10 cm, es que es un manitas. Es normal que en Moyos estigui preocupat. Partim cap es coll des tords i fins son boronat, en els primers doscents metres de terra en fran ja ahvia perdut el contakm. Despres torrent de santa Ponça, que encara du aigua, i per tant, ens ha tocat mullar-nos de nou una mica. Tiranys per les zones verdes de santa Ponça i fins el Toro, pujada ja per rafaubeix, per entrar a la zona militar de cala figuera, allà comença el nostre tour.



Paseig per les galeries subterrànies, colcant amb bici, baixada a les catacumbes de les galeries de ventilació, sortida al barranc a respirar aire pur, amb vistes extraordinaries i desprès de mes galeries sortida per una altre caseta.


Ara ja tornada cap a cases, caminois cap a Son ferrer i paseig Calvia.
Total 63 km, 3,50 h i 860 de desnivell ( o això diu el meu garmin)
Perdoneu una gravacio tan dolenta, però es amb una maquina normal, pedalajant i a les fosques.

martes, 25 de mayo de 2010

Bienvenido X, Martes 25,

cronica by joan budoll galera
Todo empezó el sábado pasado a la vuelta de la salida pestosa,. Cuando a Magps se le apagaron las piernas se le encendió la cabeza, he de reconocer que a mi es una zona que me “picaba” de hacia muchos años. El lunes mientras yo vagueé por google maps, un inquieto ya estaba merodeando por la zona.
El resultado, fantástico, precioso y lo más importante un buen comodín para la zona. Para evitar aglomeraciones será de momento llamado X.
Buena salida hacia X , Bihel, Magps, Fran, Toni T. y un servidor con más mocos que una guardería, nos hemos dirigido poligoneando hacia son Macià y luego por los “rostolls” de la buñola extrem . Hemos ido directos a por X, cuantas veces lo hemos visto, pasado a su lado, y ni tan solo le imaginamos un nombre.
X tiene una subida fantástica dura pero subible con unas vistas que te hacen perder a momentos la orientación, pinos, ullastres, algarrobos, nos acompañan, no hay escombros ni porquería, de momento.
La parte dura está al final, en donde nos enseña su regalo: una buena bajada hacia el pinar. Fin de X.

Más tarde subimos hacia la comuna por ca´s bergantet, tras jadeos, arritmias y colapsos ventriculares llegamos a la bonita casa con su mirador, respiramos y nos dirigimos hacia el postre después de X,
Fantástica bajada, comparable a un “bombón mallorquín”, simple pero bien hecha, es un camí de carro que baja dando numerosas vueltas hacia la zona de es cocons.

Una vez en la carretera Magps nos envía hacia la coma Gran, para aturdirnos y olvidar X, esta coma siempre será un referente mtb , encontramos un grupito que la baja, saludamos y seguimos, los otros no se pero Toni T. y el “mocos” nos hemos marcado una subida con dos pies, para mi un buen resultado. Bebemos del grifo de ca’s Garriguer.



Bajamos hacia Bunyola medio c. de’n Cupí, medio pista principal. Desde Bunyola ya contentos, no vamos hacia el polideportivo, pasamos puente del tren y más pistas emulando ritmo transcat. Debido al horario optamos volver vía Palmanyola y passatemps. 3h30, 52km, 850m.
Buenas noches y que X os acompañe.

sábado, 22 de mayo de 2010

RAIGUER 2, O SON SEGUI, FONT GARROVER, ALCADENA CAS SECRETARI, sabado 22 mayo


Proposta de volta llarga rodadora, Variacions amb repetició d’alguns elements de la volta al Raiguer, es a dir, primer anar per les lleus estivacions que el delimiten pel sud, Puig de Son Segui i tornada per les primeres serralades de tramuntana, puig de sa creu (font garrover), alcadena i cas secretari.
Érem bastants, en Sergi, que avui no l’hem perdut i que, a mes a mes, ha estat pare, però que ha pogut venir, en Vp, en fdo, en bihel, en Joan, en MOYOS, en mapes i en Pietro, que avui estranava maquina (be la va estrenar la setmana pasada, però no ho haviem comentat)
La resta, fins a ser dotze, han anat pareguent pel camí.
Clasica sortida pels camins de Son Macia, ha costat, però, ara per ara, els hem salvat. La noticia de la setmana, despareixen les ART, i per tant, no es podra urbanitzar son Macia i els Crevers. Allà ens esperaven els al·lots del raiguer, en Cecilio, en Raul i en Micot. Despres, ens desviem cap a son Ametler, i per fer una nova variació, avui decidim anar per la divisòria de Palma / Marratxi per dins garriga, amb un petit tram emerdolat, ja que no hi ha camí entre son Orlandis i son Pelat. Vistes fantastiques sobre el prat de Sant Jordi, que supos es d’on venien els milers de moscards que ens atacaven si ens aturàvem.

A la fi, Puntiro, allà ens esperava en Tia, que volia ensenyar-nos el seu "prototipo" de porta road book, una fiambrera d’uns 15x20 x10 per posar damunt el manillar, aquest narrador no l`ha vist, però m´han dit que s´ho ha currat, no se si es mes sencill dur una posteta amb dues brides, pero....

Des d’allà hem entrat a Son Segui, pujada cap a l’ermita i primera baixadeta, tialera rapida i senzilla però d’un parell de km, molt divertida i que ens du cap a les cases però nosaltres les evitem i sortim cap a les Covetes, des de on anem cap a son Mascaro, Ses Alqueries i desprès per la vinya taujatana/ binissalamera arribem a can Pietro, saludam a la familia, i com que na Constança no vol que en Pere torni tard, ja que hi ha moltes feines que fer, partim ben aviat.


Biniagual, paseillo, i cap a Inca. Ritme carrera, pel que ens passam el desvio del camí de Son Gual i tenim que tornar enrere, travessem autopista i carretera, i cap a ses vinyes d’Inca, Cristo Rei, per on travessem el tren i ara ja enfilam cap a tramuntana, son Marimon i Biniamar. La maquinaria suiza balear Chopinard & Krainsmaier ha arribat perfecte, a les 11,00, tal com estava previst, i perquè no diguin que mengem a llocs “cutres” ens hem aturat al bar del poble, davant l’església inacabada, un bon pa amb oli, ben salat i formatge mahones, ben sec, be, tant que es desfeia. Això ha implicat 40 minuts, i uns 7 € per els que hem fet ració completa.

Comuna de Biniamar amb qualque variant i d’estrangis i sigil·losament empalmam cap al camí de la font garrover. Can Macip i comença la davallada també molt divertida de s’Estorell.


Visita cultural a aquestes imponents cases, en Sergi, que l’hem estat vigilant a cada creuament perquè no es torni despistar, ha decidit fugir i complir amb les seves noves obligacions paternals.


La resta ens hem desviat per sortir cap al torrent d’Aumadra i es Filicomis, per on comença pujada cap a Alcadena, sortida silenciosa, pel que pugui ser i arribada a Alaro, els raiguer bois es retiren, els homes valents continuem desprès d’abrevar al forn, comença nova pujada, los d’amunt i cap a Cas Secretari, baixadeta de nou molt devertida. Sempre estarem agraïts als Santamariers d'en Torrelleta, que la varen fer neta, i especialment en Bernat es carnicer, que no posa problemes per pasar per casa seva, tot i que l’administració nomes el puteja.



Coanegra, i tombem per son Torrella, en Pietro ens deixa, per anar cap a Biniali. Es cabas, allà ens perdem i no trobem el camí de sortida. Evidentment, no el trobem, perquè es pagès ha llaurat, be, nomes ha llaurat el camí, està clar que el vol fer desaparèixer, ja que hi ha clars indicis que aquest es un camí públic, l’antic camí de Bunyola a Alaro, però com que l’ajuntament de Santa Maria, això de les tramitacions burocràtiques que permetrien recobrar el pas, els hi ve gros, el camí desapareixerà.
Per acabar el nostre furtivisme i reivindicar silenciosament el dret de pas, continuem cap a s’estremera, fins a sortir a la carretera de Bunyola, allà en Vp ens deixa.
Haurà anat directe a ca seva o haurà allargat pujant sa comuna? La resta , be, ara nomes som 4 anem cap a son Piza, Planera, i son Macià que tanca la volta. 97 km 1.276 de desnivell i a les 4 a cases.

jueves, 20 de mayo de 2010

MOLA DE SON PAX /PASTORITX/ RAIXA jueves 20 may



Pocs i sense les coses massa clares hem quedat on sempre, per anar no se sap massa aont, un diu mola de son pacs, l’altre diu, per Esporles i son cabeaspre, ja tenim inici de ruta, camí de la real, son espanyol, es muntant, coll den portell i baixadeta cap a l’institut d’esporles, agafem el gr i cap a son cavaspre i la mola de son Pax, en torner ens abandona ha d’anar a manifestar-se,

Quedem en Joan i en mapes, pugem i a la meitat decidim seguir un d’aquets camins que sempre et demanes a on anirà, puja igual que el tirany però per dins el comellar, a la fi la mola, ara que fem, coll de sant Jordi, quina peresa, pujar per sa baduia, pos, cap a sa bombarda vistes esplèndides i baixada cap a s’estret, impressionant, amb un terra perfecte i ara pos cap a pastoritx, la pau d’aquesta vall t’omple i et sents de lo millor,

Baixada cap a Raixa, quin dia s’arreglarà aquest camí ral, i raixeta, sessió de fotos admirant les runes de les cases i raixa, ara de tots, i per tornar de bon rotllo per els caminois del cavalls cap a caubet, es rafalot fins el torrent gros, en Joan no vol tornar enrere, i travessa el torrent, li està agafant gust a això de mullar-se els peus,

En mapes recula, no es un home iron bike, i va a cercar qualque pont, ara ja es tard, via directa a ciutat amb molt bon gust de boca, sense haver planejat massa la volta ha quedat la mar de be. Un pensa això es vida, un horabaixa normal i hem pogut estar en aquests llocs paradisíacs, això es l’essència del mountain bike, ens permet sortir des de casa a Palma i en unes hores estar en uns dels llocs mes bells de la illa. 50 km i 850 de desnivell.