Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 28 de enero de 2018

CECILIO 2018 Dsbt 27 Gener

Un any mes que en Cecilio ens posà a prova, i ja fan 6 que ens va deixar aquell 23 de Gener.
“Cabrones” cridava quan volia arengar al grup, bastava que ell es poses al davant de qualsevol aventura perquè segur que aquesta sortís, sempre pareixia que es regia pel caos, però darrera aquella imatge hi havia el seny i la cordura i per això tots el seguíem.
“ esto es todo lo que puedes” cridava a la turmenta del 2011 que arrasà amb milers d’arbres a Mallorca, quan estàvem amagats    darrera la paret del coll de les cases de neu del Massanella i no ens atrevíem a sortir.
Avui feia fred, plovia una mica i feia molta mandra sortir  del bar a on ens hem aturat a berenar a Alaro, però si en Cecilio pujava tot sol de vespre i amb temperatures infernals al castell d'Alaro, nosaltres no el podíem decebre. Hem pujat perquè en Cecilio ens ha acompanyat un any mes mentre en  el capet d’aquest narrador, que ha quedat despenjat del grup, ressonava la seva veu “ cabrones no me vais a dejar”.
8:30 (horari hivernal) a la BP: vp, bigel, pere, fran, torner, Andreu i mapes  a punt de partir rebem missatge d’en gery que estava gripos i amb febre  demanant 5 minuts de cortesia ja que al final ha decidit venir. Be els 5 s'han convertit en uns quants mes però a la fi hem partit via directa cap a Lloseta, es a dir per son Macià, es Caulls, ( a on en bigel i en fran s’han enredat amb la sortida sense passar pel Festival) camí de sa bomba ( a on s’ha incorporat n’anton)  i camí del Raiguer ( a on s’ha incorporat en Tia). Un cop hem passat el camí de son Bonifai  ja hem sentit el renou de l’aigua del torrent d’Aumedrà. Efectivament tal com ens temíem quan hem arribat a les cases i teníem que travessar-lo, baixava tanta aigua que era evident que si el passàvem ens banyaríem  els peus,ja que en aquell punt devien passar uns 40 cm d’aigua. 
Desprès de dubtar una estona si passar o no, decidim provar  a demanar si ens deixen passar per les cases i així aprofitar el pont que hi ha al darrera. Enfilem per la carrera de mes a la dreta i com que no hi ha ningú la passem però aviat ens adonem que per allà no anem be i quan tornem ja ens trobem a l’Amo que veient que som autòctons ens diu que hem d’anar cap a la casa de mes a l’esquerra bordejant el torrent, així ho fem  els covards  que no ens hem atrevit a passar i hem conseguit superat el torrent amb els peus eixuts.
Una tonteria com aquesta es la que fa que els urbanitas contemporanis  com nosaltres en que tot sembla senzill ens adonem del valor que te un  simple pont sobre un riu o un torrent. Una petita infraestructura que pot permetre,  en el nostre cas,  que vagis amb els peus eixuts o no i tal com ens contava un dia en Jon Ander aquest fet pot ser trascendental,   ja que en un raid el seu equip va decidir aturar i llevar- se les sabates i roba per  passar un riu i gracies a  que ells  anaven eixuts no acabaren amb hipoipotermies com als altres equips i al final guanyaren. 
Reiniciarem la marxa pujant pel camí de Tossals que avui era mes espectacular que mai gracies al renou dels bots d’aigua del torrent. Després de nombroses aturades per gaudir de l’espectacle de l’aigua arribarem al desviament  cap a Solleric a on de nou ens trobarem que el camí vell estava mig anegat, pel que alguns optem  per anar pel camí de carro mentre altres s’aventuren a pujar per aquell amb el perill, com li ha passat a en biel,  que ha acabat també amb els peus dins l’aigua.  Agrupats al collet  hem iniciat la baixada per la pista i en el desviament cap a Oli Clar els de davant han continuat  per avall mentre aquest narrador s’aturava a esperar als que suposadament estaven a darrera.
Al veure que ningú venia he pensat que anava errat i que era el darrer així que he anat tirant. En arribar a la sortida del camí de Sollerich i un cop de nou travessat el torrent, en aquest cas el de Solleric, els pocs que estàvem a la barrera decidim continuar fins al Bar a on ens esperava ja en fernando que de nou està una mica en hores baixes. Allà aquest narrador ha constatat  que no hi havia mes bicis i que per tant la resta realment anava per darrera. Desprès d’una estona  ha arribat en VP i ens  ha contat que havia destruït, el disc de fre.  Increïble però cert, aquest ha quedat totalment deslligat de l’eix.  

Uns minuts mes tard han arribat la resta i hem iniciat el berenar, ben calentets mentre a afora el dia continuava gris i pluginós. Arribat l’hora de partir i tal com hem dit si no hagués estat perquè en Cecilio ens esperava i ens volia posar a prova cap hagués pujat, però ho hem fet per ell i hem rigut  de nou una estona recordant-lo.
 Com que ja havíem complit, retallem i modifiquem la ruta sense cap problema. Així partim cap a ciutat davallant el pujat per anar cap el camí de sa taulera, raiguer, son piza, son macia i aturada al bar dels poals de cervesa a on de nou hem quedat a fer la xarradeta fent que els que ens hem aturarat de nou hem arribat tard a casa.
 

Però el dia d’en Cecilio no ha acabat aquí,  de nou ens  hem retrobat  a les 20:15 a Sant Jordi a una festa sorpresa que la dona de n’Anton havia preparat pel seu 40 aniversari. Veure la cara d’estorat al veure el munt de gent que s’havia reunit per felicitar-lo ha valgut  la pena així com poder saludar a la dona d’en Cecilio i el seu fill que es la seva viva imatge. 
Un dia complet en el que s’han ajuntat el record a un dels mes grans sectaris amb la celebració de l’aniversari del seu hereu que es n’Anton. 
 
82 Km i 1000 mt desnivell

lunes, 15 de enero de 2018

FINS SANTA MAGDALENA. Dsbt 13 gner


Primer dissabte  de l’any  per tots aquells que no sortirem el dia de Reis i amb molt bon grau d’assistència ja que érem 12, nombre que no està gens malament per un grup que segons alguns està amb crisis profunda.
La proposta del dia era intentar pujar a qualque atalaia o torre des de la que veure l’encesa que es volia fer aquest dissabte. Com que al dissabte passat els pocs que sortiren anaren per tramuntana nord i el proper hi ha  la volta Vp&Gerom que pel que es veu va per tramuntana sud o com a mínim va pel camí de pescadors, nomes ens quedava rodar pel pla o pel raiguer així que es decidí partir cap a Santa Magdalena. El recorregut d’aproximació  també tenia que intentar sortir del clàssic corredor del raiguer pel que s’optà per recuperar el camins de son Orlandis i així passar per Puntiró per veure si enganxàvem en largo que feia temps que no apareixia.
8:00 Bp amb fred i molt poca claror, hora que possiblement seria bo que en aquest mesos pases a i mitja si la gent ho vol, bastaria que qualcú ho proposes al washap o a un berenar tal com sempre s’ha fet. Partim cap a son Macià i girem pel camí de muntanya que avui el seguirem per son Ametller per així arribar pel cami de son esvaït a Son Orlandis. Aquí sembla que el Govern ha arribat a un acord amb Gesa o al que ara es diguí que n’es el propietari per posar allà una area recreativa. Així  s’ha netejat tota la part de baix de la garriga i ha quedat perfecte.
Nosaltres enfilem el camí que puja  cap al que devia ser la caseta del garriguer i passada aquesta anem tirant mes o menys entre les estepes fins la paret de partió. Entrem a la finca següent a on no hi ha gens de camí i anem tirant a peu per entre les estepes i els ullastres, nomes son 350 mt pero com que hi ha molta roada amb aquests 7 minuts 7 minuts tots acabem amb els peus i les cames  una mica banyades. Menys mal que molts ja anem amb la roba vella com comentarà en Rol, i es que  tot i que   teníem el llistat amb les  talles i nombre de peces del que volíem se li va passar a en miky perquè acabes de concretar el tema amb els fabricants  i així anar repartint feines i encara es l’hora de que digui res.
Entrem a son pelat i ja rodant arrivem als afores de Portol. Travessem el cami de sant Jordi i allà enganxem en Geri que com sempre desprès de mil malabarismes apareix de no se sap on i en Tià recent arribat per temes de feina de terres angleses. Així aquest ens regala un bocinent de tirany que ens serveix per arribar fins a son Seguí, gracies Tià per això i la feineta que vares fer el diumenge.  Pujem fins quasi l’ermita i desprès de la torre rodem una mica pel laberint de camins d’aquesta muntanya. Davallem cap a les olleries i d’allà ja anem cap el proper objectiu que es Morello.
Així anem alterant camins de terra amb carreterones d’asfalt, camí de cas canar, de Montuiri, de Jornets, de son Bordils i finalment vell de Muro per a on arribem a Son Catiu, punt de berenada segons suggeriment d’en Miky.  El berenar es fa mes llarg del que toca ja que coincidim amb un grup molt gran de carreteros i la gent no s’asseu fins que no han fet la xerradeta amb tothom. Una hora mes tard reiniciem la marxa sense en Torner que te presa i n’Andreu i en Fernando que decideixen que ja han rodat prou i van a cercar el tren. 
Anem a cercar el camí vell de LLubí  per son Gual i com que feia molta estona que no el fèiem no sabiem  que  el seu principi estava inciclable  quasi mes brut que quan l’anàrem a netejar una mica amb en Cecilio ja fa molts d’anys.  Comencem la pujada primer pels camins de terra de son Catllar i desprès d’una aturada a on Democràticament es decideix  continuar tot i que anem una mica fora de temps, per la carretera cap a Santa Magdalena. En arribar a dalt no trobem a ningú que tingui intencions d’encendre cap foc o senyal de fum, així que iniciem la baixada seguint tal com era previsible a en Rol que es coneix molt be aquesta indret i la seva area recreativa.
Passades les trialeres iniciem ja definitivament el retorn que ho fem per els tiranyets de l’antiga zona militar a on qualque desenfeinat s’ha dedicat a posar pedres pel mig. Per mes carreterones arribem a Inca i abans d’enfilar cap el serral de ses monges en Miky també desapareix  ja que segons alguns estava ja  hasta la ... Es veu que ara vol arribar mes prest a casa, cosa totalment respectable,  i per això vol tanta organització i col·laboració.
Continuem ruta pel camí de son Marimon i abans d’enfilar cap a Biniamar tornem a fer votacions per veure si retallem o no i de nou en Vp ens insta seguir segons el planificat. Així anem a cercar el caminoi cap a Lloseta i la seva area recreativa per retornar cap el camí del raiguer pel de son Bonifai. 
Ara ja no abandonem la ruta oficial fins a Ciutat per sa bomba i els caulls.
A l’alçada de Coanegre en Tia i en Geri ens deixen cosa que avui no fa en VP quan arribem a s’Indioteria, així que aquest dissabte  s’ha estrenat i ens ha acompanyat al remat de la jornada i moment en que es comenten les jugades.
 

Bona volta a bon segur un bon entrenament per la matada del proper dissabte en la que hem fet alguns caminois interessants i novedosos. 102 km i 1100 de desnivell.