VOLTA RUTERA FINS CALA MILLOR. 20 agst

Ja fa uns mesos en Miky rebé l’encàrrec de revisar els tracks d’unes rutes cicloturístiques per Mallorca. Així, a poc a poc,  les va anar fent fins que ja nomes ni quedava una. Tot i això,  la que quedava era la mes llarga i  encara que  aquesta passava per Orient, era una ruta molt rodadora.  Així, pensà, (ingènuament), que si hi anava amb grup la cosa seria mes bona de dur i ens demana col·laboració.

Dit i fet, tot i que la ruta oficial començava a Cala Millor com que aquesta també passava per Santa Maria ens convocà allà a les 7:00 del mati. 
Ens Presentem els clàssics, Torner, bigel, pere, miky  i mapes mes el sempre benvingut bordils així com n’Anton que nomes ens pot acompanyar fins el berenar. En Joan i en Geri ens havien  dit que vendrien, el primer al dinar i el segon al berenar.  De les nombroses  absències  podem dir  que  entenem  la dels mesetaris, ja que aquests  tenen al·lèrgia a la carretera, de  la d’en raul  ens digueren que no podia venir,  ja que ara està en plena temporada de carreres  i tenia que anar amb els bons a entrenar, d’en jeroni, es diu que cada vegada està mes distant del grup i de la resta: pues  “no sabe, no contesta” .

Per fer- vos una idea del recorregut adjuntem transcripció de la fitxa tècnica :  

Inici / Final: S’illot, Poblat Talaiotic.

Distància: 167 km

Horari: 8h  ( 20 km /h )

Dificultat: Molt Alta

Desnivell aprox.: 1.800 m

Colls / Cims :  Coll d’ Honor  (560  mt) Coll d’Orient  (504 mt ) Coll de Tofla (290 mt )

Aquesta es la etapa mes llarga de totes les proposades i es pot qualificar de molt difícil a causa del seu llarg kilometratge.  Tot i que cala Millor està una mica  lluny de la Serra de Tramuntana, la ruta permet arribar-hi  fent un recorregut  que ens permet conèixer una de les  valls mes autentiques de la Serra, la vall d’Orient.

Iniciem la ruta a S’Illot vora el poblat talaiòtic, d’allà enfilem cap a Son Carrió en lleugera pendent ascendent, un cop passat aquest llogaret ens dirigim cap a Manacor per  algunes rampes  que aviat ens faran entrar en calor. Un cop arribats  a Manacor agafem la ronda sud. Desprès de passar per davall les vies del tren girem 180 graus per anar a cercar el camí  que ressegueix les vies ferroviàries  i arribar al polígon industrial d’aquesta població. D’allà   agafem  la via de servei de la carretera de Manacor en el tram mes monòton de la volta fins arribar a Villafranca. 
Un cop superat el poble amb les seves paradetes de fruita arran de carretera  entrem de ple dins el paisatge mes autèntic de pla  de Mallorca. Aquí les carreteres van pujant i baixant suaument enrrevoltant petits turons sembrats  de blat i altres cereals. Així arribem a Sant Joan i d’allà cap a Lloret.

Desprès de travessar el bosc comunal  d’aquesta darrera població entrem al municipi de Sencelles, passant pels llogarets de Jornets i cas Canar. De Sencelles anem direcció a Santa Eugènia per una  antiga carreterona que abandona els camps mes oberts i va bordejant el desnivell que delimita el corredor del Raiguer. Arribem a Santa Maria travessant els camps de vinyes d’aquesta zona. Ens acostem ja a la serra de Tramuntana, a on  hi entrem per Bunyola. Iniciem la pujada principal del dia que es el Coll d’Honor, de 5, 4 km amb un pendent del 5,9 %. Arribats a dalt  fem una petita baixada i entrem dins la Vall d’Orient, vall rodejada d’altes muntanyes que li donen una claror especial.

Arribem al llogaret d’Orient a on val la pena pujar fins l’església. D’allà continuem pujant una mica fis el coll d’Orient d’on iniciem una vertiginosa baixada de  5, 2 km amb un pendent de 5,1 %.  Abans d’arribar a Alaró, si no volem aturar-nos a aquest poble,  voltem a l’esquerra i ens dirigim cap a Lloseta pel collet de Tofla, que el baixarem durant 1, 5 km amb un pendent de  6,1 %.  Arribats al poble de Lloseta ens dirigim cap a Inca, uns dels nuclis mes importants de l’illa. Sortim d’aquesta població en direcció a Llubí per la carretera principal que la seguirem fins arribar a la rodona   del desviament capa Muro, a on girarem a la dreta pel camí vell  per així poder arribar a Llubí per una carretera secundaria. El proper objectiu es  Sineu, poble conegut entre d’altres pel seu famós mercat ramader que  es celebra cada dimecres des de l’edat mitjana.

De Sineu partim cap a Petra per una carretera que de nou va pujant i baixant pels sinuosos turons, alguns d’ells perforats per nombroses canteres. Un cop travessem el poble de Petra comencem a rodar  en lleugera pujada per un paisatge  sec  i àrid de marina que contrasta amb el que trobarem al nou objectiu del dia  que es el torrent de na Borges. Entrem en aquest espai natural d’especial Interès per una carretera que amb un seguit de ziga-zagues  ens du fins els fons de la vall  que roman encaixonada per penya-segats. La vegetació àrida del pla de dalt ara s’ha convertit amb una vegetació d’horta i arbres fruitals regats per les sèquies d’origen àrab que travessen aquest singular jardí. Sortim de la vall de manera mes sua que com hi hem accedit per un seguit de camps de conreus d’hortalisses  molt actius.

Així ens anem acostant  a Sant Llorenç des d’on ja nomes ens queden algunes petites pujades que ens van duent en tendència de baixada cap a la mar. Així arribem a son Carrió tancant  la ruta i d’on anem al punt de partida per la mateixa carretera que hem fet al començar.  

Punts d’interès:

Sant Llorenç: Poblat Talaiòtic de S’Illot, Església de son Carrió, Centre poble Sant Llorenç

Manacor: Centre Ciutat: plaça de sa Bassa, església parroquial. Torre d’es Enagistes

Villafranca:  Paradetes de fruites i hortalisses, església parroquial

Sant Joan: Possessió dels Calderers. Església parroquial

Lloret : Antic convent  / Sencelles: Llogaret de Jornets, Església parroquial

Santa  Eugènia:  Església parroquial  / Santa Maria : Parròquia, convent dels Mínims

Bunyola : Església parroquial, llogaret d’Orient.   / Alaró: Centre Poble, castell d’Alaró

Lloseta: Palau Ayamans i jardins , parròquia.  / Inca: centre Ciutat, Serral de ses Monges.

Llubi : Església parroquial / Sineu : Església Parroquial , Monument a Sant Marc

Petra :  Església Parroquial, Casa Natal i museu de Fra Juniper Serra.

Però com que aquí el que agrada es la part humana, es a dir les miseries i les glories de la volta, farem un breu resum del que va passar, que bàsicament es la constatació de que amb “la Secta” es impossible anar amb grup.

Al primer tram entre Santa Maria i Bunyola,com que acabàvem  de començar tot anà be. A la pujada cap Honor, com es lògic, els mes forts es posaren a tirar, així aviat en Torner ja anava pel davant, per darrera el seguien en bordils i en biel, tancava la comitiva de davant  aquest narrador alenant com un condemnat. En Miky a mitja pujada decidí solidaritzar-se amb el segon grup, suposem que per així poder fer millor la seva tasca d’anàlisis del recorregut en el que podríem dir que en aquest tram perillen els empastes de tant dolent que es el ferm. En referència a la senyaletica tot i estar tapades d’enganxines el port de muntanya està correctament senyalitzat tant al principi de pujada  com al coll.

Quan arribaren els darrers al coll, alguns dels primers ja havien partit, així iniciarem la davallada a on aquest narrador agafa la seva posició habitual que la mantingué fins arribar al desviament cap a Son Fortessa a on l’esperava  en Torner estranyat de que el grup hagués tirat cap el poble. Efectivament hi havia un error al track que els feia voltar pel caminoi de terra que bordeja el poble, corregit l’error iniciarem la pujadeta de Tofla agrupant-nos tots mes o manco a dalt. Baixadeta fins a Lloseta a on ja se’ns demostra que els que tiraven pel davant anaven a una velocitat mitja, que feia patir als de darrera. Això no hagués esta un problema massa gran si no fos que encara  ens quedaven mes de 100 km.

En el tram de la carretera de Llubi el bon asfalt de nou propicià que la velocitat mitja puges, gracies a Deu a son Catiu tombarem pel camí vell de Muro, apuntant al llibre d’incidències que allà hi ha un seguit de forats impresentables i perillosos que s’haurien de reparar. La treva dura poc i de nou s’imposa un bon ritme que s’anà incrementant en el tram de la carretera de Sineu. Aquí els de coa nomes sospiràvem en arribar al berenar i pensàvem que a aquest ritme no acabàvem. A la fi berenarem a la voltadora, ja que la cosa anava de bicis de ruta, a on estarem mes d’una hora i quart. Tot sigui per fer cas a en Gery que ens vingué a visitar.

Reiniciem marxa i en el tram cap a Petra, suposem perque estavem fent la digestió la cosa anà mes o manco be, pero a les rampes de Petra cap a son Serra , ja no fou així. Els de davant deixaren totalment tirats als dos de cua que si no fos perque aquest narrador es va aturar a esperar-los al creuament cap a na Borges hagueren arribat a Son Serra. Al Tram de na borges la cosa tornà a funcionar mes o manco, però en arribar a terreres Llorencines com que el sol ja queia a plom tornaren les preses, cada un pujava els petits “ repechos “ com podia, l’objectiu era arribar a s’Illot com fos. Quan ho aconseguirem,  arrasarem un “colmado”  de primera línea per agafar aigua, mentre alguns ens llevàvem les sabates ja que els peus ens cremàvem. Ara ja nomes quedava tornar.

Un sol de justícia queia sense cap misericòrdia, cosa que segurament encara afecta mes les neurones d’alguns  que nomes frissaven per arribar. Així a les rampes de Son negre, en Toniet returà una mica i ens demanà si aquell d’allà enfora era en Pere, davant la contesta afirmativa,  el veirm tornar  a passar com anima encesa mentre en miky i aquest narrador  no enteniem res.

Mentre abandonàvem les terres de na Marga Fullana, un divagaba  en que pensaran els nostre visitants quan vegin els cartells posats per a major gloria de aquesta esportista, quan els hi proposin rodar baix un sol de justícia i arran de mar  per la ruta “sierra nevada”. FRANCAMENT RIDICUL.

I el que  encara fa  mes ràbia, es pensar que aquest personatge en tota la seva carrera no ha mogut un dit en defensa del mtb, mes enllà de guanyar les seves carreres,  quan potser un mínim comentari seu,  potser hagués ajudat bastant quan ens hem tingut que posar a lluitar en defensa del mountain bike a la nostra terra. Be si,  un, encara recorda  quan va anar a inaugurar les asfaltades de camins,  que abans eren de terra,    que es feren per Llucmajor per potenciar el cicloturisme.

Per Manacor continuem amb la tònica del dia, dos per davant i la resta desperdigats per darrera cosa que s’incrementà quan aquest narrador s’equivocà en passar per davall les vies del tren. Iniciem la marxa pel lateral de la carretera de Manacor sense noticies d’en bigel i en Torner, que no els tornem a veure fins a Sant Joan, a on ens expliquen que necessitaven anar a una certa velocitat per així refrescar-se. No coment...

En sortir del poble com era d’esperar arriba la famosa frase,

- “ deixau-me, ja arribaré, m’estim mes anar al meu ritme “. “ vosaltres podeu anar a 30, jo a 25“

Ens neguem en rotund, i durant una estona un grupet arropem al pobre deshidratat. Ens aturem a Llorito a repostar aigua i coscascoles, i desprès,  mes o manco ens deixem dur per l’inercial i arribem a Sant Maria. Com era d’esperar primer els dos de davant que ni els veiem ja que desapareixen per anar a beure un supossat refrigeri que tenien preparat, mentre la resta ens canvien ràpidament per anar al restaurant a on feia quasi una hora que ja ens esperaven en joan i els seus fills morts de gana.  Tot i això, un cop passada una setmana i ara que el cervell esta mes fresc, podem dir que va ser una bona volta d’aquestes que recordarem...

album fotos

Dissabte 13 d’agost. Port d’es Canonge.

Tornam a les cròniques setmanals després d’un petit descans, i és que s’apropa el final d’estiu, o el final de temporada com diuen alguns, i estam un poc cansats de tot. També hi ha que dir que, tot i que no hem aturat de sortir en bici els dissabtes, n’hi ha qualquns, com el dissabte passat que no mereixen contar res, o millor oblidar. Ja m’enteneu, a que si Pere i Biel?

Ens ajuntem idò un grapadet de sectaris, Pere, Miqui, Mapes, Antón, Miquel Bordoy, que s’ha cansat d’esperar el seu enllaç Andreu i ha decidit independitzar-se. Bé que ha fet. Ens extranya que no hi hagi en Biel i just arriba un missatge seu de que ens sortirà a camí ja que s’ha dormit; o s’està desbaratant o està tornant vell, pensam. També tenim avís d’en Gerard, que no pot viure sense nosaltres, i avisa de que ens farà una visita-tibu. Com que ara no pot colcar, fa de moter errant.

Partim per la carretera de Sóller cap a Passatemps. A l’inici del camí en Miqui diu “no fa falta posar-se a tirar com a locos”, tota una declaració d’intencions, i és que, com ens reconeixerà després, està de ressaca post-viatge d’estiu. Tira a tira idò anem cap a s’estret. De camí ens agafa en Biel. Ens ficam per son Brondo i camí vell de Valldemossa, que el feim molt amb bones; serà aquesta la tònica del dia. Voltam a l’esquerra pel camí des bosc des Frares o dels “burros sueltos” com resulta més fàcil recordar a qualquns…i així ens carregam la toponímia (recordem la bajada de la cabra d’en Fran). Pujam pel caminoi en lloc de la costa de ciment, i comprovam que es puja perfectament, sempre i quan no et molesti la merda de ca, a que si Antón? 

Continuam el divertit tram fins el coll de sant Jordi, i d’aquí enllaçam cap a can son Cagondell pel fantàstic enllaç, a qui només li falla la sortida a la pista d’enmig. Un cop al coll den Claret sabrem que en Bordoy ha tingut un ensurt sense conseqüències tot i l’espectacularitat de la caiguda. Enfilam cap a ca na George Sand per fer la baixada cap el port des Canonge. Un cop a la barrera de baix, mentre esperam per reagrupar, no ens posam d’acord amb l’estat del camí, uns l’han trobat pitjor i altres no. Segurament es tracta d’un tema de sensacións.

Arrencam de nou pista cap amunt amb sensació de cames fredas. Avui no sé què passa, però un té la sensació d’estar continuament atura i arrenca. Arribam a can Madò on encara falten uns minuts perquè obrin, i també perquè arribi en Gerard.

Bon estar i bon berener, un poc salat de preu, però bé, tenint en compte l’indret es pot tolerar. Aprofitam per fer un poc de tertúlia mentre esperam a qualqú que s’ha absentat sospitosament de la taula durant un bon rato. Un excés d’all al sopar pareix tenir la culpa. Un cop regulatitzada la situació partim cap a son Bunyola i es camí des General, encara amb bona fresca quan anem per l’ombra. 

Un cop a la carretera enfilam cap el camp de fumbol on ens topam de nou amb el moter errant. Aturam a la fantàstica font des nogués per agafar aigua, tots menys en Miqui que s’estima més patir sed. Seguim pel camí per les marjades i a l’hora de pujar cap el camí des correu en Miqui ha d’estrényer el basculant, per la qual cosa hem d’emprar sofisticades eines. Un cop al creuer de camins, en mateix Miqui ens imposa el camí de tornada, de forma contundent, per s’arbossar i després directament cap a sa Granja. 

De camí ens topam amb en Jonander que aprofitant una sortida familiar es farà un entrenament pre-Montblanc. Després de fer-li un ratet la pilota continuam la marxa. El pròxim objectiu és sa font de sa Turbina, imaginau perquè. Com que la trobam més seca que un bacallà, aturam de nou a son tries. I ara ja si, enfilam cap a Palma pel tram de son Malferit i Sarrià per on seguirem acumulant un bon desnivell segons tenim entés. Un cop a can Ferreret veim que són les tantes, i és que per la distància que hem fet, uns cinquanta, s’ens ha fet llaguíssim segurament per l’elevat nombre d’aturades. El desnivell, gràcies al darrer tram, ha estat d’uns 1500 mts.

FOTOS PORT DES CANONGE

propuesta sabado 13 Agst

Primera sortida post viatge i en plena canicula,
Se propone un clasico: Port Canonge
Salida 8:00, BP, carretera Soller, passatemps, esglaieta, estret, son brondo, depuradora, subida rampas sa baduia, coll de sant jordi, tiranys son ferrandell, shangrila, george Sand, pista hacia cra, Port Canonge. berenar Can Mado 10:45 aprox, son bunyola ( bañito ??? ) volta general, camp futbol ( font d'es nogues ) cami correu, granja, son tries, son malferit, sarria, palma

CARPATOS

Cronica del viaje a los carpatos realizada por CarpathianDreams 

CRONICA

En breve nuestra cronica, no somos tan eficientes como ellos. 

Dissabte 30 de juliol. Badia Blava Xtrem.

Bé, tampoc va ser per tant, però si parlam de calor, si que podem dir que va ser extrema, sobre tot, a l'hora de tornar cap a casa. 

Dissabte atípic aquest on no várem anar amb les burrres d'mtb, bé en Fran si ja que no té bici globera (de tants i tants de components que compra ben bé en podria tenir una), ni vàrem berenar a cap baret. La idea era fer un dissabte amb berenada lounge, o de descans, per no patir tant i disfrutar de un moment tranquil i de frefresc. I  qui millor que n'Andreuet per organitzar-ho! Amb el seu estil full equip perfeccionista, ens va montar un berenear fresquet a cals pares, a qui agraïm el detall d'acollir a tot un ramat com nosaltres.

Quedam com sempre on sempre i a l'hora de sempre, Fran, Mapes, Biel, JoanBike, Andreu, Miqui, que va ser qui proposà la ruta, tot i que no es va matar en originalitat, Pere, i aquest narrador. De camí cap a Santa Maria s'ens afegeix en Gerard, i a Badia en Jeroni que hi va en moto sient el que treu millor mitjana.

Partim ringo rango cap a s'Esglaieta per després tombar cap a Santa Maria. Quasi només partir, ja ens anam trobant amb diferents grups ciclistes o "grupetas" com mola dir ara, fins el punt de que es van solapant fins ajuntar-se un pilot de més de quarante o cinquanta ciclistes. Aquí ens adonam de que els practicants de mountain som una petita minoria al costat dels de carretera. Tanta sort que arribant al poble es diluieix el gruix perquè és certament feixugant. En aquest trajecte s'ens ha afegit en Geri, just en el moment en que un nerviós conductor ens adelantava de mala manera. Ja tots plegats agafam camí vell de muro o de marineta com li diuent qualquns. A l'alçada de Xernòbil o lavanderia Diana (no entenem com s'els consent tirar tanta merda al torrent), voltam cap a Biniali i d'aquí cap a Sencelles. La ruta tot el temps va amenitzada per radio Gereard i radio Fran entre altres. Procuram dur un ritme àgil perquè no ens agafi la calor máxima, però devers Algaida ja anam rebollits. També procura rompre la rutina qualque mosca vironera quan arriba qualque repetjó, aprofitant que han anat descansats a cua. Pel camí de Galdent arribam a Llucmajor, on els xulets han atacat costa avall. Sense fer massa volta anam directament a agafar el camí de s'aguila, per després enllaçar amb el de sa Torre que ens deixa ben davant de Badia Blava on tenim el party. Arribant al creuer atacam de nervis a un triathlonero darrera el qual ens haviem posat a roda i ell no ho volia. Acabam de fer l'espectacle, per no dir ridícul, quan a pocs metres de l'stop ( què valents), tothom li fot un atac, llevat d'uns quans que ens quedam d'observadors. Fins i tot en Mapes s'hi va atrevir, sense arribar a consumar l'acte ja que es converteix ell mateix en la seva vícitma. En fi, tanta sort que no ens prodigam gaire com a grupeta que si no ens coneixerien aviat.

Arribats a can Andreu ja ens està esperant en Jeroni. Desesperats ens tiram damunt la beguda i després ens posam els modelets de bany per fer un capfico. A la piscina passam un ratet divertit, on qui més qui manco demostra les seves habilitats aquàtiques, bé en Mapes i en Jeroni, fredolers ells, aviat surten de l'aigua i s'abriguen com dos padrins. En Joan ens fa una demostració on queda clar que podrie ser un dur rival d'en Phelps a la natació olímpica, i el mateix fa en Biel però en aquest cas amb la natació sincro.

Ben refrescats ens posam a taula a acabar amb tot el que hi ha, inclòs ens han preparat unes truites amb patata i llom. Com sempre crids i rialles durant el berenar, tots menys un que com si hagués fus els ploms es queda ko. 

Quasi a la una ens toca reprendre la marxa, i com que en Pere i Gerard han d'anar cap a Biniali, decicim acompanyar-los fins Llucmajor, tots menys en Fran i Mapes que van directament per s'Orinal, i en Jero evidentment va  amb la moto.  Tornada extrema de calor pel cami de sa Torre entre camp de terrossos refractaris, entre 39 i 40 graus, tot i que procuram dur un ritme viu per arribar quan abans. Al vial de servei ens despedim dels raiguers i fins arribar a vora de la mar no recuperam la temperatura normal. Al passeig de s'Arenal posam en marxa l'aplicació de n'Andreu i ens entretenim amb la fauna turística.

Devers les tres som tots a casa. Ha estat un dematí diferent que ens ha ajudat a rompre la falta de motivació que de vegades tenim durant l'estiu. Hem conseguit l'objectiu que no era altre que divertir-nos. Gràcies Andreu .

Ver todas

Consigue el tuyo