Seguint amb el final de curs i respassant temes pendents, rutes en el nostre cas, ja feia algunes setmanes que en Rol ens recordava que teniem pendent la mola, i aquest dissabte li va tocar el torn, un dissabte per cert amb moltes absències ( només vàrem ser tres ) i on en Gerard (l'únic que no es va amagar) va aglutinar un gran grup de sectaris per fer una sortida de carretera de "tapaíllo" per es pla. Així que ràpidament consensuàrem una ruta no gaire llarga per no passar massa calor i no arribar tard a casa: Bunyolí, son Fava, coll d’Estallencs, cases de Planícia i Mola, camí des correu.
Tot i partir a les set, bé un poc més tard per culpa meva, no ens salvam de la calor ja que pujant Bunyolí fins i tot es sua a l’hivern. Passam sense problemes per sobremunt i es pouet fins son fava. El tram de sa Campaneta i coll d’Estallencs s’ens fa un passeig. Arribam a les cases de Planícia pel camí que pega darrera les cases, i ho feim abans del previst, en Biel havia calculat les nou i mitja.
Berenam tranquil•lament davall un noguer i partim un tant desganats. La peresa, gràcies a la calor i a l’ambient pre-vacacional, s’ha apoderat dels nostres cossos. De camí observam que han arreglat l'esbaldrec a la pared del camí bord i no hi ha botador. Així que tira a tira anam fent el percal que tenim per davant. La cosa és que tot i el llarg que és el camí de pujada, és molt ciclable i el pendent no és abussiu.
Llavors ve el bocí de pateo per la zona rocosa que el feim cansats i torpes. El premi: el trialerón de baixada cap el camí des correu, que en Rol s’el fa d’una tirada, i en Biel i jo més amb bones. Ens ajuntam a baix, tots amb un somriure d’orella a orella.
Quasi estam llests de feines. Ens queda el pestós empedrat des correu i només ens hem de deixar caure fins el ferreret. A Esporles feim un repostatge mentre observam l’ambient piji-progre del poble. Seguim pel coll d’en Portell pel camí més dur. Al Muntant en Rol tira cap a casa ja que té l’enéssim cumple de l’any, i van…. Biel i servidor tiram per can Mallol fins ca’s Ferreret. A les dotze i mitja ja hem acabat, a molt bona hora i molta calor. Total, uns ciquanta-cinq quilòmetres i 1560 de desnivell.
Pd. no sé què putes he fet amb les fotos, crec que volia imitar en Miqui i la seva tècnica compensatòria.
Quasi estam llests de feines. Ens queda el pestós empedrat des correu i només ens hem de deixar caure fins el ferreret. A Esporles feim un repostatge mentre observam l’ambient piji-progre del poble. Seguim pel coll d’en Portell pel camí més dur. Al Muntant en Rol tira cap a casa ja que té l’enéssim cumple de l’any, i van…. Biel i servidor tiram per can Mallol fins ca’s Ferreret. A les dotze i mitja ja hem acabat, a molt bona hora i molta calor. Total, uns ciquanta-cinq quilòmetres i 1560 de desnivell.
Pd. no sé què putes he fet amb les fotos, crec que volia imitar en Miqui i la seva tècnica compensatòria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario