A l’espera de que el director del rotatiu SectaNews concedeixi a n'aquest humil narrador l’esperada jornada(s) de vacacions, doncs seguim amb la tasca comunicativa de les nostres sortides dissabteres.
Idò dissabte mati i amb els ingredients, calor, ressaca post-viatge, cossos dolorits o nafrats, i si a aixó hi afegim que som gordos, fofos i calbs, amb tot aquest panorama no és difícil imaginar que farem una ruta que s’adapti a les circumstàncies. Segons el màster chef del grup, a l’estiu el millor es anar per la serra que fa més fresqueta. Llavors, a jutjar per la socorrada que vàrem agafar, veurem que casdasqú té el seu propi concepte de frescor.
A les vuit, al cantó de sempre, Jeroni, Mapes, Fran, Rol, Biel, Miki, Sergi, i Torné. Partim per la sortida clàssica per quan anam cap el Raiguer, o sigui son Macià i Caülls. Llavors camí des raiguer, on s’hi afegeixen en Raúl i en Gerald. Seguim per la carretera raiguera fins que ens desviam cap el camí des puig per seguir cap a Bànyols i després voltar cap a son Fortesa ( la d’Alaró). Després ja anam a enfilar el camí cap a Solleric, moment en que en Sergi es desmarca ja del grup i s’en va cap Orient per carretera. Sortida patètica doncs la seva. Començam el pestós empedrat de solleric, però com que avui el rotllo és bo no ho es fa tan pesat. Un cop arribam al desviament de font Figuera, i després de dubtar si si o si no, començam la pujada cap el que es nomena el Pujol de can Xirgo, coll d’oli Clar per nosaltres. Aquesta pujada serà el nostre moment del dia, ja que tot és ombra, per un bosquet ben cuidat, un ferm perfecte, i també el pendent, suaument progressiu.
Un cop a dalt, i amb la discreció que ens caracteritza, feim el camí que ens du cap a solleric, per després dirigir-nos cap el camí de Tossals. D’aquí ja davallam cap es clot d’Aumedrà i son Ordines. De moment la temperatura és bastant soportable, tot i que fa calor. Es desviam cap el cami d’Aiamans cap a Lloseta. Al cementeri, voltarem cap a sa comuna de Lloseta, menys en Miqui que està malsofrit perquè no du aigua i s’en va cap el poble, fent incomprensiblement el camí més llarg cap a Biniamar. A toc de xeremia arribam al poliestportiu, des d’on agafam el típic enllaç que ens deixa dins el poble. Molt acalorats ens instal•lam dins el bar Mayorga, on berenam un pa amb oli de mig quilo. Avui, l’excés de beguda ens desmonta un poc el presupost, així i tot, bon preu, com sempre. A la sortida veim cert moviment comercial entre en Jeroni i en Gerard. Intuïm fàcilment el que estan tramant, i és que la voracitat consumista d’en Geri no té aturai ( això de tenir amics pijos… ).
A la fi arrencam, cap a Lloseta ara, pel camí de son Maricón. De Lloseta anam a cercar altre cop el camí des raiguer on, a Binissalem ens desviam cap a can Arabí, (tots menys en Jeroni que torna cap a casa i en Gerard que aprofita una avaria per partir també) per després pujar el coll den Simonet, moment missèria del dia i és que la calor i la ciàtica d’en Biel ja són insoportables, tan insoportables que les tissores comencen a fer renou. Arribam a Alaró, on ens deixa en Raúl, i pel camí de sa Teulera, anam fins son Torrella. Passam es Cabàs, i sense cap vot en contra, decidim obviar el puig de s’Extremera. A partir d’aquí via ràpida per ses escoletes i son Maciá.
A s’Indioteria, al bar dels poals de cervessa i montaditos, començam la fase de refrigeració/hidratació, que avui s’ens va un poc de les mans. No obstant tot, la part creativa també s’activa i es forma l’embrió del que possiblement sigui el proper event sectari per l’any que ve. De moment, però, prudència. Total vuitanta quilometrets i uns vuit-cents de desnivell. I trenta-cinq graus de temperatura.
Pd. avui, el que m'ha tingut despistat és en Pere, que no sé quan ha aparegut ni quan se n'ha anat, ni tampoc si ha vingut amb la bicicleta o amb sa piraigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario