Buscaré sota el cel ,el sol de l'hivern
sense saber si soc aquell que ara en té por
de seguir un camí que no és el seu
i si tot em va bé, i encara puc, tornaré
pobre, brut, però somrient.
sense saber si soc aquell que ara en té por
de seguir un camí que no és el seu
i si tot em va bé, i encara puc, tornaré
pobre, brut, però somrient.
Sopa de Cabra
En Pere havia dit que enguany
encara no havíem anat a prendre cap banyito, així es va decidir esmenar aquesta
mancança en el lloc mes paradisíac que tenim que es l’hort de sa cova.
Però aquest dissabte no el
recordarem pel magnífic capfico, el recordarem perquè ens han ensenyat la llum i aquesta te nom i es diu
KETO.
Keto es el camí, Keto es el
final, keto es vida, Keto es un nou mon.
Visca el Greix, mort als
Carbohidrats.
8:00 a la BP : Pere, Bigel, Bordils,
Andreu, Frenando ( amb el Dron), Jonanada ( amb el seu cos cetònic) i aquest narrador
( amb el seu cos adipós) partirem cap a Valldemosa pels clàssics de Son
Espases, Son espanyol, Rotgetes i s’Estret.
Allà es suposava que tenia que
aparèixer en Geri700, però com sempre va
voler fer mes coses de les que un pot fer i no ens agafà fins que arribarem a
s’hort de sa Cova. Així anàrem fent, tira a tira, mentre l’esperàvem de tan en
tan, poguent contemplar com ara el inici de la baixada de George Sand ha quedat
totalment encaixonada pels murs dels xalets que la delimiten i que farien impossible
que per allà passes qualsevol vehicle d’emergències que anés a apagar un foc o
qualsevol altre contingència.
El banyito fou espectacular,
en aquesta Mallorca plena de guiris, nosaltres poguérem gaudir de tota la
platja per nosaltres i en acabar ens donarem una dutxar davall la cascadeta de la Font. Reiniciarem
la marxa per es coll d’es Pi i el xalet de can Sales, a on ens trobarem al seu
propietari que ens saludà afablement, demostrant que diferent que es aquest Fortuny del seu
germà .
Qui diria que aquest Senyor que estava arreglant una olivera i pertanyent a una de les famílies de grans
propietaris de la illa, quan era un jove
estudiant formava part dels grups clandestins que lluitaren entre d’altres per
salvar a Salvador Puig Antich, el darrer condemnat a mort pel regim franquista.
Continuarem la marxa cap es
Port d’es canonge, a on ens va abandonar n’Andreu i d’allà cap a sa volta d’es
General a on ens toparem amb en Kapax i la seva nova muntura que segons ens
indicà l’havia tirat a terra. En arribar
a Banyalbufar anàrem a la nostre punt habitual de reposta, el bar son Tomas a
on per culpa de les necessitats hídriques el compte va pujar mes del desitjable.
Mentre degustàvem els nostres magnífics bocatas
en Jonanda amb un platet d’olives ens obri els ulls demostrant-nos que hem anat errats tota la vida pensant que
teníem que menjar carbohidrats, l’home primitiu no tenia farina, no tenia arròs
i nomes menjava carn i fruites. A partir d’ara tots a menjar greixos , visca la
dieta KETO.
Reiniciarem la marxa per les
terribles rampes del cami del correu que les deixarem a la meitat per enfilar
cap el camí de s’Arbossar, amb igual de pendent però de terra. Així en
arribar a la pista de Planicia i per fer
la combinació innovadora del dia, girarem cap a l’esquerra i en el portell de la Finca enfilarem pel camí
vell d’Esporles Estellencs, redescobert desprès del litigi famós i que ara ens
esta vetat a les bicis.
Així com a fels servadors de les normes direm que anàrem
a peu fins que arribarem a la part alta del camí d’es correu, a on ja si que es
pot muntar. Així el seguirem per desprès enllaçar pels camins de la granja cap
a Son tries a on repostarem aigua. Arribarem a Ciutat per son Malferit i Sarrià
i com a bon dissabte acabarem beguent cada un 2 gerres ben plenes de cervesa, gentilesa,
com no, del senyor Bordoi.
Molt bona volta, 66 km 1400 de desnivell.
