Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

martes, 24 de marzo de 2015

Fins S’Estaca. Diss 21 de març

by torner
“Sortida rutinària a prop de Palma que hem de fer bonda” , éra l’anunci per aquest dissabte. Tot un eufemisme si tenim en compte com varen acabar les nostres cames.
Vuit del matí, on sempre. Avui toca al cantó de ponent. Està bé això d’anar canviant el punt de trobada tot i que només siguin uns metres. Segur que els veïnats ens ho agraeixen. 
Rol, Pere, Jeroni, Fran, Antón, Mapes, Andreu, Salvador, Miki, Biel, Jonasder, Torné, i després Micot, Raúl, Tibu i Gerald. Hem d’anar cap Esporles, així que agafem carril bici cap a Son Espases, i passant bé per dins, sortim al Secar i cap a Son Espanyol. Camí de son Maiol per sortir a Es Muntant i per carretera anar al coll d’en Portell. 
Arribant a dalt, ens apareix en Bini, que de tant en tant li agrada venir amb nosaltres. Així, dons, posem el mode pilota, que,  com veurem al llarg de la ruta, serà en Gerald  el que s’encarregarà d’aquesta tasca, no abandonant el seu costat en cap moment. A la carretera d’Esporles a s’Esglaieta s’afegeixen en Micot i en Raúl, que un cop més havien perdut la paciència amb en Geri. Enfilem la terrible pujada de ses Ermites on alguns mostraran les seves misèries físiques. Un cop dalt, un ploricós Gerard ens truca queixant-se perquè no l’ hem esperat  a ell i en Tibu . “Què pots esperar d’un caòtic que se junta amb un altre encara més caòtic”? – deia qualcú... 
Ens trobem amb ells al camí de Son Cabaspre, i tots desset tiram cap amunt per després desviar-nos cap a Sa Mola de Son Pacs. Feim el bocí de pateig, i ja damunt la mola ens dirigim al Coll de Sant Jordi. Pareix que en el futur és provable que haguem de fer aquest pas de manera furtiva. El rocós camí avui pareix que està ensabonat del que patina. La humitat és alta i si no, demaneu-li en Biel. Baixam per l’encletxa que avui rellisca com un dimoni i ens ficam dins l’alzinar que dóna a sa Baduia. Baixam un poc per la pista, amb qualcuna derrapada fora de lloc, i feim el caminet sostingut fins arribar al collet dels ases amollats, per on davallarem a Valldemossa, entrant majestuosament pel jardí de la Cartoixa.
Berenar fullequip a can Molines de dalt, com sempre bé, bo i barato. Seguim la ruta sense n’Andreu i Tibu que tornen a Palma,  anem cap a s’Ermita per després davallar a ca Madò Pilla i Miramar. Feim el delicat pas arran del precipici, on veim un tímid intent d’arreglar aquest punt amb quatre grapades de terra que no sé si dóna encara més inseguretat.
Passat el perill, disfrutam de la llarga i divertida baixada en excel·lent estat apta per a tots els nivells. Reagrupament a S’Estaca, llevat dels bons que han arrencat no sigui cosa que qualcú els hi vagi pel davant. En aquest moment del matí ha sortit el sol i s’ha posat un dia esplèndid amb calor i tot. Pujada per la carretera del Port de Valldemossa, sempre amb els bons al cap, Miki, Bini, Gerard, Micot, un grup entremig, i després els perseguidors de sempre. 
Quan som  a dalt ens deixen en Rol, Bini i Jonasder,  la resta tiram per en Claret per després fer  ses Piotes, un autèntic collet en aquest moment de forces,  que avui està anegat d’aigua a la part baixa. Nova Valldemossa, amb aturada al mirador d’en Toni, encara pendent de d’instal·lació d’un objecte identificatiu. 
Baixada cap a Mirant de Mar, camí Pescadors, Esporles i camí vell de s’Ermita on han arreglat els punts difícils. Aquí ja es fa notar el càstig que duen les cames, tot i ser un passeig rutinari. Carretera d’es Verger i Son Malferit, allà coincidim amb un petit grup de bikers sent un d’ells el famós i alhora desconegut Kapax (això ho sabrem després). A Sarrià esperem en Mapes, mentre parlam de galindons, que s’ha entretingut parlant amb aquell. 
Trobada d’experts. Tots agraïm la feina que fan en bé de tots els ciclistes de mtb. Són quasi les dues del migdia i ens veim obligats a treure les tisores ja que avui el piscolabis havia de ser a can gallet i no estam per la feina, així que anam al Ferreret de sempre. Ens prenem unes bones birres en companyia d’en Joanot que passava per allà amb la cx, i ben contents ens anam cap a casa.

72 km 1514 mt de desnivell.


No hay comentarios: